Pressió al govern espanyol per aprovar un nou fàrmac contra l'Alzheimer. En una roda de premsa d'aquest dimecres, la Fundació Pasqual Maragall ha reclamat a l'executiu estatal que acceleri la implantació del nou medicament aprovat per la Unió Europea contra la malaltia. Es tracta de Leqembi, que va ser avalat per l'Agència Europea de Medicaments (EMA) el novembre de l'any passat, i que és útil per a etapes primerenques. És a dir, que molts dels pacients actuals ja no hi tindran accés si no s'aplica aviat, tal com ha recordat el director de l'entitat, Arcadi Navarro. És per això que demana que es facin proves a la sanitat pública perquè es pugui disposar per al màxim de pacients possibles. Actualment, a Catalunya hi ha uns 120.000 malalts d'Alzheimer, que seran el doble el 2050.
Navarro ha admès que el medicament només alenteix la progressió de la malaltia i que es pot aplicar a un 2% dels malalts com a molt, però també ho veu com un primer pas per abordar l'Alzheimer des d'altres perspectives biomèdiques. El fet és que hi ha uns 180 assajos a escala mundial sobre uns 130 possibles fàrmacs, que permetrien en uns anys atacar la malaltia de forma personalitzada per a cada pacient amb una "panòplia" de teràpies combinades, com passa amb el càncer o la sida. D'aquesta manera —pocs dies abans del Dia Mundial de l'Alzheimer—, la fundació ha volgut donar un missatge d'esperança als milers d'afectats i als familiars, que n'assumeixen les cures. Un exemple esperançador és com una simple anàlisi de sang pot detectar factors de risc de desenvolupar la malaltia 10 o 20 anys abans de tenir-la, cosa que permetria estratègies preventives. La realitat és que la recerca millora cada any, després de dècades d'estancament, i cada cop es coneix millor la malaltia.
Les cuidadores, les grans oblidades
El director de la fundació sí que ha reconegut que els tractaments actuals no són prou eficaços, de manera que encara és massa aviat per fer cribratges poblacionals. Ara, el que toca és prendre mesures preventives, que són les mateixes que per a altres malalties: fer exercici, cuidar la dieta, evitar l'alcohol i el tabac i potenciar les relacions socials. "El que va bé pel cor, va bé pel cervell", ha dit. Segons Navarro, l'estil de vida i factors ambientals poden endarrerir alguns anys el 40 o 45% dels diagnòstics, cosa que permetria guanyar molts anys de qualitat de vida.
D'altra banda, la Fundació Pasqual Maragall ha alertat que les cuidadores són les grans "oblidades" de l'Alzheimer, ja que pateixen en soledat i sense coneixement d'una malaltia que les obliga a canviar radicalment les seves vides. Segons l'informe Cuidar Millor que s'ha presentat aquest dimecres, el 90% de les cuidadores acaben desenvolupant problemes psicològics i físics, i tenen pitjors indicadors de salut que els cuidadors d'altres malalties. És en aquest context que l'entitat ha centrat la seva campanya del Dia Mundial de l'Alzheimer en elles. Sí, elles, perquè la majoria són dones i de l'entorn familiar.
Algunes dades ràpides: vuit de cada deu famílies assumeixen el cost (42.000 euros anuals) i la cura del malalt, i el 76% de les persones que fan aquesta tasca són dones, de 57 anys de mitjana i hi dediquen unes 70 hores setmanals, cosa que impacta en la seva vida laboral i social. En el cas dels professionals, un 67% no tenen formació específica en Alzheimer, tot i que el 87% han expressat voluntat de rebre'n.
La Marta, de 48 anys, es va agafar una excedència de la feina fa dos anys per poder cuidar la mare. "És com una cursa de fons en què no saps quan arribarà el mur", ha dit, i ha afegit: "No em penedeixo d'haver agafat una excedència perquè estic més a prop d'ells —de la mare i del pare—; he guanyat en amor i paciència i estic contenta d'haver fet el pas, però la veritat és que estàs sola". En aquesta línia, ha lamentat la manca d'ajudes i de formació sobre la malaltia, sobretot en el moment del diagnòstic, i ha admès que no totes les cuidadores poden "comprar el temps" mitjançant una excedència de treball com ha fet ella. De fet, hi ha casos en els quals els malalts han de ser atesos per cuidadores professionals, en casa o residències.