Es calcula que hi ha unes 10.000 aplicacions de salut mental disponibles per als usuaris de telèfons mòbils i tauletes. Algunes d'elles inclouen classes guiades de meditació, telepsiquiatria, teràpia en línia, plans per recuperar-se d'una depressió, etc. I són de les apps amb més descàrregues a tot el món.

D'una banda, és reflex de l'interès de les persones per trobar-se millor i ser més felices, però hi ha un cert escepticisme en la comunitat científica sobre la seva validesa, perquè algunes aplicacions substitueixen els serveis que ofereixen especialistes mèdics.

La major part d'aquestes aplicacions no han estat desenvolupades per especialistes i els serveis que ofereixen no tenen cap evidència de la seva efectivitat. Això no significa que d'altres, que sí que han estat creades per experts, no tinguin validesa i puguin suposar una eina útil, encara que és cert que la major part de la gent no distingeix entre unes i altres.

Si bé en alguns casos poden suposar una ajuda, com per exemple per tenir una bona higiene del son, com a eina per dur a terme un registre d'una dieta, una activitat física o fins i tot com a complement en una teràpia psicològica, en cap cas no haurien de substituir un professional. Si algú té una malaltia mental crònica i té una recaiguda, per posar un exemple, aquestes aplicacions no detecten el problema i poden ser completament contraproduents i agreujar el problema.

Segons els experts, el futur rau en les aplicacions que siguin fruit d'una investigació científica i hagin estat avalades com a tals. Ja n'hi ha algunes de desenvolupades per universitats, com per exemple una que ha creat un equip d'experts de la Universitat de Colorado a Boulder, que utilitza tecnologies d'aprenentatge automàtic per classificar l'estat de la salut mental de les persones i ajudar els metges a controlar millor els seus pacients.

L'aplicació funciona en detectar canvis diaris en els patrons de la parla, que sovint coincideixen amb fluctuacions en la salut mental. Per exemple, els canvis en el to o el ritme poden ser un símptoma de mania i depressió. O el discurs desarticulat com un símptoma clau de l'esquizofrènia.

En els primers assajos duts a terme, s'ha demostrat que pot ser tan precisa per detectar aquests símptomes com els metges en certes situacions. Però l'objectiu de l'aplicació no és reemplaçar els metges, sinó ajudar a transformar l'avaluació conductual i clínica en brindar als professionals de la salut mental una altra eina per captar els senyals d'advertiment.

A la Universitat de Yale també s'estan desenvolupant aplicacions per ajudar les persones que consumeixen drogues i alcohol. Però totes es troben en fase d'estudi i encara passarà temps fins que puguin estar disponibles.

Mentrestant, la majoria de les que existeixen ara per ara no tenen un suport científic del tot fiable. Per això, en qualsevol cas, la recomanació és sempre consultar primer amb un especialista abans de dur a terme qualsevol tipus de tractament a través de les aplicacions disponibles en l'actualitat.