Es veu que és no a tot: la reforma del Poder Judicial no està aparcada, com deia El Mundo, ni avança, com deia El Periódico. Ara el govern espanyol pressiona al PP que l'accepti amb una llei que impediria al Consejo del Poder Judicial nomenar càrrecs de la judicatura mentre té el mandat caducat, com passa avui dia. No es pot culpar ningú que s’entristeixi davant d’aquest xou. Espanya és aquell estat on les actuacions sensates no són ordinàries, sinó que han d’estar obligades per algun reglament, d’acord amb la tradició del dret públic: només es pot fer allò que està expressament permés, subvertida amb el fals corolari que si no està manat, llavors no cal fer-ho —s'aplica la llei de la selva.
Una cosa semblant passa amb el Nadal Covid que ve: sembla que comportar-se sensatament i quedar-se a casa és cosa que cal regular, establir i manar des dels poders competents, i fer-ho complir via patrulles policials, perquè si no, ai, la ciutadania està disposada a convertir els dinars de Nadal i la diada de Sant Esteve en un parc temàtic del virus, aixecar fatalment la corba i provocar una tercera onada apocalíptica. Gràcies per la confiança.
Naturalment, aquest tema obre tots els diaris excepte La Vanguardia i els del la dreta madrilenya, als que inquieta més que el Poder Judicial caducat segueixi en actiu perquè són dels seus (El Mundo), revestir la corona d’una infalibilitat que ni el Papa (La Razón) o acusar als sindicats de vendre’s al govern (ABC). Tothom sap que aquests tres afers són infinitament més importants que les mesures i recomanacions sanitàries de cara a les festes de Nadal.
Avui cal saludar el redisseny d’El Periódico, del que la portada n’és un tastet. Se’n podrà parlar d’aquí a uns dies, quan s’hagi rodat prou. A més de les restriccions nadalenques, el tema estrella és un reportatge sobre la despesa a què la pandèmia ha obligat la Generalitat: 1.906,7 milions d'euros en vuit mesos, 1.213,3 milions en despesa directa sanitària i 693,4 milions d'euros en despesa indirecta per apaivagar les restriccions.
