Diu El Periódico que PSOE i PP estan a punt d’acordar la renovació del Poder Judicial, un acord que segurament desbloquejarà la posada al dia d’una dotzena d’altres organismes i entitats, del Tribunal Constitucional al Consell de RTVE, passant pel Defensor del Poble o la Comissió dels Mercats i la Competència. Ahir El Mundo obria portada dient que el PP havia donat puntada a la taula i que ho deixava estar “fins d’aquí uns mesos”. Ni 24 hores els ha durat la història. La informació d’El Periódico sembla més fiable, atès que deixa caure el nom de la possible presidenta del Consell General del Poder Judicial i tot. Tampoc no és difícil creure que el tabloide nacionalista espanyol provés ahir d'enredar la negociació.
Hi ha molt en joc. Aquest acord —i els que afecten als altres organismes— deixarà veure com i fins a quin punt s’entenen els dos grans partits dinàstics espanyols a l’hora de controlar la xarxa d’altes institucions que sostenen el règim (o l’Estat, si vols) del 1978 i que van del Constitucional al Consell d’Estat, la Junta Electoral o l’Agència de Protecció de Dades, etcètera. Són organismes amb funcions supervisores, consultives o assessores, alguns amb potestat sancionadora, els membres dels quals, malgrat que no provenen de les urnes, intervenen abans, durant o després en l’acció de govern o decideixen la provisió de càrrecs clau als Tribunals Superiors, Audiència, Suprem, etcètera. De sempre, la composició d’aquests òrgans s’ha pactat mig d’amagatotis entre PP i PSOE, i la durada dels nomenaments depassa, de vegades de llarg, el mandat dels polítics que els van triar. Alguns ho anomenen l’Estat profund, el deep state.
Un dels tests de qualitat dels acords serà saber si Podemos, ara partit de govern, té incidència en els nomenaments, i fins on influeixen els aliats parlamentaris —ERC, Compromís, PNB, Bildu…—. Fins ara, el PP s’ha enrocat en la negativa a admetre la més mínima intervenció “comunista, separatista i etarra” en el joc. Abans se n’havien desentés al·legant la decisió del PSOE de nomenar l'exministra de Justícia Dolores Delgado fiscal general de l’Estat, o la reforma del delicte de sedició. Serà bo saber com ha aconseguit el PSOE fer anar l’aigua al seu molí —a canvi de què— i què ha cedit el PP, si és que ho ha fet.
Ensabonada a Letícia
Notable informació, la que obre la portada de La Vanguardia. Explica millor que cinquanta estudis en què consisteix el dumping fiscal de Madrid. Potser caldrà canviar l’eslògan a “Madrid ens roba”. No només seria més exacte sinó que potser aplegaria la solidaritat d’altres territoris espanyols. (És broma, eh?).
Un altre detall remarcable prové de comparar les portades de l’Ara i El Punt Avui amb les d'El Mundo i l’ABC, que permet veure de què es preocupen uns i altres. Els catalans obren amb un material poc sexi, però decisiu: la recerca, la innovació. L’Ara deixa l’estat espanyol en posició ben galdosa. Mentre es barallen com a gats pel deep state, Grècia i Polònia fan el sorpasso en R+D com a proporció de PIB. (En aquest punt és oportú deixar anar el demagog interior: No és estrany que els satèl·lits espanyols se’n vagin en orris, els submarins espanyols no surin i que tants investigadors espanyols siguin decisius en les vacunes contra la Covid-19… lluny de la península ibèrica).
En canvi, El Mundo ensabona la corona amb una gran fotografia de la reina Letícia, que ahir era a València per dir que este virus lo vencemos unidos, etcètera. Fa riure (el diari, s’entén). L’ABC, en canvi, fa plorar, amb la persecució malaltissa sobre Fernando Simón. Pobre. Si fes la meitat del que l’acusen, tindria a sobre tres ordres de detenció del Tribunal Penal Internacional. Cal felicitar El Mundo, però, per ser l’únic diari que du en portada, ni que sigui petit, la revolta dels francesos contra la nova llei de seguretat ciutadana, molt restrictiva —inspirada en l’espanyola, la que no fa una setmana va beneir el Constitucional. El Mundo sempre ha estat molt de defensar els drets civils dels francesos.
