L'alimentació s'ha convertit en una de les qüestions a què més atenció està prestant la població. Els últims estudis científics, que han vinculat d'una forma tan evident els productes que consumim amb l'estat de la nostra salut i el desenvolupament de malalties, han derivat en una preocupació més sobre la qualitat dels aliments i la seva possible contaminació.
Un dels aliments que incloem en la dieta i que en els últims anys ha estat envoltat de controvèrsia és la carn. Al marge de l'opció de vida que un triï i les seves creences, el cert és que continua sent una peça fonamental de l'alimentació de la nostra societat. I per això és important saber si la que consumim és realment una carn de qualitat, si podem estar segurs del seu origen i de si conté un altre tipus de substàncies –com antibiòtics– que ens puguin fer dubtar d'ella. El cert és que a Europa hi ha un control bastant estricte sobre això, una altra cosa són els aliments que es compren o s'adquireixen de forma més irregular.
A la UE hi ha un sistema de traçabilitat, que serveix per fer un seguiment exhaustiu de l'animal des del seu naixement fins al seu sacrifici. Es va posar en marxa després de l'aparició del "malament de les vaques boges" (encefalopatia espongiforme bovina). Llavors va quedar clara la necessitat d'establir un sistema de seguretat alimentària que oferís un control eficaç dels productes que consumim. En això consisteix la traçabilitat, basat en la idea "de la granja a la taula". Si la carn està ben etiquetada i es ven en un lloc registrat, el consumidor pot tenir la plena seguretat que ha tingut un seguiment des del seu origen fins a la destinació i té totes les garanties.
A Espanya, el desenvolupament d'aquesta normativa comunitària es va realitzar poc després amb l'objectiu d'establir d'un marc legal bàsic comú aplicable al conjunt de les activitats que integren la seguretat alimentària i la consecució d'hàbits nutricionals i de vida saludables. Es va implementar un sistema de registre i identificació que permet rastrejar el producte des del principi fins al final. Això sí, s'assenyala la importància que tot això ha d'anar acompanyat ara de controls exhaustius per evitar el frau que, de fet, de vegades es produeix.
Quant a l'ús d'hormones en els animals, una preocupació bastant habitual, és important assenyalar que a Europa, a diferència dels Estats Units, és prohibit l'ús d'hormones per engreixar-se als animals, així com utilitzar altres sistemes com el bany de clor, que també s'utilitza a Amèrica.
I, respecte als antibiòtics, la UE estableix que no està permès el seu ús per estimular el creixement dels animals. Només es pot utilitzar en determinades circumstàncies que recull l'EFSA (Agència Europea de Seguretat Alimentaria), que fa proves periòdiques i publica informes amb els seus resultats. En l'últim, va quedar reflectit que només el 0,31% de les mostres recopilades a tot Europa superaven els nivells màxims permesos.