Segons l'Organització Mundial de la Salut, el càncer de pulmó és el que causa més morts a tot el món. Juntament amb els tumors de fetge, pàncrees i esòfag, són els tumors amb pitjor pronòstic de tot el món. Això passa fonamentalment per dos motius: l'agressivitat del tumor i la dificultat de realitzar un diagnòstic precoç –només el 15% de les persones són diagnosticades amb temps. Les estadístiques també demostren que el tabaquisme és la causa principal del desenvolupament d'aquest tipus de càncer: entre el 80 i el 90% dels casos es produeixen en fumadors o en persones que han deixat de fumar fa poc temps.
Diferents estudis científics han demostrat que la pneumònia pot servir com un avís primerenc per als fumadors. Un estudi publicat a The American Journal of Medicine ja va demostrar que els fumadors que desenvolupen pneumònia són un dels grups amb més risc de desenvolupar càncer de pulmó.
El càncer de pulmó és dels més agressius i el seu diagnòstic sol ser tardà
Per arribar a aquesta conclusió, els experts van examinar 381 ingressos hospitalaris per pneumònia. Durant el primer any després de l'hospitalització es va diagnosticar càncer de pulmó en 31 casos (8,14%). Els investigadors es van sorprendre per la gran quantitat de pacients amb pneumònia que tenien diagnòstics posteriors de càncer de pulmó. Una altra dada que va cridar l'atenció va ser que la incidència d'aquesta patologia va ser del 23,8% en pacients que tenien pneumònia del lòbul superior, una xifra significativament més alta davant el desenvolupament de la pneumònia en altres zones del pulmó.
Tenint en compte tots aquests aspectes, els experts –pertanyents a la Universitat de Tel Aviv i Rabin Medical Center- van advocar per considerar la tomografia computarizada de tòrax com un mètode que podria ajudar a detectar amb precisió molts dels casos abans que el càncer s'hagi estès massa. La tomografia es realitza de forma similar a altres proves de rajos X. De fet, la prova consisteix a passar nombrosos feixos de rajos X per la zona del cos en concret per obtenir diferents imatges transversals i bidimensionals del cos, que després són processades per mostrar una imatge completa. La tècnica es diu TC helicoidal o espiral.
Els símptomes derivats de la malaltia solen manifestar-se tard, per això no són un mètode fiable de detecció primerenca. Així i tot, convé estar atents per anar com més aviat millor a un especialista. Els més significatius són, segons l'Associació Espanyola contra el Càncer, la tos persistent, dispnea (dificultat a l'hora de respirar), dolor toràcic, hemoptisis (expectoració de sang) disfonia (pèrdua del timbre normal de la veu), disfàgia (dificultada per empassar), síndrome d'Horner (trastorn que afecten els nervis que van a l'ull i la cara) i mal d'esquena i espatlles.