Durant anys, moltes persones amb asma han rebut el mateix consell: evitar l'esport per prevenir crisis respiratòries. No obstant això, l'evidència científica actual apunta just en la direcció contrària. L'activitat física no només és compatible amb l'asma, sinó que pot convertir-se en una gran aliada per millorar la qualitat de vida dels pacients.
El Dr. Pablo Rubinstein, especialista en Pneumologia de l'Hospital Universitari El Pilar, pertanyent a Grupo Quirónsalud, aclareix què hi ha de cert i què no al voltant d'un dels dubtes més freqüents entre pacients i famílies.
El gran mite: "Si tens asma, no hauries de fer esport"
Res més lluny de la realitat. "Una persona amb asma ben controlada pot i ha de fer activitat física de forma regular", explica l'especialista. L'exercici millora la condició cardiovascular, la força muscular, la tolerància a l'esforç i l'autoestima, a més de contribuir a una millor qualitat de vida.
El problema no sol ser l'esport, sinó practicar-lo amb una asma mal controlada o sense les mesures adequades. De fet, nombrosos esportistes d'elit han desenvolupat les seves carreres amb aquesta malaltia respiratòria, demostrant que el diagnòstic no té per què convertir-se en una limitació.
"La idea clau és senzilla: l'asma no prohibeix l'esport; el que no convé és fer esport amb l'asma mal controlada", resumeix Rubinstein.
Per què algunes persones amb asma s'ofeguen en fer exercici?
Durant l'activitat física augmenta la necessitat d'oxigen i respirem més de pressa i profundament. En moltes ocasions, a més, ho fem per la boca, cosa que provoca que l'aire arribi als bronquis més freds i sec.
En alguns pacients, això desencadena una resposta inflamatòria i una contracció dels bronquis coneguda com a broncoconstricció induïda per exercici. Els símptomes més habituals són tosos, sibilàncies, opressió toràcica, sensació de falta d'aire o disminució del rendiment físic.
No obstant això, el pneumòleg recorda que no tota sensació d'ofec és causada per l'asma. Factors com el sedentarisme, l'ansietat, l'obesitat, l'anèmia o fins i tot alguns problemes laringis poden provocar símptomes semblants.
Hi ha esports millors que altres?
No hi ha una disciplina ideal per a totes les persones amb asma. "L'elecció s'ha d'individualitzar segons l'edat, la gravetat de l'asma, les al·lèrgies, l'entorn i, sobretot, les preferències del pacient", assenyala l'especialista.
En general, solen tolerar-se especialment bé activitats com caminar a bon ritme, el senderisme, la bicicleta moderada, el ball, el ioga, el pilates o els esports amb pauses i esforços progressius.
Per contra, esports de resistència intensa o realitzats en ambients freds, secs o amb elevada contaminació poden requerir més precaucions. També determinades activitats en condicions extremes, com el muntanyisme de gran altitud o algunes modalitats de busseig, s'han de valorar de forma individualitzada.
El control de l'asma marca la diferència
Un dels missatges més importants és que l'esport és segur quan l'asma està correctament controlada. Segons l'especialista, aquest control es recolza en quatre pilars fonamentals: un diagnòstic precís, un tractament antiinflamatori adequat, una correcta tècnica inhalatòria i un pla d'acció personalitzat per saber com actuar abans, durant i després de l'exercici.
"Molts pacients utilitzen l'inhalador, però no sempre ho fan correctament. Abans de canviar tractaments o augmentar dosis, és fonamental comprovar que la medicació està arribant realment als bronquis", destaca.
A més, recorda que actualment existeixen tractaments molt eficaços, inclosos els fàrmacs biològics per als casos més complexos, que han transformat el pronòstic de molts pacients.
L'exercici pot curar l'asma?
No. Encara que l'activitat física millora notablement la capacitat funcional i redueix la sensació d'ofec, no elimina la malaltia. L'asma continua sent una patologia inflamatòria crònica que pot presentar períodes sense símptomes i fases de reactivació. "Estar en forma ajuda moltíssim, però no substitueix el tractament quan aquest és necessari. L'esport forma part del maneig de l'asma, no és una alternativa màgica a la medicació", subratlla.
Quan convé consultar
Durant la pràctica esportiva hi ha determinats símptomes que han de fer aturar l'activitat i buscar valoració mèdica: opressió toràcica intensa, xiulets en respirar, tos persistent, dificultat per parlar o sensació que l'aire no entra correctament.
També és recomanable consultar si es necessita l'inhalador de rescat amb freqüència, si apareixen símptomes nocturns, si s'evita l'exercici per por o si la recuperació després de l'esforç és cada vegada més lenta.
En nens i adolescents existeixen a més senyals indirectes que poden passar desapercebudes: el menor que evita córrer, abandona activitats esportives o tus sistemàticament durant l'exercici podria estar manifestant una asma insuficientment controlada.
El missatge final
El mite més gran continua sent pensar que una persona amb asma ha de resignar-se a una vida limitada físicament. "L'objectiu no és viure dins d'una bombolla, sinó respirar bé, conèixer la malaltia i disposar d'un pla que permeti portar una vida activa i normal", conclou l'especialista. Per a nens i adolescents, a més, l'esport representa molt més que activitat física: afavoreix la socialització, la confiança i el benestar emocional.
Per això, davant un diagnòstic d'asma, la recomanació ja no és deixar de fer exercici. La clau està a controlar la malaltia per continuar gaudint-ne amb seguretat.
