El parlament portuguès ha aprovat permetre a una dona quedar embarassada del seu marit ja mort i del qual s’ha conservat el semen. De moment, això es permetrà per un període de tres anys posteriors a la seva mort i també serà vàlid per a les dones que ara són vídues, però les parelles de les quals han deixat material genètic conservat. Només han de demostrar, encara que sigui per testimonis, que la concepció d’una criatura era un projecte parental comú, “clarament consentit i establert”.
Ara però, queda un escull final. El president conservador, Marcelo Rebelo de Sousa haurà de donar el vistiplau final a aquesta llei d'embaràs 'post-mortem'. Té tres setmanes per avaluar una proposta que ha confrontat la societat per qüestions d'ètica. El text conjunt de la Comissió de Salut portuguesa va ser aprovat pels vots favorables del PS, BE i PCP, que havien presentat projectes de llei per acompanyar una iniciativa legislativa dels ciutadans, així com PAN, ENP, IL i els dos membres no registrats. Per la seva banda, PSD, CDS i Chega van votar en contra i hi va haver cinc abstencions a la banqueta socialista.
Portugal es converteix en un dels primers països europeus en permetre-ho de forma parlamentària tot i que ja admet la col·locació d’embrions després de la mort del donant. Per accedir a aquesta tècnica de procreació assistida mèdicament, el donant ha de donar el consentiment per escrit per a l’ús d’espermatozoides després de la seva mort. La inseminació només es pot produir sis mesos després de la seva mort.
El president de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa / Foto: EFE
Iniciativa ciutadana
El debat s'ha generat arran del cas de l'Àngela, una dona de Porto que volia quedar-se embarassada del seu marit, l'Hugo, mort per càncer l'any 2019: "Anava a donar-li un fill, fins i tot després de morir. El meu home ens va deixar sense tenir temps de conservar el seu semen, només que la llei era perpètua", ha declarat.
Després de la mort de l'home de 27 anys, tan sols es va permetre la transferència d'un embrió i sota un "projecte clarament establert per escrit”. L’embrió és diferent dels gàmetes, els espermatozoides. Però la cobertura mediàtica del cas el va fer més robust i va culminar amb una petició amb més de 20.000 signatures, que en mans d’una Iniciativa Legislativa Ciutadana (ILC), va portar al Parlament la possibilitat que una dona pogués concebre la seva parella després de la seva mort amb semen crioconservat.
Portugal també porta al Parlament l'eutanàsia
Prèviament a aquesta llei post-mortem, a Portugal també s'ha aprovat la llei de l'eutanàsia. Fins i tot abans que a l'Estat espanyol, el passat 29 de gener, es va tramitar per assemblea deixar de castigar la "previsió de mort assistida mèdicament", si es comproven les condicions següents: "Per decisió de la persona major, la voluntat de la qual és actual i reiterada, que es troba en estat greu, és lliure i té una situació de patiment intolerable, amb lesió definitiva d’extrema gravetat segons consens científic o malaltia incurable i mortal, quan són practicats o ajudats per professionals de la salut".
Des de la seva presa de possessió, Marcelo Rebelo de Sousa només ha presentat recurs al Tribunal Constitucional una vegada, el 26 d’agost de 2019, sobre inspeccions preventives a la llei de procreació assistida mèdicament i embaràs substitutori. Aquesta sol·licitud tenia en compte que s'havia aprovat prèviament pel parlament i promulgat i havia estat posteriorment declarat inconstitucional per una sentència d’aquest tribunal, plantejada per un grup de 30 diputats.
Posteriorment, el cap de l’Estat va vetar aquesta llei, el 19 de setembre de 2019. Segons la constitució portuguesa, el president de la República pot sol·licitar al TC una revisió preventiva de la constitucionalitat de qualsevol norma continguda en un decret que li ha estat enviada per a la seva promulgació, "dins dels vuit dies següents a la data de recepció del diploma".
Fotografia principal: imatge de recurs d'una dona embarassada