Des que va començar la campanya de vacunació conjunta contra el coronavirus a tots els països europeus –el passat 27 de desembre– no han parat d'aflorar problemes de subministraments, distribució o de producció en relació amb les vacunes que la Unió Europea havia pactat. Els líders nacionals ja han acusat l'adquisició conjunta de ser massa burocràtica i limitant per als seus membres. Per si no n'hi hagués prou, cada vegada es posa més de manifest l'opacitat d'aquests contractes. Això no vol dir altra cosa que, la majoria de països o autoritats sanitàries, no saben què hi diuen els contractes de distribució i subministrament.

Sense anar més lluny, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ho posava de manifest, novament, en una roda de premsa d'aquest dimecres. Així, ha recordat el fet que AstraZeneca subministrarà menys dosis de les pactades amb la Unió Europea i ha reiterat que els contractes que no s'estan complint no els han pogut veure. "Europa i Espanya han de tenir una posició ferma i reclamar el compliment del contracte. Contractes que recordo que no coneixem el seu contingut", ha insistit. 

Precisament aquest moviment ha posat èmfasi en la necessitat de saber què s'ha pactat i de quina manera. De fet, des de Brussel·les s'ha exigit a les farmacèutiques que facin públics els contractes. Però, és normal?

Hi ha motius que 'justifiquen' l'opacitat?

"No és gens nou", explica l'expert en salut pública de la Universitat de Harvard Jonathan García. En conversa amb la BBC Mundo exposa que "és freqüent que en els contractes entre sistemes de salut dels països i les farmacèutiques s'incloguin clàusules de confidencialitat". 

"Els laboratoris busquen fraccionar el mercat per poder negociar preus diferents amb els diferents països", subratlla. El motiu és que això els permet negociar amb els països en funció dels recursos, oferint preus més baixos als països pobres o en desenvolupament i exigint quantitats més altes als més rics. 

Un altre motiu pel qual es manté en secret és per la informació relativa a la producció i logística, però també en les clàusules de responsabilitat.

Tal com recull un article de la BBC, la falta de compromís d'AstraZeneca ha disparat les alarmes. Fet que ha comportat a la Unió Europea a demanar més transparència. La urgència per el desenvolupament d'una vacuna per una malaltia que ha afectat a escala global podria haver comportat l'acceptació d'algunes limitacions de responsabilitat importants. 

 

Imatge principal: un membre del personal sanitari prepara una dosi de la vacuna contra el coronavirus / Efe