Un estudi de l'Institut d'Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras, l'Institut Wellcome Sanger del Regne Unit i els seus col·laboradors han trobat que les alteracions en el procés de regulació dels gens i de comunicació entre cèl·lules explicarien per què en dos bessons idèntics, un pot tenir problemes en el funcionament del sistema immunitari -immunodeficiència- i l'altre no. L'estudi és el primer atles cel·lular que classifica la immunodeficiència variable comú (IDCV) en la resolució de cèl·lula única. Fa temps que els científics es pregunten per les causes que poden produir casos de trastorns immunològics que afecten només un dels dos bessons idèntics, quan aquests són resultants de la fertilització d'un sol òvul que s'escindeix en dos i, per tant, comparteixen genoma. Aquesta investigació ha descobert que la resposta es troba tant en les alteracions de la comunicació cèl·lula-cèl·lula immunitària com en l'epigenoma, el conjunt de processos biològics que regulen el funcionament dels nostres gens. 

Immunodeficiència

L'estudi es publica aquest divendres a la revista Nature Communications, i contribueix al coneixement del comportament cel·lular en la immunodeficiència comuna variable (IDCV), que engloba una sèrie de trastorns immunitaris causats per una capacitat reduïda per produir anticossos protectors, cosa que deixa a l'individu vulnerable a infeccions persistents o repetides. Aquests pacients acostumen a tenir nivells baixos d'immunoglobulina, més coneguts com a anticossos, derivats de problemes amb les cèl·lules B que els creen. En la investigació s'ha descobert que, tot i que, els bessons idèntics comparteixen el mateix genoma, la majoria d'ells neixen amb un petit nombre de diferències genètiques, però quan un experimenta un problema de salut que el seu germà no té, en la majoria dels casos aquestes mutacions genètiques per si soles no poden explicar per què ha succeït. Aquest nou estudi ha servit per investigar els factors epigenètics, el mecanisme que regula l'expressió dels gens, implicats en la IDCV, mitjançant mostres d'una parella de bessons idèntics, dels quals només un patia la malaltia, així com d'un grup més ampli de malalts i d'individus sans. L'anàlisi dels bessons idèntics va mostrar que el germà amb IDCV no només tenia menys cèl·lules B, sinó també problemes epigenètics i defectes massius en la comunicació cèl·lula a cèl·lula, necessària perquè el sistema immune funcioni amb normalitat.

Mateixos problemes

Aleshores, els investigadors van comparar aquests canvis epigenètics i de comunicació cèl·lula a cèl·lula detectats en el bessó que pateix la IDCV amb una sèrie més àmplia amb immunodeficiència i van descobrir que els problemes eren els mateixos. Una via de tractament és la teràpia de substitució d'immunoglobulines, que els investigadors esperen ara que es pugui adaptar per tractar també els defectes específics de les cèl·lules B que han identificat. A banda d'aquesta teràpia, els fàrmacs epigenètics també es poden fer servir en trastorns immunes. Així doncs, aquest estudi posa també en relleu una sèrie de vies biològiques que han de ser investigades en la recerca de noves dianes farmacològiques  o proporciona un model sòlid per caracteritzar la malaltia, fet que pot servir per desenvolupar nous tractaments en el futur. El doctor Esteban Ballestar, autor principal de l'estudi de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, ha afirmat que "Aquest és el primer de molts estudis que analitzaran la IDCV i altres immunodeficiències primàries en l'intent d'identificar noves teràpies per tractar aquests trastorns. Ja disposem d'opcions viables, com la teràpia de substitució d'immunoglobulines, que espero puguin adaptar-se per tractar els defectes específics de les cèl·lules B que hem identificat aquí". 

Imatge principal: Dos dels encarregats de la investigació de l'Institut d'Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras i l'Institut Wellcome Sanger del Regne Unit