El dret a escollir metge, especialista o hospital dins del sistema públic de salut es consolida com un dels elements més ben valorats pels ciutadans a Espanya, tal com recull un estudi elaborat per Ipsos. Els resultats tornen a situar Madrid com la regió amb la puntuació més alta en la lliure elecció sanitària, en un context de resultats desiguals entre comunitats autònomes i segons el nivell assistencial.
La valoració mitjana nacional de la possibilitat d'exercir la lliure elecció se situa en un 7,0 sobre 10, amb un 27% de ciutadans que la qualifiquen de forma excel·lent.
"A Madrid obté un vuit sobre deu, la més alta d'Espanya. A més, prop de la meitat dels madrilenys la qualifica amb un excel·lent", va assenyalar la directora d'Opinió d'Ipsos, Silvia Bravo.
A la capital la segueixen Cantàbria (7,3), Navarra (7,2) i País Basc i Astúries (ambdues amb un 7,1), mentre que les Illes Balears i les Canàries (les dues amb un 6,4) presenten les valoracions més baixes.
Així es recull en la segona onada d'un estudi elaborat per Ipsos el 2026 sobre la percepció ciutadana del sistema sanitari públic a Espanya. Per nivells assistencials, la mitjana nacional es manté en valors elevats: un 7,8 en l'elecció de metge de família, un 7,7 en metge especialista i un 7,8 en hospital.
Les puntuacions més altes es registren al País Basc i Cantàbria (8,1) i Astúries (8,0) en Atenció Primària; a Cantàbria (8,2) i País Basc (8,0) en especialista, on Madrid ocupa la tercera posició amb un 7,9; i a Madrid, Aragó, País Basc, Catalunya, Comunitat Valenciana, Astúries i La Rioja (totes amb un 7,9) en l'àmbit hospitalari.
La valoració del servei rebut després d'exercir la lliure elecció també és positiva en els tres nivells: en el conjunt d'Espanya, el 26% dels qui s'han canviat d'hospital, el 25% dels qui ho han fet en Atenció Primària i el 21% en especialitzada qualifiquen l'experiència amb un 9 o un 10, amb només tres comunitats —Cantàbria, País Basc i Madrid— superant la mitjana nacional en els tres nivells assistencials.
En l'àmbit hospitalari, superen el 30% i encapçalen la valoració Cantàbria (37%), Aragó (36%), País Basc i Castella i Lleó (ambdues amb un 35%), a més de Madrid (32%); Astúries i Navarra (ambdues amb un 31%) i La Rioja i Andalusia (ambdues amb un 28%) ho fan en Atenció Primària, i País Basc (38%), Balears (28%) i Galícia i Madrid (ambdues amb un 27%) en atenció especialitzada.
CONEIXEMENT DE LA LLIURE ELECCIÓ
El coneixement sobre la lliure elecció varia entre comunitats autònomes i segons el tipus d'atenció assistencial, tot i que Madrid lidera en els tres nivells. A la Comunitat de Madrid, el 74,5% dels ciutadans sap que pot triar metge de família dins del sistema públic, 11 punts més que la mitjana nacional (63,4%), seguida de prop per Andalusia (71,4%), Astúries (69,3%) i Galícia (68,4%).
La distància s'amplia en la resta de nivells: Madrid assoleix un 51,5% en metge especialista i un 57,1% en atenció hospitalària, pràcticament el doble de la mitjana nacional (28,6% i 28,2%, respectivament). La segueixen, a gran distància, Balears (31,1%) i Cantàbria (31%) en especialista, i Andalusia (30,4%) i Balears (28,6%) en l'àmbit hospitalari. Les comunitats amb menor grau de coneixement són Balears (52,2%), Navarra (53,8%) i Comunitat Valenciana (55,2%) en Atenció Primària, i Aragó, Extremadura i Canàries en els àmbits d'especialista i hospital.
ÚS EFECTIU DEL DRET
L'ús efectiu del dret és més baix que el seu coneixement, però amb grans diferències territorials. La mitjana nacional se situa en un 43,8% en Atenció Primària, un 17,4% en especialista i un 15,7% en hospital.
En metge de família, La Rioja (49,7%), Andalusia (48,8%) i Madrid (47,5%) són les comunitats amb major exercici, totes per sobre de la mitjana nacional, mentre que els percentatges més baixos corresponen a Extremadura (34%) i Castella i Lleó (35,6%). En atenció especialitzada Madrid és líder amb un 27,9%, seguida de les Balears (24,6%), La Rioja (22,9%) i Galícia (20,8%), enfront de Catalunya (9,7%) i Extremadura (10,2%) en la part baixa del rànquing.
És en l'atenció hospitalària on la diferència resulta més marcada: Madrid assoleix un 31%, catorze punts per davant de la següent comunitat, Cantàbria (17%), seguida de Catalunya (16,7%) i Astúries (15,3%), i molt lluny del País Basc (7,1%) i Aragó (7,8%). A més, és el nivell en el qual més creix respecte a la primera edició de l'estudi, duta a terme el juny de 2025, amb un avanç estadísticament significatiu del 27% al 31%.
MOTIUS DE CANVI
En el conjunt d'Espanya, el principal motiu per a sol·licitar un canvi de professional o centre sanitari és la cerca d'un tracte més humà i personalitzat, que explica el 40% dels canvis realitzats, seguit de la proximitat i facilitat de desplaçament (28%), la continuïtat i confiança en el professional (21%) i la rapidesa en l'atenció (20%). Aquesta preferència per l'empatia enfront de l'agilitat destaca especialment a La Rioja (51%), Múrcia (50%) i Astúries (49%).
Madrid és la comunitat on menys pes té la cerca d'un tracte humà i personalitzat com a motiu de canvi (33%), mentre que destaca per atorgar una major importància a la rapidesa en l'atenció (30%), deu punts per sobre de la mitjana nacional.
Des d'una perspectiva hipotètica, els ciutadans exercirien la lliure elecció principalment per la rapidesa en l'atenció (49%) i el tracte humà (48%), seguits de la continuïtat i confiança en el professional (36%) i la reputació i qualitat assistencial (34%). La demanda d'agilitat sobresurt a La Rioja (58%) i Galícia (57%), mentre que la prioritat per la personalització assoleix el seu màxim a Cantàbria (60%).
Aquest patró es manté en analitzar la prioritat principal a l'hora de triar professional o centre sanitari, on el tracte humà (22%) i la rapidesa (20%) se situen com els factors més determinants a escala nacional, per davant de la reputació i qualitat assistencial (17%). Múrcia (32%) i Galícia (28%) encapçalen la demanda de tracte humà, mentre que Extremadura (30%) i Madrid (25%) prioritzen l'agilitat i la reducció de les llistes d'espera.
En conjunt, els resultats reflecteixen que la decisió de canviar de professional o centre sanitari combina factors relacionals i operatius, en els quals la qualitat del tracte i la capacitat de resposta del sistema configuren els principals eixos de la lliure elecció sanitària.
MADRID COM A REFERENT
La Comunitat de Madrid se situa com la regió on la lliure elecció sanitària presenta un major grau de consolidació, amb nivells elevats de coneixement i ús en els diferents nivells assistencials i les xifres d'exercici més altes d'Espanya en atenció especialitzada (27,9%) i hospitalària (31%). Les dades confirmen que la lliure elecció forma part de l'experiència habitual del pacient madrileny i que el seu exercici es vincula tant a la recerca d'una atenció més personalitzada com a la capacitat de resposta del sistema davant les demores assistencials.
Entre els qui exerceixen aquest dret, els principals motius de canvi són la recerca d'una atenció més personalitzada (32,8%) i una major rapidesa assistencial i menors llistes d'espera (29,5%), seguits de la proximitat (26,8%), la continuïtat i confiança en el professional (22,6%), a més de la reputació i qualitat assistencial (21,3%). Madrid destaca especialment pel pes de la rapidesa: el 25% dels ciutadans la situa com a primera prioritat en triar un nou professional o centre, cinc punts per damunt de la mitjana nacional.
Les preferències dels pacients permeten identificar a més els hospitals més demandats del sistema sanitari madrileny. Entre els qui han exercit el seu dret a la lliure elecció, la Fundación Jiménez Díaz es manté com el centre més sol·licitat, amb el 14% dels canvis hospitalaris, seguida de l'Hospital Universitari Rey Juan Carlos i de l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón (ambdós amb un 9,3%), a més de l'Hospital Universitari 12 de Octubre (7,2%). En un escenari de canvi futur, la Fundación Jiménez Díaz torna a ocupar la primera posició (11%), seguida del Gregorio Marañón (9,3%), el 12 de Octubre (8,3%) i La Paz (7,2%).
Aquest estudi es basa en 6.001 entrevistes en línia a ciutadans majors de 18 anys usuaris de la sanitat pública, realitzades entre el 18 de juny i el 9 de juliol de 2026 en totes les comunitats i ciutats autònomes.
La mostra inclou 1.000 entrevistes a la Comunitat de Madrid, amb ponderació demogràfica i territorial. Amb la ponderació aplicada, la base analítica de Madrid ascendeix a 1.693 entrevistes. El marge d'error és de ±1,39% per al total de la mostra i de ±2,38% per a la mostra específica de Madrid, sota el supòsit de màxima incertesa (p=q=0,5) i un nivell de confiança del 95,5%.
© SERVIMEDIA. Aquest contingut pertany a Servimedia. La seva difusió està permesa únicament als clients d'aquesta agència de notícies, sempre que s'esmenti a Servimedia com a font o autor. Tots els drets estan reservats. Està prohibida la seva distribució o comunicació pública per part de tercers, independentment del medi o format utilitzat.