Francesc Mauri va advertir que el tren del Maresme té un problema de futur per la seva ubicació a tocar del mar. En una entrevista publicada a Crític, el meteoròleg va situar el seu pronòstic en un horitzó de trenta o quaranta anys: “Tal com està ara, d'aquí a 30 o 40 anys no serà operativa”. Es referia al traçat ferroviari que recorre la costa, exposat a l'evolució del litoral.
La seva reflexió partia de la pèrdua de sorra de les platges i de les dificultats de mantenir infraestructures en primera línia. La proximitat al mar, que fa tan recognoscible aquest recorregut, obliga també a pensar com protegir-lo. Per als qui utilitzen el tren per treballar, estudiar o desplaçar-se entre municipis, aquest debat afecta una cosa tan quotidiana com poder continuar comptant amb una connexió accessible i fiable.
Una línia exposada a l'onatge i a l'erosió
En aquest sentit, la vulnerabilitat del traçat també apareix en treballs tècnics. Un estudi sobre el front costaner del Maresme analitza la proximitat i la baixa cota de la via. L'objectiu és plantejar millores en les seves defenses per evitar que l'onatge i la pujada del nivell del mar condicionin l'explotació ferroviària, amb un horitzó situat el 2050.
D'aquesta manera, protegir el servei exigeix mirar més enllà de la reparació de cada desperfecte. Les actuacions han de considerar com canvia la costa i quines condicions haurà de suportar la infraestructura durant les pròximes dècades. Aquesta planificació afecta tant la seguretat del recorregut com la seva continuïtat: les decisions que s'adoptin han de servir per conservar una connexió útil durant molts anys.
Allunyar les vies també planteja dificultats
Mauri va abordar en aquella entrevista la possibilitat de portar el tren cap a l'interior, prop de l'autopista o més amunt. No obstant això, també va plantejar el problema d'accés que suposaria allunyar les estacions dels nuclis urbans. La seva reflexió introdueix una qüestió fonamental: traslladar una infraestructura requereix pensar com hi arribaran les persones que avui la tenen a prop de casa.
Així doncs, l'avís del meteoròleg connecta l'adaptació climàtica amb els hàbits diaris. Mantenir el tren a tocar del mar requereix protegir-lo; estudiar un altre recorregut obliga a resoldre desplaçaments i connexions. Per a l'usuari, ambdues qüestions acaben en la mateixa necessitat: disposar d'un transport públic al qual resulti senzill arribar i que pugui continuar funcionant.