Més de 40 associacions professionals i organitzacions no governamentals de l'àmbit sociosanitari de tot l'Estat espanyol que treballen amb nens, adolescents i famílies, han elaborat un manifest on subratllen els problemes a què s'estan enfrontant aquests col·lectius durant la pandèmia, especialment aquells en situació de vulnerabilitat social, econòmica o sanitària.
Els experts volen alertar sobre les conseqüències que comporten les limitacions en la mobilitat i les relacions socials –que consideren necessàries per encarar la pandèmia– quan no existeixen els recursos adequats, ni es proposen les alternatives necessàries.
La impossibilitat de certs sectors de la població per accedir a eines com les noves tecnologies o els mitjans de transport que faciliten accedir als recursos educatius o les teràpies que necessiten els nens i adolescents, i fins i tot la interrupció dels serveis d'atenció a les seves necessitats a la qual han hagut d'enfrontar-se en, està provocant un augment exponencial de la bretxa social a diferents nivells, la qual pot augmentar-se i fer-se irreversible en els anys vinents. A això se suma l'evidència del deteriorament de la salut mental de les famílies assistides pels experts en atenció sociosanitària.
La pandèmia ha afectat molt més del que es creu als nens i els joves
El Manifest en Suport de la Infantesa, Adolescència i Famílies durant la pandèmia de Covid-19 recull a més una sèrie de propostes que dirigeixen a les institucions públiques per tal de promoure l'atenció i el benestar dels nens, joves i famílies, així com el suport a les iniciatives que s'estan duent a terme per pal·liar aquesta situació.
Els signants han creat la iniciativa Co-Space, una aliança multidisciplinària la finalitat de la qual és promoure el benestar físic i psicològic dels nens i adolescents durant la pandèmia, en especial d'aquells que es troben en una situació de vulnerabilitat social, econòmica, sanitària o educativa. Aquestes són algunes de les conseqüències de la pandèmia s'han detectat.
En el seu desenvolupament educatiu
El confinament ha incrementat el risc de fracàs escolar i ha aprofundit la desigualtat en l'accés a estudis superiors i feines qualificades, ja que no tots els alumnes tenen les mateixes oportunitats a l'hora d'accedir a l'educació o a les teràpies en línia. A això s'afegeix la supressió de les activitats educatives complementàries extraescolars i la falta de suports i recursos per realitzar les adaptacions curriculars adequades a les necessitats canviants dels alumnes.
En el seu desenvolupament socioemocional
L'absència d'experiències de joc i d'aprenentatge d'habilitats socials, així com la reducció de les interaccions, produeixen conseqüències negatives que poden afectar la seva salut mental i les seves relacions personals en l'edat adulta. A això se suma el significatiu increment de l'ús dels dispositius digitals durant la pandèmia. El confinament va provocar un notable augment en la utilització de dispositius digitals fins a sobrepassar les nou i quart d'ús diari de mitjana, segons un estudi elaborat per la Universitat de Navarra i publicat per l'Observatori Social de 'La Caixa'.
En la seva salut física
S'ha produït una dràstica disminució de les consultes presencials de Pediatria, Rehabilitació, Neurologia i Psiquiatria, unida a la reducció en les proves de diagnòstic i a la falta d'accés a una rehabilitació adequada durant i després de la pandèmia. Segons les dades de les investigacions dutes a terme per la plataforma britànica Co-Space, un 77% de la població no ha pogut accedir a assessorament o suport especialitzat durant la pandèmia. En el cas dels pares de nens amb necessitats especials, si bé abans de la pandèmia el 69,7% dels nens estaven rebent suport, aquest es va suspendre o es va posposar a causa de la crisi sanitària.
Per la seva part, l'OMS, ha conclòs que el 72 % dels serveis d'atenció a població infantil i adolescent s'ha vist interromput arran d'aquesta crisi sanitària. A més, els experts estan constatant una demora en la realització de proves d'avaluació que identifiquin de forma precoç un trastorn del neurodesenvolupament o de l'aprenentatge. Per tant, les mesures d'atenció primerenca o estimulació s'estan realitzant més tard del desitjable, reduint-se així la seva eficàcia.
Prop de tres de cada quatre teràpies infantils i juvenils s'han vist interrompudes arran de la pandèmia
La conclusió, segons declaren en el manifest les entitats signants, és que aquesta situació està provocant en aquestes poblacions un augment considerable dels trastorns d'ansietat i depressió, l'increment de les conductes addictives de risc davant les noves tecnologies i el desenvolupament d'hàbits poc saludables.