La imatge mental que els adolescents tenen de si mateixos és un element clau a l'hora de valorar l'ansietat que poden desenvolupar en les relacions amb els altres. Quan una persona jove tenen una imatge molt negativa, es produeix un increment de la seva ansietat social. Així ho afirma un estudi recent, publicat en PLOS ONE, que demostra com els adolescents es valoren negativament i els seus companys també segons la imatge que tenen al cap.
Estudis anteriors ja havien demostrat aquesta circumstància en adults, avaluant com aquesta autoimatge negativa pot conduir al desenvolupament de comportaments contraproduents en les relacions socials. Però encara no hi havia cap investigació específica en els més joves, per això un equip d'experts de la Universitat d'Oxford va reunir un grup de 34 estudiants d'entre 11 i 14 anys que presentaven símptomes d'ansietat per sobre del normal.
L'estudi
Els adolescents van participar en un estudi experimental en el qual se'ls va demanar que es concentressin en una imatge mental particular i que la mantinguessin en ment mentre conversaven amb un estrany. En una primera vegada, se'ls va demanar que recordessin una imatge negativa de si mateixos i en estat ansiós. En una segona vegada, se'ls va demanar que recordessin una situació social en la qual s'havien sentit relaxats.
Els resultats van mostrar que els joves que s'havien concentrat en una imatge negativa van tenir un pitjor acompliment social i van desenvolupar comportaments anòmals. Els companys de conversa, que eren estudiants de psicologia que desconeixien els objectius de l'estudi, també van qualificar els participants i els van descriure com a ansiosos, amb converses menys recíproques, interessants i agradables.
Posteriorment es va realitzar una anàlisi per comprovar per què s'havia produït aquesta situació i els experts van concloure que l'ús de conductes de seguretat evasores explicava significativament la relació entre les imatges negatives i les qualificacions de qualitat de la conversa per part dels observadors. En altres paraules, segons expliquen els investigadors, els comportaments de seguretat, es produeixen com una forma de prevenció davant d'una situació que creuen que acabarà malament i implica una actitud d'evitació (per exemple, evitar el contacte visual, parlar menys) que fa que l'adolescent prefereixi aïllar-se, mantenir-se al marge del grup, eviti el contacte visual i rebutgi fer preguntes per por de semblar estúpid.
Segons descriuen els experts, aquest estudi demostra com les imatges negatives mentals que els adolescents, i per tant també els adults, tenen sobre si mateixos prèviament al seu acompliment social influeix de manera clara en el desenvolupament d'aquest, en la seva actitud amb els altres, en la seva capacitat per tenir relacions socials positius i a integrar-se i en la forma en què els altres els perceben. L'aplicació dels resultats té un clar reflex en les teràpies, on les intervencions clíniques s'han de centrar a analitzar i intentar canviar aquest tipus d'imatges que tenen els adolescents sobre si mateixos i que moltes vegades estan distorsionades.