L'arròs és un dels aliments més consumits a tot el món i, en algunes zones, la base de les seves dietes. No és desconegut el fet que a més dels seus nutrients, l'arròs conté petites quantitats d'arsènic, que en grans dosis és perillós perquè és verinós.
Suposadament els nivells estan controlats, però un nou estudi que han dut a terme investigadors de la Universitat de Washington ha descobert que les temperatures més càlides –que es poden produir en un futur no molt llunyà a causa del canvi climàtic– poden derivar en més concentracions d'arsènic en aquest aliment bàsic.
Els detalls de la investigació es presentaran el proper 10 de desembre en una trobada de l'American Geophysical Union a San Francisco, tal com ha anunciat la mateixa universitat. Segons els experts, s'allibera més arsènic del terra a temperatures més altes, la qual cosa provoca que l'aliment tingui més concentració d'aquest element tòxic per a l'organisme.
Els científics al·leguen que "aquests resultats són representatius del que podríem esperar per al cultiu en camp de l'arròs, llavors el canvi climàtic podria exacerbar el problema de l'arròs contaminat amb arsènic".
L'arsènic es troba de forma natural a terra, encara que la seva concentració és més gran en àrees que històricament han utilitzat herbicides a base d'arsènic o on l'aigua de reg conté aquesta substància. El fet que l'arròs requereixi una gran quantitat d'aigua, fa que els nivells d'arsènic augmentin. L'arròs absorbeix arsènic de la mateixa manera que absorbeix altres nutrients que extreu del terra per créixer.
Els investigadors van aconseguir terra d'un camp d'arròs a Davis, Califòrnia i, a la seva tornada, a Seattle, van conrear arròs en hivernacles amb la temperatura controlada. Van comparar l'absorció d'arsènic en quatre condicions de temperatura diferents. Algunes plantes es van conrear en condicions normals com les de Califòrnia (25º C) i d'altres es van conrear a temperatures més càlides que reflectien diferents nivells potencials d'escalfament per a aquesta regió a finals d'aquest segle: 28, 30,5 i 33º C.
A mesura que augmentava la temperatura, l'equip va observar una absorció d'arsènic més gran a cada part de la planta, inclosos els grans d'arròs. De fet, les concentracions d'arsènic al gra es van triplicar amb escreix entre els tractaments de baixa i alta temperatura. L'arsènic també és una toxina per a les plantes d'arròs, i tenen mecanismes per protegir-se contra els nivells més alts, entre ells activar una proteïna que segresta l'arsènic a les cèl·lules i teixits específics de la planta.
Però quan els investigadors van mesurar els nivells d'expressió d'aquesta proteïna en les plantes a temperatures més altes, no van veure diferències en comparació amb les plantes que creixen a les temperatures relativament baixes de l'actualitat. Això suggereix que a mesura que les temperatures comencen a escalfar-se, fins i tot l'arròs conreat al terra amb menor arsènic podria tenir risc de portar nivells més alts d'arsènic als grans.
Com que algunes formes d'arsènic són més tòxiques que d'altres, l'equip ara està fent recerca per desenvolupar un mètode que els permeti veure quins tipus d'arsènic es pot trobar a les diferents parts de la planta. D'aquesta manera, poden obtenir una millor idea dels possibles riscos per a la salut de les persones.