Les infermeres i la resta de professionals sanitaris sortiran al carrer durant els dies 24, 25 i 26 de gener per denunciar la seva complicada situació laboral que encara s'ha vist més agreujada per la pandèmia. Ja fa més de dos mesos que es va anunciar aquesta vaga, convocada pels metges i a la qual s’han sumat la resta de professionals sanitaris per demostrar el descontentament de tot el sistema. En els últims dies, s’han reactivat les negociacions amb el Departament de Salut, però sembla inevitable que durant els dies 24, 25 i 26, si no hi ha cap gran canvi en les converses, les infermeres surtin al carrer en una vaga que es preveu multitudinària i en la que defensaran les seves pròpies reivindicacions com a col·lectiu: millorar les seves condicions laborals per oferir una millor assistència a la ciutadania. ElNacional.cat parla amb la presidenta del sindicat Infermeres de Catalunya, Núria Guirado, per conèixer de més a prop la posició de les professionals de la infermeria al país. 

Té cap esperança que es pugui desconvocar la vaga? 
La veritat és que haurien de passar moltes coses per que la vaga és desconvoqués i no creiem que les reunions a correcuita i a última hora quan fa mesos que les esperem que serveixin per arribar a acords per aturar la vaga. Estem satisfetes per la crida que ha fet el Departament en els últims dies a reunir-nos, però no soc optimista. 

Les infermeres heu participat d’aquestes reunions? 

En la primera reunió amb el Departament només hi estava convocat Metges de Catalunya, a la segona, que s’ha celebrat aquest dijous, hi vam participar com a membres de la Mesa de Sanitat. Nosaltres no trobem massa encertat que el sindicat de metges faci les seves reivindicacions a banda de la resta de perfils professionals que treballem en la sanitat perquè és una problemàtica que ens afecta a tots. 

Tenim el nostre full de ruta i les nostres pròpies reivindicacions

No és llavors una vaga de metges. 
No. Aquesta no és només una vaga de metges, la nostra és a banda: no secundem la seva, sinó que ens hi sumem. Sempre que hi ha una protesta d’un grup de professionals ens hi hem de sumar, però amb el nostre full de ruta i amb les nostres reivindicacions. 

Quines són? En què es diferencien de la resta de professionals? 
Com a infermeres reivindiquem un reconeixement laboral, professional i social per a poder desenvolupar la nostra feina en les millors condicions i oferir la millor assistència possible a la ciutadania. Ara mateix estem treballant amb una categoria inferior a la que ens pertoca i necessitem el reconeixement professional A1, de les especialitats. També és necessari que puguem accedir a llocs de gestió, ja que la nostra formació i les nostres competències ens ho permeten. Cal augmentar els recursos humans d'infermeres a tot arreu, ja que ara, la ràtio infermera-pacients està molt ajustat o infradotat i això posa en risc les mateixes infermeres i la població. 

Existeixen sostres de vidre per ocupar llocs de direcció 

Ara mateix, no hi ha infermeres en llocs de direcció o gestió de la sanitat pública catalana?
Sense anar més lluny, fa uns dies es va substituir a la infermera Montserrat Gea com a directora general de Professionals de la Salut a Catalunya pel metge Marc Soler. A ell li desitjo molts encerts i que vetlli pels nostres interessos, però no deixa de ser un exemple més que moltes vegades hi ha sostres de vidre per accedir als llocs de direcció. A més, com no tenim reconeguda la titulació A1 i aquest és un requisit per accedir a determinats llocs directius, no podem formar-ne part. Si no ets graduat o llicenciat ja no hi pots accedir: nosaltres estem graduades, però no tenim la categoria reconeguda. Tot plegat és un afegit a una situació que de per si ja és insostenible. 

Aquesta no és una situació nova, sinó que ja fa temps que la denuncieu. La vaga arriba massa tard? Trobeu que l’hauríeu d’haver convocada abans?
Arriba després de fer moltes crides a les patronals que la situació era limit des d'abans de la pandèmia. I, tot i això, no hem rebut resposta. La vaga arriba ara perquè estem en una situació límit, no és tard. És cert que fa molt temps que volíem manifestar-nos, però abans hem esgotat totes les vies de negociació. No ens agrada haver d'arribar a aquest límit, però l'evidencia parla per si mateixa, ja que mai no hem tingut resposta a les nostres demandes. A tot això se li ha d’afegir un canvi de conseller, que encara ho endarrereix més. 

 Veiem que la població està desatesa, que no arribem a tot, que estem mal pagades

Els dos consellers d’aquesta legislatura (Josep Maria Argimon i Manel Balcells) sempre han reconegut que la vostra situació és complicada i que cal millorar-la. Agraïu aquesta posició o ha complicat més el fet de convocar la protesta?
La seva posició és molt comprensiva, són professionals de la salut. Però no necessitem un copet a l'esquena o a uns aplaudiments. Necessitem que aquesta comprensió es tradueixi en fets, en mesures tangibles, en millores de veritat. De res ens serveix lamentar-nos i dir que la situació és molt complicada. És cert que ho és, però, s'està fent alguna cosa per canviar-la de veritat, més que posar pegats? Ens cal un canvi de model d’arrel i les infermeres hi hem de ser presents perquè tenim molt a dir: estem valorades arreu del món i al nostre territori hi ha fuga de talent per les condicions en què treballem. 

Creieu que hi ha un problema de reconeixement de la feina de les infermeres?
La veritat és que cada cop hi ha més desafecció, amb més infermeres de baixa i que han abandonat la professió perquè ens han espremut fins a l'última gota. Veiem que la població està desatesa, que no arribem a tot, que estem mal pagades, que ens demanen més pel mateix sou. A més, sempre es parla dels metges i poc de la resta de professionals de la salut. De fet, molta part de la ciutadania no sap que fa una infermera. Encara existeix la idea que estem supeditades a les ordres dels metges i no és cert. Som una professió pròpia i prenem les nostres pròpies decisions.

En aquest context, creieu que hi haurà una resposta majoritària per part de les infermeres? 
Estem convençudes que serà molt més alta que en altres vagues. Abans de la pandèmia ja estàvem esgotades i ara la situació és límit: no pot ser que ens exigeixin cada vegada més i sempre al mateix preu. Tot i que tots els dies són importants, el dia 24 el sindicat metes de Catalunya no sortirà. Potser pagaria la pena que aquell dia sortíssim la resta de professionals sanitaris en massa per demostrar que tots som importants.