En l'àmbit de la traumatologia, la causa principal d'amputació d'extremitats en persones joves són els accidents de trànsit. Val a dir que l'amputació provoca un gran canvi en la vida del pacient, ja que pateix múltiples intervencions per controlar les seves lesions i, després, un llarg procés d'adaptació a la nova situació. Una d'aquestes noves situacions és aprendre a caminar amb pròtesis externes.
Normalment, aquestes pròtesis s'articulen amb el monyó a través de puntes de silicona. Sobre aquest punt, escau esmentar que l'ús crònic de pròtesis subjectes per un encaix de silicona obliga a transmetre les forces necessàries per caminar a la pell i les parts toves del monyó, cosa que genera molts problemes a causa de l'ús repetitiu i diari de les pròtesis.
Problemes habituals amb el monyó
- Dificultat per aixecar i moure la pròtesi, sobretot en amputats femorals.
- Lesions cutànies: infeccions, retracció de les vores de la ferida, èczema, erosions, ferides, eritemes.
- Osteòfits (protuberàncies de l'os).
- Neuromes (creixement del teixit nerviós).
- Contractures en flexió del maluc del membre residual per manca de reeducació postural.
- Edema del monyó.
- Lumbàlgia per mala postura i caminar de forma irregular.
Tot plegat, deriva en dolor i inseguretat a l'hora de caminar, fet que pot acabar provocant que el pacient abandoni la pròtesi.
Com evitar problemes amb la pròtesi i millorar-ne l'eficiència mecànica?
Evitar els problemes amb el monyó i la pròtesi, evitar el dolor i millorar l'eficiència mecànica és possible. Però com? Doncs bé, el Dr. Antoni Fraguas Castany, traumatòleg del Centre Mèdic Teknon, explica que és possible gràcies a la utilització d'implants de titani rugós. Aquests, explica el doctor Fraguas, s'insereixen directament a l'os romanent del membre amputat i projecten fora de la pell un encaix extern on es connecta la pròtesi externa. Els implants poden subjectar pròtesis externes en pacients amputats per sobre o sota el genoll. "Cal destacar la rapidesa i la simplicitat de la col·locació de la pròtesi sobre l'extrem metàl·lic de l'implant, a diferència de les pròtesis sobre encaixos de silicona, que impliquen molt més temps i dificultat per iniciar-ne l'ús", afirma Fraguas Castany.
Certament, el sistema d'utilització d'implants de titani rugós proporciona al pacient una funcionalitat més gran, incrementa el perímetre i el temps de caminada i millora l'estabilitat, ja que transmet les forces del peu a l'os directament.
Com es fa l'implant?
D'entrada, per poder realitzar l'implant, explica el Dr. Fraguas, cal fer un TAC (tomografia axial computeritzada) de l'os amputat. Així, es podrà elaborar un implant a mida per al pacient. Un cop creat l'implant, es procedeix a la implantació (només cal una cirurgia). Així doncs, mitjançant la cirurgia, es regularitza el monyó, s'implanta el sistema dins el pinyol i es deixa preparat l'extrem extern per a la connexió. Després de la cirurgia, quan la ferida està cicatritzada, comença un període de càrrega progressiva per assolir la càrrega completa, aproximadament al cap de 8 setmanes.
Contraindicacions per als implants de titani
Ara bé, tal com apunta el Dr. Fraguas, els implants protètics osteointegrats també tenen contraindicacions. Per exemple, l'osteoporosi, l'obesitat, l'embaràs, la vasculopatia, la diabetis complicada, els trastorns psíquics, la infecció o les neuropaties. El doctor tampoc no recomana implantar aquestes pròtesis si el pacient pateix problemes de pell, en pacients per sobre de 65 anys o per sota dels 20 anys.
Sortosament, la medicina avança. I els implants protètics osteointegrats en són una bona prova. Si et calen, et poden millorar la vida.