L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha impulsat un espai pioner per estudiar el cervell de pacients amb migranya pel qual passaran 8.000 persones a l'any, el Migraine Adaptative Brain Center, que ha comptat amb una aportació de 660.000 euros de La Caixa per als equipaments.

La neuròloga responsable del centre, Patricia Pozo-Rosich, ha explicat en la presentació d'aquest centre que la migranya és una malaltia genètica hereditària que es manifesta en atacs de dolor i altres símptomes -com a hipersensibilitat a la llum, el soroll i el moviment, nàusees i alteració de la cognició-, que duren entre quatre i 72 hores i són "absolutament incapacitants".

En aquest centre, la migranya ajudarà a trobar millores per al cervell del conjunt de la població, i inclou tres laboratoris en els quals estudiarà les xarxes cognitives adaptatives i sensorials al cervell, des d'una branca preclínica fins a una més clínica i educativa, amb un abordatge interdisciplinari que veurà l'impacte de la migranya en la salut cerebral prenent el pacient com un "microexpert" que es responsabilitzarà.

També inclou un centre de dia amb capacitat per a cinc pacients simultàniament, on es tractaran malalts que necessiten cures especialitzades, tant procedents de la zona d'atenció primària que té com referencia el Vall d'Hebron -de mig milió de persones-, com d'altres parts de Catalunya i de les mateixes Urgències.

900.000 afectats només a Catalunya

A Catalunya hi ha 900.000 persones afectades de migranya, i en l'Estat té una prevalença del 12% de la població, que ascendeix al 18% en dones, davant el 8% en homes, i ronda el 6% en la població infantil; pot debutar en la infantesa, encara que és més freqüent al voltant dels 20 anys, des de l'adolescència.

El director general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró, ha subratllat que l'entitat vol col·laborar en millorar la vida de les persones que pateixen aquesta malaltia, amb un dolor i uns símptomes "incapacitants" que dificulten el benestar, i ha assenyalat que hi ha més persones amb migranya que afectats per diabetis, asma i epilesia junts, mentre que és tres vegades més prevalent en dones, la qual cosa ha vinculat també mancada d'investigació en aquest àmbit.

També ha destacat els costos personals i socials de la migranya, ja que afecten a les oportunitats laborals de les persones, a més de tenir un impacte en el sistema de salut, per al que representen 8.660 milions d'euros a l'any -unint la migranya crònica i l'episòdica- segons xifres del Vall d'Hebron.

Aconseguir predir els episodis

La investigació que faran té objectius a curt i mitjà termini, i per exemple busquen "identificar la migranya de forma no només clínica", així com predir atacs per poder modular-vos i controlar la seva aparició, amb el repte d'aconseguir evitar que s'arribi a estats greus, ha dit Pou-Rosich.

La pacient Eva Farré, que va començar a tenir migranyes en l'adolescència i des de fa uns anys va veure augmentar la seva freqüència i intensitat, ha explicat que, en arribar a la consulta de Pozo-Rosich, aquesta la va ajudar a comprendre que les migranyes són una malaltia, i assumir que hauria de fer canvis en la seva vida. Ha relatat les millores que ha vist després de viure més tranquil·lament i "de forma ordenada", respectant els horaris de descans i controlant la intensitat d'algunes activitats, i ha afegit que anteriorment havia provat teràpies alternatives però totes van ser infructuoses.

La neuròloga ha relatat que, en arribar els pacients, els instrueixen per entendre millor com funciona el cervell amb aquesta malaltia, i a "modular l'activitat per no tenir tanta migranya", per exemple portant rutines de son i descans, minimitzant els canvis per tenir una acceptació més gran als canvis externs que no pot controlar, fer exercici físic i una dieta saludable.