Gran avenç. Un home amb paràlisi total per l'ELA ha tornat a parlar gràcies a un xip al cervell. La revista Nature ha publicat aquest dimarts un estudi que elaborat per un equip de científics que ha aconseguit que una persona amb paràlisi total i incapaç de parlar es comuniqui mitjançant un dispositiu interfície cervell-ordinador (BCI, per les seves sigles en anglès). La recerca ha estat liderada pel Wyss Center (Suïssa) i la Universitat de Tübingen (Alemanya), que han desenvolupat el mètode en un individu amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA) avançada.
El pacient, un home de 34 anys en un estat de "bloqueig total", envia senyals cerebrals al BCI i aquest els descodifica per formar lletres. Es tracta d'un procés que els experts denominen "sistema auditiu de neurorretroalimentació". El Wyss Center ha compartit a Youtube un vídeo on aquests experts expliquen com funciona tant el dispositiu com el procés. A més, mostren imatges de com l'individu recupera la capacitat de comunicar-se gràcies a aquest nou mètode. Això sí: el document audiovisual està tot en anglès.
Comunicació exitosa
Recerques anteriors ja havien desplegat eines similars per permetre a persones amb ELA "parlar" mitjançant el moviment dels ulls o músculs facials. El problema en aquests casos era que quan la malaltia i la degeneració avancen, els pacients perden el control muscular i ja no són capaços de comunicar-se d'aquesta manera. Per superar aquest escull, l'equip d'investigadors ha recorregut a aquesta mena de BCI de retroalimentació auditiva, que consisteix en dos microelectrodes intracorticals implantats quirúrgicament en l'escorça motora. La qüestió és que el pacient està afectat per l'anomenada síndrome de captiveri total (CLIS, en anglès), però es desconeixia fins ara si també "ha perdut la capacitat del seu cervell per a generar comandaments per a la comunicació".
Durant dos anys, l'home ha après a generar activitat cerebral provant diferents moviments, senyals cerebrals que són detectats pels microelectrodes i després descodificats per un model d'aprenentatge automàtic en temps real. L'eina d'intel·ligència artificial "mapeja" els senyals per atribuir-los un significat de "sí" o "no" i, per desxifrar el que l'individu vol dir, un programa de lletreig enuncia en alt les lletres de l'alfabet. Aquí entra en joc el "neurofeedback auditiu": el subjecte és capaç d'escollir entre el "sí" o el "no" per confirmar o descartar una lletra, fins a formar paraules i frases completes a una velocitat aproximada a un caràcter per minut. "Prèviament, s'ha aconseguit una comunicació exitosa mitjançant BCIs en persones amb paràlisi. Però creiem que el nostre estudi és el primer que assoleix una comunicació en subjectes que han perdut tota la capacitat de moviment i, per tant, aquest BCI és el seu únic mitjà de comunicació", ha destacat el neurocientífic Jonas Zimmermann, líder de l'equip d'investigadors.