Arbre genealògic. La grip actual descendeix de la grip espanyola del 1918. És a dir, el virus de la grip estacional actual H1N1 pot ser un descendent directe de la soca que l'any 1918 va causar una pandèmia mundial, segons suggereix un article publicat aquest dimarts a Nature Communications. Les conclusions es basen en l'anàlisi genòmica de mostres recollides a Europa durant la pandèmia del 1918 (coneguda com a grip espanyola), que va costar la vida a entre cinquanta i cent milions de persones a tot el món.
La comprensió de la seva propagació i el seu calendari es basen en els registres històrics i mèdics, que indiquen que el seu pic es va produir a la tardor del 1918 i va continuar fins a l'hivern del 1919. Tot i això, va ser només a la dècada del 1930 quan es va confirmar que era d'origen viral, mentre que investigacions més recents han proposat que el virus era un virus d'influenza A del suptipus H1N1. En aquest sentit, els autors recorden que l'anàlisi genòmica del virus del 1918 és difícil per mor de la raresa de les seqüències virals de l'època.
Seqüenciar genomes
Sébastien Calvignac-Spencer, de l'Institut Robert Koch de Berlín, i el seu equip analitzen en un nou article tretze mostres de pulmó de diferents individus emmagatzemades en arxius històrics de museus d'Alemanya i Àustria. Les mostres van ser recollides entre el 1901 i el 1931 i inclouen sis espècimens recol·lectats en el 1918 i el 1919. A partir d'aquestes mostres, l'equip va poder seqüenciar dos genomes parcials recollits a Berlín el juny del 1918 i un genoma complet recol·lectat a Munic també el 1918. Els autors plantegen que la diversitat genòmica de les mostres és coherent amb una combinació de transmissió local i esdeveniments de dispersió a llarga distància. Els investigadors van comparar els genomes d'abans i després del punt àlgid de la pandèmia i els resultats suggereixen que existeix una variació en el gen de la nucleoproteïna, associada a la resistència a la resposta antiviral de l'hoste i que podria haver permès l'adaptació del virus als humans.
Els autors també van portar a terme una modelització del rellotge molecular, un mètode que permet estimar les escales de temps evolutives, i plantegen que tots els segments genòmics de la grip H1N1 (un dels virus actuals de grip estacional) podrien descendir directament de la soca pandèmica inicial del 1918. Això contradiu altres hipòtesis que apunten que el virus estacional va sorgir per reordenació. És a dir, l'intercanvi de segments genòmics entre diferents virus. Els autors subratllen que les mostres segueixen sent escasses, però els coneixements ara obtinguts sobre l'evolució i el progrés de la pandèmia de grip del 1918 mostren el valor de la prospecció dels arxius històrics.