Fa dues setmanes que som a casa confinats i sembla que la cosa va per llarg. Alguns tindreu ganes d’acabar amb la vostra parella, d’altres us hi voldreu casar. Alguns no aixecareu la vista de les pantalles de l’ordinador o del mòbil, d’altres en canvi, intentareu estar al màxim de temps possible al balcó o al jardí. I és que, sigui quina sigui cada situació, segur que us trobeu —amb més o menys comoditats— entre quatre parets, però, com ens afecta tot això emocionalment? Ens canvia l’humor? Estem més irritables i nerviosos? O més tranquils i relaxats? Busquem respostes amb Nil Madrenas, psicòleg i psicoterapeuta de Psigma, i Teresa Morandi, psicòloga i psicoanalista.
“Una de les coses que més ens afecta és la incertesa, no saber quant de temps durarà aquesta situació i com ens en sortirem econòmicament i socialment”, detalla Madrenas, qui assegura que cadascú la gestiona de forma diferent. “En general, acostuma a generar ansietat, que l’entenc com una forma d’atrapament, una de les sensacions que més encaixa en aquest confinament”, diu el psicòleg que, a la vegada, reconeix la capacitat d’adaptació que tenim els humans.
“En aquest moment, més que un distanciament social, hi ha un distanciament físic i una solidaritat social”
D’altra banda, Morandi recorda que “ens trobem davant una situació excepcional i en aquest moment, més que un distanciament social, hi ha un distanciament físic i una solidaritat social. No hi ha un distanciament social, ens trobem en un moment col·lectiu molt important”.
Tendim a sobreocupar-nos?
“Al principi tots vivíem en una hiperactivitat constant”, explica Morandi. “Tinc pacients que ara em diuen que estan fent més esport que abans o que aprenen a cuinar”, afegeix Madrenas, qui assegura que “a la gent li costa passar estones amb si mateixa, i això té a veure en sentir molts cops aquesta angoixa o aquestes pors”, temes que assegura que són més difícils de controlar i que, per això, “molts cops, busquem fer coses que ens donin la sensació de control, com tenir una bona rutina, fer coses que ens mantinguin ocupats i ens facin estar bé amb nosaltres mateixos per ajudar a passar el temps”.
Així, és bo tenir una rutina?
Morandi afirma que les rutines ens ajuden, perquè tots necessitem cert ordre a la vida. “És com quan vas a la biblioteca a buscar un llibre i l’has de trobar. Pot arribar a ser un autèntic caos si no hi ha cert ordre. Igual passa amb la rutina, que ens pot fer servei per a tots els àmbits de la vida”.
En la mateixa línia ho veu Madrenas, que assegura: “Tenir una rutina ajuda a una regulació del nostre dia. Estem acostumats a tenir una regulació en funció de la rutina: la son, la gana, etc., i si tot això es desestabilitza, ens pot afectar emocionalment”. El psicòleg apunta que tampoc cal obsessionar-se a tenir una rutina molt estructurada, però que ajuda a mantenir el bon estat de salut mental.
El confinament
Respecte al confinament, Morandi explica que és important “inventar o crear un espai físic i psíquic còmode per a tothom, tenint cura de la persona en tots els sentits”. “La possibilitat de crear i compartir activitats és fonamental entre els éssers humans. Tenim a l'abast una quantitat immensa de formes per distreure'ns”, recorda la psicòloga, que aconsella sobre com portar millor aquests dies que estem tancats a casa. Morandi conclou que “tot això serà un aprenentatge per aprendre a gestionar les emocions”.
En la mateixa línia s’expressa Nil Madrenas, qui assegura que “és important incloure en les nostres rutines moments de salut mental, meditació o mindfulness, donar-se moments per connectar amb el present i defugir del futur i les preocupacions”. Madrenas diu que és bo evitar la sobreinformació i és necessari connectar amb les pròpies necessitats per tal de buscar sensacions de benestar.
Però, tothom viu el confinament de la mateixa forma?
“Aquí entren en joc les pors i les preocupacions que tindrà cadascú”, diu Madrenas, que al final “dependrà en cada cas dels recursos que es tinguin i de la personalitat”. El psicòleg coincideix amb Morandi pel que fa a la tercera edat, on la cosa es pot complicar. “Potser apareix la por a morir sols o a no poder contactar amb aquells que estimen. Una persona gran es troba en un procés de deteriorament cognitiu, són persones que necessiten sortir, relacionar-se i si no ho poden fer, se’ls pot accelerar aquest deteriorament generant un efecte important en el seu estat d’ànim”. Per això, Morandi assegura que ara, més que mai, “hem de fer un gran esforç per acompanyar-los i estar al seu costat”.
Els dols ajornats
Un altre aspecte a tenir present davant aquesta crisi del Covid-19 és la pèrdua d’algun familiar. Metges que exposaven el seu testimoni en aquest mitjà explicaven que tots aquells que han perdut la vida a causa del coronavirus no s’han pogut acomiadar dels familiars a causa de les mesures que es prenen per evitar qualsevol tipus de contagi. Per això, els psicòlegs coincideixen que aquest és un dol dels més complicats d'assimilar i passar.
“Els psicòlegs estem acostumats a treballar en casos així i el que fem és un treball molt simbòlic, on la persona pugui recuperar o recopilar objectes que tinguin a veure amb el difunt i es busquen formes per poder-ho incloure en la persona que ha mort”, explica Madrenas. Per altra banda, Morandi assegura que és important “explicar-los als nens si passa a casa, perquè el dol després no sigui més llarg o problemàtic del que és habitual”. Ambdós psicòlegs coincideixen que qualsevol gest simbòlic en un moment determinat i fer-ho de forma compartida, pot ajudar a passar millor aquest procés.
I al professional sanitari, qui l’ajuda?
Morandi fa una feina excel·lent, juntament amb la resta de companys de la Fundació Galatea, d’on és voluntària, per assistir i oferir ajuda psicològica a professionals del món sanitari. “Alguns metges estan contagiats, aïllats, i tenen la necessitat de parlar de tot això. Molts han de tornar a casa i prendre mesures importants. Tenen por al contagi a la família. No és dolenta en si mateixa la por, és una defensa per a l’ésser humà que hem d’aprendre a calmar”. A la vegada, Morandi afegeix que tenen el sentiment de la culpa. “Senten la culpa de no poder anar a treballar quan estan aïllats i tenen ràbia de no sentir-se cuidats en relació als recursos necessaris per evitar els contagis”. La psicòloga diu que, respecte a la resposta ciutadana, “estan molt agraïts a tothom i als aplaudiments que s’escolten cada vespre als carrers”.
Així doncs, què en podem treure de bo de tot plegat?
“Podem aprofitar el temps per reflexionar i per dedicar-nos a fer coses que potser abans no fèiem: esport, cuinar, endreçar els armaris, ordenar arxius...”. El psicòleg explica que hi ha qui aprofita per posar en ordre algun sentit de la seva vida, replantejant-se què fer, quina direcció prendre, com reinventar el seu negoci o com seguir buscant noves formes per seguir desenvolupant-se. “Ara que tenim aquest temps, molts l’estan aprofitant”.
"Aquest virus no és una qüestió individual. Ens necessitem, per estar a casa i per cuidar els altres”
Morandi detalla: “Totes les experiències humanes ens ensenyen a viure millor. A viure millor amb els altres, a poder acceptar els nouvinguts, a acceptar coses que no són meravelloses i que s’ha de lluitar i treballar per aconseguir, a reconèixer que la família té coses interessants que potser desconeixíem i que, comunitàriament, podem guanyar”.
“Aquest virus no és una qüestió individual. Ens necessitem, per estar a casa i per cuidar els altres”, conclou la psicòloga, qui posa en èmfasi la necessitat de confinar-se i complir amb el que vingui per endavant.