“Tinc una nena de 13 anys i aquests dies no entén que no l’abraci o no li faci petons com abans. Fa una setmana i mitja que no veig la meva mare, és una senyora gran i no la vull posar en risc”, explica la Meritxell Cascán, infermera de l’Hospital Clínic, que assegura que no ha vist mai res semblant en 22 anys que fa que treballa. “El meu entorn familiar està molt espantat, veuen tothom tancat a casa i com jo vaig a treballar i m’exposo davant de pacients contagiats”, relata la doctora Ana Lapuente, pneumòloga de l’Hospital Universitari Mútua, de Terrassa. En la mateixa línia ho viu la família del doctor Xavier Ureta, metge de família a Giromèdic i professor a la Facultat d'Infermeria de la Universitat de Girona: “La meva dona està molt preocupada”, malgrat que diu que el seu fill de 3 anys està encantat de tenir el pare i la mare tot el dia a casa i que “per a ell, és una festa”.
Tot i que a alguns els pugui semblar una festa, la situació actual és excepcional i preocupant, per això El Nacional ha conversat -via vídeotrucada- amb tres professionals del món sanitari que cada dia han de sortir al carrer per anar a treballar, i s'exposen a la infecció atenent tots aquells que tenen el coronavirus, com també la resta de la població que segueix patint altres patologies.
“Potser no m’infecto a l’hospital, però pujo a l’ascensor amb un veí que tus i és positiu”, alerta Cascán
“Quan soc a casa la incertesa i la por m’aclaparen, però quan em poso l’uniforme, somric i treballo com tots els meus companys perquè aquesta situació sigui el mínim de greu possible”, assegura la infermera del Clínic, que s’emociona i plora quan veu els vídeos que li envien -mentre treballa al torn de nit- de tota la gent aplaudint des dels balcons. “Estem vivint una situació molt delicada i dura, la solidaritat de la gent és enorme, m’emociona molt”. Per això, va decidir obrir un blog, diariodeunaenfermeradebarcelona, des d’on escriu cada dia el que veu i el que es troba a l’hospital.
Però, com es propaga el coronavirus?
“El virus es propaga per contacte directe o per microgotes que emetem quan esternudem i que poden arribar a un metre o metre i mig de distància”, explica el doctor Ureta. Hi coincideix la doctora Lapuente, que descriu que “a efectes pràctics, s'encomana com la grip”. La pneumòloga alerta que “no cal que t’arribi aquesta microgota directament, sinó que tocant-la d’una superfície d'algú que li hagi pogut caure, si després et toques els ulls, ja es produeix el contagi”. Per això, assegura, és fàcil el propagament.
Així doncs, quin paper tenen les mascaretes? “Una mascareta va molt bé pel que té el virus perquè no el vagi projectant arreu d’on passa i, pel que no el té, l’ajuda a evitar que si li projecten microgotes, no li entrin directament”, explica el doctor.
Refredat, tos seca, mal de cap, febre i ofec: els símptomes
Lapuente exposa que “els símptomes del Covid-19 inicialment són els d'un refredat comú, tos seca, mal de cap i febre alta -tot i que hi ha un percentatge baix que no en té-. Progressivament, van apareixent símptomes més greus, com poden ser l’ofec, que porten a la majoria de pacients a venir a urgències”. Aquells que arriben a la insuficiència respiratòria, explica la doctora, són els que necessiten quedar ingressats.
El doctor Ureta alerta, “el patró en què es presenten més dificultats és la gent gran amb altres malalties, però compte, hi ha un percentatge baix de gent jove que se’ns compliquen de manera important i no som capaços de predir qui”. El doctor recomana tenir especial cura, sobretot aquelles persones que tinguin problemes cardiovasculars, hipertensius o fumadors, en qui el virus té més tendència a complicar-se.
Doctor Ureta: “Aquest virus no té una altíssima agressivitat, sinó una altíssima propagació”
Com ho viuen els afectats pel Covid-19? I les seves famílies?
Els dos metges coincideixen en la visió que té el malalt de coronavirus. “Els pacients que tenim ingressats estan molt espantats i preocupats pel que senten a les notícies i les xifres que veuen”, diu Lapuente. “Els genera molta angoixa”, afegeix Ureta. Però el més dur segurament no són els símptomes, sinó el fet de no poder tenir contacte amb els familiars. “Per tal de controlar aquesta infecció, els hospitals s’han vist obligats a restringir les visites. Si els més lleus que són enviats a casa s’han d’aïllar de la resta, els pacients ingressats igual. No se’ls permet l’entrada a visitants”, assenyala la doctora, indicant que són mesures que s’han hagut de prendre per evitar la propagació de la malaltia i intentar frenar-la.
Pel que fa als casos més lleus que s’envien per passar l’aïllament de 14 dies a casa, el doctor en medicina comunitària explica que molts els pregunten què han de fer, on han de dormir i si han d’utilitzar mascareta o no. Per això, el doctor es mostra contundent i afirma que “si hi ha algun cas de positiu dins una casa o pis, podeu donar positiu tots ipso facto, de manera immediata”.
L’ambient de treball en plena crisi de Coronavirus
En l'àmbit protocol·lari, expliquen els doctors, els hospitals s’han hagut de reinventar per poder atendre aquests pacients, dividint àrees específiques i ajuntant especialitats per a l’atenció d’aquests malalts.
En el cas de la doctora Lapuente, que treballa a l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa on en aquests moments hi ha ingressats 60 malalts amb la patologia confirmada, 30 pendents de confirmar i al voltant d’una quinzena a la unitat de crítics, assegura que “l’ambient de treball que han aconseguit crear els caps clínics que han organitzat tot el desplegament és immillorable. Tots els professionals funcionem a l'una i dins la tensió del moment, tothom està entregat davant la incertesa que genera la patologia i la situació. La gent hi està posant l'ànima i veure això és molt bonic”.
La pneumòloga conclou amb una reflexió interessant. “És la nostra feina i la fem amb il·lusió i amb ganes, sense perdre-li el respecte, que és el que hem de preservar. Una mica de por cap al virus ens fa estar atents a no perdre mai l’atenció”.
“Nosaltres no som herois, som humans, i ara al personal sanitari ens ha tocat viure una situació de guerra en què som els soldats de primera línia”, diu emocionada la Meritxell
La infermera del Clínic explica que va crear un grup (Família Clínic) en què s’ajuden els uns als altres, “quan un cau, l’altre l’agafa”. “Nosaltres no som herois, som humans, i ara el personal sanitari ens ha tocat viure una situació de guerra en què som els soldats de primera línia”.
D’altra banda, el doctor Ureta alerta que aquesta setmana hi haurà un col·lapse del sistema sanitari. Per això, “haurem d’acabar prenent decisions fora de protocol perquè hi haurà unes urgències que no et permetran establir criteris protocol·laris. El que està pitjor i menys esperança de vida té és l’últim que podré atendre”.
Una mesura radical: el confinament
És una mesura adient? Què en pensen els professionals sanitaris? La resposta, clara: absolutament. “Possiblement ha arribat massa tard, ara s’està donant resposta però veient el que passava en altres països i com de ràpid s’ha propagat des de la Xina, possiblement hauríem d’haver començat el confinament abans, perquè el pic que estem veient ara són aquells que s’han contagiat abans de començar aquestes mesures”, diu la pneumòloga. D’altra banda, Ureta considera que “no hi havia ningú preparat per assumir això”. El doctor considera que Catalunya s’ha mogut amb certa millora a diferència de la resta de l’estat, per la petició de confinament reiterada que ha fet el president Torra aquests darrers dies.
Doctor Ureta: “Les mesures de confinament són útils si es fan absolutes i curtes. Com més absoluta, més eficient, i com més eficient, menys temps ha de durar”
Els dos professionals asseguren que el confinament no es podrà aixecar en una setmana, perquè estarem en el pic de casos positius. Ureta explica que “pel que fa al nombre d’infectats reals, som absolutament incapaços de saber quants n’hi ha. El pic no sabem molt bé quan es donarà fins que no l’haguem passat, que serà el moment en què donem més altes que nombre de morts”.
Mesures per afrontar millor el confinament
El doctor Ureta ha arribat a moltes llars a través d’àudios de WhatsApp que ha enviat a alguns dels seus contactes i aquests els han reenviat, fet que ha allargat la cadena. En un d’aquests dona un seguit de recomanacions que ens poden ajudar a passar tan bé com es pugui aquest confinament:
- Marcar-nos una rutina.
- No descuidar la higiene personal.
- No deixar de banda la higiene de la llar i fer participar a tots els membres que hi viuen.
- Fer teletreball, no són unes vacances. En cas de no tenir-ne, invertir estones en treball intel·lectual: lectura, sudokus, mots encreuats, etc.
- Fer activitats en conjunt amb les persones amb qui vivim.
- Respectar els moments d'intimitat personal.
- Evitar la sobreinformació.
- Fer activitat física per regular l'ansietat i per evitar problemes de salut com la hipertensió, l’acumulació de sucre, etc.
- Menjar menys. Gastem menys, per tant, no ens cal menjar tant. Menys quantitat i més qualitat.
Tenint en compte que queden uns dies de confinament, Cascán acaba amb una important reflexió per tenir present: “Hem de prendre consciència. Tota la gent que surt al carrer innecessàriament són vectors de contagi que s’han d’evitar. M’he de cuidar a mi per a poder cuidar els altres. Entre tots ho podem fer, però ha de ser entre tots”.