No resulta cap novetat que la pràctica del mindfulness s'ha obert pas de manera devastadora a tot el món, independentment de la cultura de cada lloc. I el cert és que segons va passant el temps, l'evidència científica va donant més llum sobre una quantitat important de beneficis que es deriven de la seva pràctica, com els ja referits en un recent article sobre els casos de tensió alta.
Ara, una investigació duta a terme per la Universitat del Sud de Dinamarca, desenvolupada en centres danesos, suecs, xinesos i nord-americans, ha trobat evidències que gràcies a la pràctica del mindfulness, es poden desaprendre pors i fòbies adquirides al llarg dels anys. Les troballes de la investigació han estat publicades a Nature Scientific Reports.
I és que encara que és cert la por és un dels factors que ha servit d'ajuda perquè l'ésser humà hagi pogut evolucionar a través dels temps, gràcies que empenyia a les persones a evitar situacions perilloses, a ple segle XXI són moltes les persones que viuen molt condicionades per pors apreses que no només no els serveixen per a res, sinó que els suposen un enorme llosa en el dia a dia.
La investigació
A fi de comprovar si el mindfulness podria ser útil per desaprendre les respostes a la por, els científics es van fer amb 26 voluntaris amb bona salut, als que van posar a formar part de dos grups a l'atzar. Mentre els membres d'un grup van rebre sessions diàries de mindfulness durant 4 setmanes, els de l'altre grup no la van rebre.
Passat aquell període, els 26 participants es van reunir per dur a terme unes proves durant dos dies. En la primera de les dues jornades van aprendre una resposta de por en veure una presentació de diapositives. Quan van sortir determinades imatges a la pantalla, van rebre lleus descàrregues elèctriques alhora. Així van aprendre a associar les desagradables descàrregues amb les imatges, per la qual cosa, cada vegada que apareixien, els participants experimentaven una sudoració més important, un senyal de resposta de sofriment.
Quan van aprendre aquesta associació, els investigadors es van centrar a extingir aquesta reacció. Ho van fer mostrant repetidament als voluntaris el mateix conjunt d'imatges, però aquesta vegada sense aplicar cap descàrrega elèctrica. Els investigadors volien conèixer si en algun dels participants es mantindria el desaprenentatge de la resposta a la por, ja que les associacions de temor generalment tornen molt ràpidament.
El segon dia de les proves, els investigadors van asseure tots els participants per veure la mateixa presentació de diapositives i els van connectar al dispositiu que havien utilitzat per provocar les descàrregues elèctriques, però sense administrar cap descàrrega als voluntaris. D'aquesta manera, els científics van descobrir que els participants que havien rebut entrenament de mindfulness no van experimentar una reacció de por quan van veure les imatges amb què prèviament havien realitzat associacions desagradables. Tanmateix, en els participants que no havien rebut formació en mindfulness, les respostes a la por van tornar.
Segons els autors de l'estudi, gràcies a les troballes de l'estudi s'ha pogut demostrar que a més de servir per deixar de banda determinades pors o fòbies, el mindfulness podria utilitzar-se per tractar problemes relacionats amb l'ansietat en un context clínic.