L'OMS ha declarat que el Covid-19 és una pandèmia. Vol dir que existeix una transmissió sostinguda, eficaç i contínua de la malaltia de forma simultània en més de tres regions geogràfiques diferents. No és sinònim de mort: no fa referència a la letalitat d'un virus sinó a la seva transmissibilitat i extensió geogràfica. No, no morirem tots.

Per què ara, doncs, les autoritats sanitàries insisteixen tant en les mesures de contenció i aïllament i per què són tan necessàries?

En una epidèmia per agent infecciós, el nombre de casos augmenta progressivament així que passa el temps. Per entendre com es propaga una epidèmia en una població cal tenir en compte tres tipus d'individus: els que poden contreure la infecció, els que ja estan infectats i els que s'han recuperat i no són susceptibles d'emmalaltir.

A l'inici el nombre de susceptibles és alt i el nombre d'infectats augmenta amb rapidesa. Així que passa el temps, la xifra de susceptibles va disminuint (perquè s'han curat, s'han immunitzat, els hem vacunat o han mort). Hi ha menys gent per infectar i arribem al pic de l'epidèmia. És el que s'anomena límit de densitat: el nombre mínim d'individus necessari perquè la malatia progressi. Un cop assolit, el patogen ja no pot transmetre's amb tanta eficàcia entre la població i disminueix el nombre de casos. Així són les corbes epidèmiques.

Com de ràpid vagi l'epidèmia i com de punxeguda sigui aquesta corba depèn de molts factors. Entre d'altres, la transmissibilitat del virus i si la població és més o menys susceptible d'infectar-se. El problema amb aquest coronavirus SARS-CoV-2 és que és molt transmissible i, en ser nou, la població no n'ha tingut contacte previ, no n'és immune i, en principi, tots son susceptibles d'emmalaltir.

Saber en quin punt som de la corba epidèmica és molt difícil.

Si l'epidèmia va molt ràpid i la corba és molt aguda, un dels problemes més greus és el col·lapse del sistema sanitari. No és el mateix tenir 10 casos en 10 dies, que 100 en un sol dia. Encara que el 80% dels casos d'infecció per aquest coronavirus poden ser asimptomàtics o lleus, en un 16% pot causar pneumònia i en un 4% pot ser mortal (xifres provisionals).

Les pneumònies no són refredats, poden ser molt greus i en molts casos demanen anar a un hospital i fins i tot ingressar-hi. Aquest és el gran problema, que s'ultrapassi la capacitat del sistema sanitari i es col·lapsi.

El que queda per sobre del límit de capacitat poden ser persones mortes.

Per això és tan important frenar la corba a través de les mesures d'intervenció. L'objectiu no és que la gent no s'infecti —això probablement ja és inevitable—, sinó ajornar i rebaixar el pic de l'epidèmia. Per a això hi ha mesures de contenció que s'apliquen els primers dies de la corba. És quan tens pocs focus i molt localitzats, saps com s'han infectat, pots diagnosticar-los i aïllar l'infectat i fer un seguiment a la gent que ha estat en contacte amb aquesta persona i posar-los en quarantena.

Aïllant els focus es podria frenar la corba.

De vegades no n'hi ha prou amb tot això i el nombre de contagis augmenta. Saber en quin punt estem de la corba epidèmica és molt difícil. És llavors quan has d'adoptar mesures més dràstiques, quarantenes socials, que han de ser el més eficaces i sostenibles en el temps i el menys disruptives possibles.

Quines són aquestes mesures? Quin benefici real deixarà cada una de cara a frenar la corba i quin risc suposa per a la vida dels ciutadans? Aquesta és una decisió molt difícil i complexa. Per a això hi ha les autoritats sanitàries i els governs, que són els primers responsables.

Per tant, ara estem en fase de frenar la corba. Potser tu siguis d'aquest 80% de persones sanes que s'infectaran i passaran la malatia de forma més o menys lleu. Les teves accions, però poden contribuir a frenar la corba o a ultrapassar la capacitat del sistema. Hem de blindar els nostres hospitals i protegir els nostres sanitaris. Hem de protegir els més febles, els més susceptibles d'emmalaltir i fins i tot morir, no només pel virus sinó pel col·lapse sanitari. Les persones grans amb patologies prèvies són les més vulnerables.

Per això, totes aquestes mesures que ens anuncien són tan importants. Són difícils, incòmodes, ens afectaran econòmicament, però són necessàries. El millor per a un virus és molta gent, molt junta i movent-se. Com menys ens moguem i més separats estiguem, millor.

10 consells bàsics per a #FrenarLaCorba:

  1. Que no s'escampi el pànic, estar alerta no vol dir alarma.

  2. Renta't les mans amb freqüència i posa en pràctica els bons usos en esternudar i tossir.

  3. Exerceix el distanciament social: no facis petons, abraçades, salutacions de mà. Busca alternatives.

  4. No vagis a llocs amb gaire gent: esdeveniments culturals, esportius i d'entreteniment.

  5. Evita viatjar si no és totalment imprescindible. Redueix els teus viatges en transport públic.

  6. Si pots, redueix reunions i treballa des de casa.

  7. Si tens algun símptoma, queda't a casa i utilitza els telèfons indicats per a això.

  8. No vagis a l'hospital si no és absolutament imprescindible.

  9. Cuida't i protegeix especialment les persones més vulnerables, amb patologies prèvies i majors d'edat.

  10. Sobretot mantingues la calma. També hi ha bones notícies sobre el coronavirus.

L'epidèmia passarà, però hem d'aturar el cop. Recorda: la vacuna ets tu!

Ignacio López-Goñi és Catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Navarra. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

Segueix aquí l'última hora sobre el coronavirus covid-19 a Catalunya i Espanya.

Informació per a la ciutadania de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Sanitat