El nou coronavirus s'ha escampat per diversos continents en menys de dos mesos. Una pandèmia implica una transmissió sostinguda, eficaç i contínua de la malaltia de forma simultània en més de tres regions geogràfiques diferents. Ja som en aquesta fase, però això no és sinònim de mort: el terme no fa referència a la letalitat del patogen, sinó a la seva transmissibilitat i extensió geogràfica.
Per primer cop en la història vivim una epidèmia en temps real: tots els mitjans de comunicació, diverses vegades al dia, cada dia, a tot arreu, parlen del coronavirus. Seguim el degoteig de casos en directe. Fins i tot ha estat notícia de portada que el virus al Brasil ha canviat tres vegades!
El cas és seriós. Una de les primeres víctimes del coronavirus a Espanya ha estat l'Ibex35. Cal informar del que passa, però també necessitem bones notícies. Vet aquí deu.
1. Sabem qui és
Els primers casos de la sida es van descriure el juny del 1981 i es va trigar més de dos anys a identificar el virus causant de la malaltia. Els primers casos de pneumònia severa es van notificar a la Xina el 31 de desembre del 2019 i el dia 7 de gener ja s'havia identificat el virus. El genoma va estar disponible el dia 10. Ja sabem que és un nou coronavirus del grup 2B, de la mateixa família que el SARS, de manera que l'hem anomenat SARS-CoV-2. La malaltia es diu Covid-19.
Està emparentat amb coronavirus de ratpenats. Les anàlisis genètiques confirmen que té un origen natural recent (entre finals de novembre i principis de desembre) i que, encara que els virus viuen mutant, la seva freqüència de mutació no és gaire alta.
Anàlisi filogenètica dels genomes complets de 2019-nCoV i dels virus representatius del Betacoronavirus
2. Sabem com detectar el Covid-19
Des del 13 de gener està disponible per a tot el món un assaig de RT-PCR per detectar el virus. Els últims mesos s'han perfeccionat aquest tipus de proves i avaluat la seva sensibilitat i especificitat.
3. Millora la situació a la Xina
Les fortes mesures de control i aïllament imposades per la Xina donen fruit: de fa diverses setmanes, la xifra de casos diagnosticats disminueix cada dia. En altres països es fa un seguiment epidemiològic molt detallat. Els focus són molt concrets, la qual cosa pot permetre controlar-los amb més facilitat. Per exemple, a Corea del Sud i Singapur.
4. El 80% dels casos són lleus
La malaltia no causa símptomes, o són lleus en un 81% dels casos. Pel que fa a la resta, en el 14% pot causar pneumònia greu i en un 5% pot arribar a ser crítica o fins i tot mortal.
5. La gent es cura de coronavirus
Les úniques dades que de vegades es mostren als mitjans de comunicació són l'augment del nombre de casos confirmats i el nombre de morts, però la majoria de la gent infectada es cura. Hi ha 13 vegades més pacients curats que morts, i la proporció augmenta.
Casos recuperats per dia. Covid-19 Global Cases, Johns Hopkins CSSE
6. No afecta (gairebé) a menors
Només el 3% dels casos són menors de 20 anys i la mortalitat en menors de 40 anys és només del 0,2%. En menors, els símptomes són tan lleus que fins i tot pot passar desapercebut.
7. El virus s'inactiva fàcilment
El virus pot ser inactivat de les superfícies de forma eficaç amb una solució d'etanol (alcohol al 62%-71%), peròxid d'hidrogen (aigua oxigenada al 0,5%) o hipoclorit sòdic (lleixiu al 0,1%) en només un minut. El rentat de mans freqüent amb aigua i sabó és la manera més eficaç d'evitar el contagi.
8. Ja hi ha més de 150 articles científics
És el moment de la ciència i la cooperació. En poc més d'un mes ja poden consultar-se 164 articles a PubMed sobre Covid-19 o SARS-CoV-2, a més d'altres tants disponibles als repositoris d'articles encara no revisats per parells (pre-prints). Són treballs preliminars sobre vacunes, tractaments, epidemiologia, genètica i filogènia, diagnòstic i aspectes clínics.
Aquests articles estan elaborats per prop de 700 autors repartits per tot el planeta. És ciència en comú, compartida i en obert. El 2003, quan va saltar el SARS, es va trigar més d'un any a obtenir-ne menys de la meitat d'articles. A més, la majoria de les revistes científiques han deixat en obert els seus fons sobre els coronavirus.
9. Ja hi ha prototips de vacunes del coronavirus
La nostra capacitat de dissenyar noves vacunes és espectacular. Ja hi ha més de vuit projectes contra el nou coronavirus. Hi ha grups que treballen en projectes de vacunes contra altres virus similars i ara proven de canviar de virus. El que pot allargar el seu desenvolupament són totes les proves necessàries de toxicitat, efectes secundaris, seguretat, immunogenicitat i eficàcia en la protecció. Per això es parla de mesos o anys, però alguns prototips ja estan en marxa.
Per exemple, la vacuna mRNA-1273 de l'empresa Moderna consisteix en un fragment de RNA missatger que codifica per a una proteïna derivada de glicoproteïna S de la superfície del coronavirus. Aquesta companyia té prototips similars per a altres virus.
Inovio Pharmaceuticals ha anunciat una vacuna sintètica d'ADN per al nou coronavirus, INO-4800, basada també en el gen S de la superfície del virus. Sanofi farà servir la seva plataforma d'expressió en baculovirus recombinants per produir grans quantitats de l'antigen de superfície del nou coronavirus.
El grup de vacunes de la Universitat de Queensland, a Austràlia, ha anunciat que ja està treballant en un prototip fent servir la tècnica denominada molecular clamp, una nova tecnologia que consisteix a crear molècules quimèriques capaces de mantenir l'estructura tridimensional original de l'antigen viral. Això permet produir vacunes fent servir el genoma del virus en un temps rècord.
Novavax és una altra empresa biotecnològica que ha anunciat el seu treball amb el coronavirus. Té una tecnologia per produir proteïnes recombinants que s'acoblen en nanopartícules i que, amb un adjuvant propi, són potents immunògens.
A Espanya, el grup de Luis Enjuanes i Isabel Sola del CNB-CSIC està treballant en vacunes contra els coronavirus des de fa anys.
Alguns d'aquests prototips aviat s'assajaran en humans.
10. Més de 80 assajos clínics amb antivirals
Les vacunes són preventives. Més importants encara són els possibles tractaments per a les persones malaltes. Hi ha més de 80 assajos clínics per analitzar tractaments contra el coronavirus. Es tracta d'antivirals que s'han fet servir per a altres infeccions, que ja estan aprovats i que sabem que són segurs.
Un dels que ja s'ha assajat en humans és el remdesivir, un antiviral d'ampli espectre, encara en estudi, que ha estat assajat contra l'ebola i el SARS/MERS. És un anàleg de l'adenosina que s'incorpora a la cadena d'ARN viral i inhibeix la seva replicació.
Un altre candidat és la cloroquina, un antimalàric que també té una potent activitat antiviral. Se sap que bloqueja la infecció augmentant el pH de l'endosoma que es necessita per a la fusió del virus amb la cèl·lula, cosa que n'inhibeix l'entrada. S'ha comprovat que aquest compost bloqueja el nou coronavirus in vitro i ja es fa servir en pacients a qui el virus ha causat pneumònia.
Lopinavir i Ritonavir són dos inhibidors de les proteases utilitzats com a teràpia antiretroviral que inhibeixen la maduració final del virus de la sida. Com que s'ha comprovat que la proteasa del SARS-Cov-2 és similar a la del VIH, s'ha assajat aquesta combinació en malalts pel coronavirus.
Altres assajos proposats es basen en l'ús de l'oseltamivir (un inhibidor de la neuraminidasa usat contra el virus de la grip), interferon-1b (proteïna amb funció antiviral), antisèrums de persones ja recuperades i anticossos monoclonals per neutralitzar el virus. Fins i tot s'han suggerit noves teràpies amb substàncies inhibidores, com la baricitinibina, seleccionades mitjançant intel·ligència artificial.
La pandèmia de grip del 1918 va causar més de 25 milions de morts en menys de 25 setmanes. Podria tornar a passar una cosa semblant avui dia? Com veiem, molt probablement no. Mai no hem estat més ben preparats per combatre una pandèmia.
Ignacio López-Goñi és catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Navarra. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.