L'Organització Mundial de la Salut ha estimat que per a l'any 2030, aproximadament el 89% dels adults tindrà sobrepès i el 48% seran obesos. Unes xifres espectaculars que han posat a treballar a la comunitat científica mundial per establir quines són les millors pautes d'alimentació per a la població, amb l'objectiu d'acabar amb el principal problema mèdic de les societats occidentals i, d'aquí a poc temps, també els països en vies en desenvolupament.

A tot el món s'estan analitzant les diferents formes d'alimentació i per això estan sota estudi algunes de les més famoses del planeta, com la mediterrània, la DASH, la keto, el dejuni intermitent, la paleo... De moment, les dues primeres guanyen per golejada, per això l'OMS les ha situat com el tipus d'alimentació que més ha demostrat els seus beneficis per a la salut.

Dieta paleigLa dieta paleig és una de les més destacades dels últims anys

Ara, un nou estudi dut a terme per la Universitat de Princeton acaba de posar valor la dieta paleo, coneguda per proclamar la necessitat de tornar a alimentar-nos com fèiem en la prehistòria. La teoria subjacent a aquesta dieta és la del desajust, que afirma que el que mengen els humans ha evolucionat durant mil·lennis per processar una determinada dieta que ja no coincideix amb les pautes d'alimentació que seguim des de fa 50 anys.

L'estudi

Provar aquesta teoria ha estat l'objectiu d'aquest estudi publicat a la revista Science Advances. La investigació va analitzar el poble Turkana, una població del nord-oest de Kènia, on la seva població està dividida entre aquells que encara segueixen un estil de vida tradicional de subsistència i aquells que es muden a la ciutat i adopten una dieta més moderna.

En observar 1.226 adults en 44 ubicacions, els investigadors van trobar que aquells que encara vivien els seus estils de vida pastorals tradicionals van obtenir millors puntuacions als 10 biomarcadors per a la salut, inclosa la salut cardiometabòlica. Aquells que vivien en ciutats, tanmateix, tenien biomarcadors de salut més deficients, incloses taxes més altes d'obesitat, malalties cardíaques, diabetis i hipertensió arterial.

"Els éssers humans van evolucionar en un entorn molt diferent del que vivim actualment", ha assegurat Amanda Lea, autora principal de l'estudi i investigadora a Princeton. Per tant, existeix un desajust entre la història evolutiva i la nostra alimentació.

La majoria de les dietes ancestrals es basaven a prendre una gran quantitat de verdures i fruites i algun cereal en funció de la zona geogràfica: l'arròs a Àsia, les papes i el blat de moro a l'Amèrica precolombina, el blat en els antics egipcis... La diferència més important amb l'actualitat és la incorporació dels aliments processats que consumim ara.

Carn i verduresLa majoria de les dietes ancestrals es basaven a prendre una gran quantitat de verdures i fruites i algun cereal

Segons els experts que han participat en la investigació, aquest tipus d'aliments processats són més alts en sal, calories, grasses i tenen menys fibra i nutrients necessaris per a una salut òptima. I a més, afecten greument la microbiòtica intestinal. Per tant, els investigadors proposen de consumir més cereals integrals, fruites i verdures orgàniques, animals salvatges alimentats amb pastura i greixos naturals saludables com l'oli d'oliva i els olis d'alvocat.