Cada vegada està més clar. Per reduir els nivells d'inflamació a tot el cos, retardar l'aparició de malalties relacionades amb l'edat i viure més temps, cal menjar menys. Aquesta és la conclusió d'un nou estudi realitzat per científics americans i xinesos en la qual suposa la investigació més detallada sobre els efectes cel·lulars d'una dieta restringida en calories. L'estudi s'ha desenvolupat amb ratolins, i tenint en compte tota l'experiència científica prèvia que ja ha conclòs els avantatges de menjar menys per millorar la salut.
L'envelliment és actualment el factor de més risc per al desenvolupament d'un gran nombre de malalties, com el càncer, la demència, la diabetis i la síndrome metabòlica. Com dèiem, la ciència ja ha demostrat que la restricció calòrica és una de les intervencions més efectives contra aquestes malalties relacionades amb l'edat. Se sap que les cèl·lules, a nivell individual, experimenten molts canvis a mesura que l'organisme envelleix, tot i que encara feien falta dades que expliquessin com la restricció calòrica podria influir en aquests canvis.
En aquest nou estudi es compara dos grups de ratolins. El primer d'ells rebia una dieta concreta i el segon una altra amb un 30 per cent menys de calories. Se'ls va realitzar un seguiment des que tenien 18 mesos de vida fins als 27 mesos, la qual cosa equivaldria en humans a una edat des dels 50 fins als 70 anys.
Tant al començament com el final de la dieta, l'equip d'experts va aïllar i va analitzar un total de 168.703 cèl·lules de 40 tipus de cèl·lules dels animals. Les cèl·lules provenien de teixits grassos, fetge, ronyó, aorta, pell, medul·la òssia, cervell i múscul. A cada cèl·lula aïllada, els investigadors van utilitzar tecnologia de seqüenciació genètica de cèl·lules individuals per mesurar els nivells d'activitat dels gens. També van observar la composició general dels tipus cel·lulars dins de qualsevol teixit donat. A més, van comparar ratolins vells i joves amb cada una de les dietes.
Els resultats van mostrar que bona part dels canvis cel·lulars que experimenten les cèl·lules en envellir i que es va poder observar al primer grup de ratolins, no es va produir en el segon que va dur a terme la restricció calòrica. Fins i tot en la vellesa, molts dels teixits i cèl·lules en el segon grup s'assemblaven molt als dels ratolins joves.
Els científics conclouen que aproximadament el 57 per cent dels canvis relacionats amb l'edat en la composició cel·lular observats en els teixits dels ratolins en una dieta normal no estaven presents en els rosegadors en la dieta restringida en calories. Algunes de les cèl·lules i gens que van experimentar més canvis amb la dieta normal estan relacionats amb la immunitat, la inflamació i el metabolisme dels greixos.
El nombre de cèl·lules immunes en gairebé tots els teixits estudiats va augmentar dramàticament a mida que els ratolins del primer grup va envellir, però no es va veure afectat per l'edat en rosegadors amb calories restringides. En el teixit adipós marró, un dels dos tipus de teixit adipós, una dieta restringida en calories va revertir els nivells d'expressió de molts gens antiinflamatoris als observats en animals joves. Per tant, l'estat de les seves cèl·lules a mesura que envellim depèn clarament dels hàbits de vida, especialment de què i quant mengem.