La vitamina C és una de les substàncies imprescindibles per al creixement i el funcionament del cos. Es tracta d'un antioxidant necessari per al desenvolupament dels ossos, el teixit connectiu i la pell. Afavoreix l'absorció del ferro i facilita els processos de curació dels teixits de qualsevol part del cos. Així mateix, ajuda al manteniment i reparació dels ossos, les dents i el cartílag.
Aquesta vitamina s'obté de diferents fruites i verdures, i el seu consum és encara més important en dones lactants o embarassades, fumadors i persones que es troben en procés de recuperació de cirurgies o de ferides com cremades. La veritat és que el propi cos guarda una reserva de vitamina C, però és necessari consumir-la de forma constant per evitar problemes de salut com el cansament i la debilitat i, en casos més greus, problemes a les genives i a les dents, a la pell i al cabell, aparició d'hematomes i fins i tot anèmia.
Quanta vitamina C necessitem?
Per als adults, es recomana consumir diàriament entre 65 i 90 mil·ligrams de vitamina C, a excepció de les dones embarassades (80 mg) i en període de lactància (120 mg). En el cas dels nens, els valors han de variar entre els 25 i els 45 mil·ligrams segons l'edat, amb una recomanació de 75 mg en el cas dels nois adolescents i de 65 mg en el cas de les noies.
Les vuit fonts infal·libles de vitamina C
Quan ens parlen d'aliments rics en aquesta vitamina pensem sempre en les taronges, i la veritat és que aquest cítric conté 50 mil·ligrams de vitamina C per cada 100 grams. Així mateix, el seu alt contingut en fibra i potassi la converteixen en una fruita que contribueix a la salut muscular i cardiovascular.
Encara que pugui sonar sorprenent, el kiwi és una fruita que té molta més vitamina C que la taronja. En aquest cas, parlem d'uns 85 mg per cada 100 grams d'aliment, i uns 160 mg per cada 100 grams en el cas del kiwi groc. Són, en definitiva, una gran font per obtenir aquest nutrient.
La guaiaba és sens dubte l'aliment amb més contingut d'aquesta vitamina. Concretament, 100 grams d'aquesta fruita tropical aporten 228 mil·ligrams de vitamina C. A més, també és rica en vitamines A i B, i la seva polpa ajuda a reduir els nivells de colesterol.
També el xili o el bitxo contenen alts nivells d'aquest nutrient: 100 grams de xili aporten al voltant de 144 mil·ligrams de vitamina C, que se sumen a les seves propietats anticancerígenes, antiinflamatòries i analgèsiques. En definitiva, es tracta de l'ingredient perfecte per condimentar els plats dels amants del picant.
Si el pebrot és un dels aliments amb més contingut d'aquest nutrient, d'entre les varietats d'aquesta verdura és el pebrot vermell el que s'emporta el primer lloc amb 139 mil·ligrams de vitamina C per cada 100 grams d'aliment. La seva versatilitat permet, a més, consumir-lo de moltes formes diferents en receptes aptes per a totes les dietes.
D'origen tropical, el sabor dolç amb tocs àcids del litxi amaga una gran font de vitamines B i C, amb 71 mil·ligrams d'aquesta última per cada 100 grams de fruits, així com minerals com el potassi o el magnesi. El seu consum és encara més beneficiós en nens en període de creixement.
A la llarga llista de propietats beneficioses de les maduixes, com els seus efectes antioxidants, antiinflamatoris i el seu alt contingut en fibra, calci, potassi i magnesi, se sumen els 60 mil·ligrams de vitamina C per cada 100 grams d'aquestes fruites. Són, per tant, un aliment altament recomanat per a totes les edats i que, curiosament, també compten amb un contingut més alt en aquesta vitamina que les taronges.
Després de l'abundància de fruites que gaudim durant la primavera i l'estiu arriben els freds i, amb ells, les possibilitats d'elecció es redueixen dràsticament. Potser això, unit al sabor, la facilitat al pelar-les i l'absència d'os hagi convertit les mandarines en una de les fruites més consumides durant la tardor i l'hivern.
L'origen dels mandariners sembla ser que se situa a la Xina, ja que s'han trobat referències documentals als seus fruits datades al segle XII aC. D'allà, es va expandir per tot el sud-est asiàtic, les Filipines i el Japó. Al país del Sol Naixent es conreava intensament ja al segle X de la nostra era. Tanmateix, ni els viatges de Marco Polo ni d'altres comerciants no la van portar a Europa, potser perquè la seda i les espècies reportaven més beneficis. No va ser fins a 1805 quan Sir Abraham Hume va portar fins a Anglaterra dos varietats de mandariner, iniciant el cultiu en Europa. A causa de les dificultats que presentava conrear-les a les illes Britàniques, els mateixos anglesos les van introduir a Malta, d'on va passar a conrear-se a Itàlia i en la resta de països mediterranis.
La principal qualitat vitamínica de les mandarines és el seu alt contingut de vitamina C. Aporten també al nostre organisme vitamina A, àcid fòlic i minerals com potassi, fòsfor, magnesi i ferro. Les seves propietats antioxidants col·laboren a eliminar els radicals lliures del nostre organisme. El seu consum continuat ajuda a reduir el colesterol, a prevenir l'anèmia i també la grip i els refredats. Com que contenen fibra, milloren el trànsit intestinal. Els olis essencials de mandarina s'utilitzen en tractaments terapèutics per prevenir l'estrès i els estats depressius, mentre que les infusions amb la seva pell redueixen el nivell de sucre en sang.