Els experts fa temps que avisen dels efectes emocionals i psicològics de la covid-19. Ara, el director del servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar, Víctor Pérez, ha parlat d'algunes d'aquestes conseqüències en una entrevista a l'Agència EFE. La por a no tenir parella, la neteja obsessiva i compulsiva o la síndrome de tancar-se a casa o esquivar el contacte físic són alguns dels danys col·laterals que els psicòlegs i psiquiatres estan detectant des que va començar la pandèmia.

Pérez ha explicat en aquesta entrevista que les seqüeles que ha deixat i estan deixant sobre la salut mental les restriccions i la situació del coronavirus són tals que "ens ha afectat com qualsevol estrès massiu, com un atemptat o una guerra". De fet, explica el cap del servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar que, "quan hi ha un increment del nivell d'estrès de la població, això es tradueix en un augment de malalties mentals".

Els altres danys col·laterals en la salut mental

Durant els primers mesos de la pandèmia, Víctor Pérez ha parlat dels tres elements més comuns que s'han donat en les persones: l'ansietat, l'insomni i la por. Posteriorment, el responsable de Psiquiatria de l'Hospital del Mar assevera que es va passar a una fase de "cabreig general i depressió" que ha desembocat en el fet que "una part de la població especialment fràgil ho està passat molt malament".

Un altre dels mals als quals fa referència és la fatiga pandèmica, en un context que ha abocat a una situació "molt semblant a la desesperança" i que sembla que ara "ha arribat un moment en el qual hi ha gent que s'ha cansat d'aguantar una situació que ja dura molt".

Això també ha portat al desenvolupament d'algunes fòbies, com per exemple l'hafefòbia (consisteix a fugir del contacte físic), la rupofòbia (l'obsessió per la neteja i la por a la brutícia), l'enoclofòbia (la por irracional a les multituds) o l'anuptafòbia (el temor a quedar-se sol o no tenir parella). Vinculat a això, també s'han detectat casos de la síndrome de la cabana, que és quan la gent no vol sortir de casa.

Tot i això, Víctor Pérez assegura que la gran majoria de persones superen aquestes situacions sense requerir cap mena de tractament psicològic o psiquiàtric. Sosté que "tots som uns paranoics" en una situació que "de la nit al dia ens han posat en dubte tot el que teníem segur" i ha passat en un moment en què "tenim por a contagiar-nos, a contagiar la nostra família o quedar-nos en la ruïna".

El director del Servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar demana posar èmfasi en els joves. Assegura que "òbviament tenen la seva part de culpa, però, d'aquí a culpabilitzar-los de tot el que passa, hi ha un món" i defensa que "al marge dels que han emmalaltit o mort, els joves són els que pitjor ho han passat en la pandèmia perquè se'ls ha demanat un esforç enorme".

 

Imatge principal: Una persona fent ús d'un producte desinfectant per netejar. Pixabay.