El Document de Voluntats Anticipades (DVA) és imprescindible perquè una persona pugui decidir quin tipus d’atenció mèdica es vol rebre o no al final de la vida, en el cas de no tenir capacitats per decidir o expressar de manera lliure i anticipada les instruccions a tenir en compte quan les circumstàncies no li permetin comunicar personalment la seva voluntat. Fins ara, calia un notari i tres testimonis per formalitzar document, però a partir d’ara el podran signar directament un metge o una infermera. El canvi serà possible gràcies a l’aprovació en el Parlament d’una modificació de la llei sobre els drets d'informació concernent a la salut i l'autonomia del pacient, i la informació clínica, i ha estat impulsat per l’Associació Dret a Morir Dignament, que ha lluitat per aconseguir facilitar el tràmit i l’accés a aquest dret a més gent, sobretot a les persones que tenien dificultats per fer-ho perquè no comptaven amb una xarxa social de suport que els permetés trobar els tres testimonis, o no tenien els recursos econòmics per pagar-se un notari. Aquestes modificacions no s'aplicaran fins al cap de dos mesos des que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat.
Decisions relatives a la salut
El Document de Voluntats Anticipades promou el principi ètic i legal de l'autonomia del pacient a l'hora de prendre decisions relatives a la salut, fins i tot quan ja no pot decidir per si mateix. Haver formalitzat un document de voluntats anticipades la millor manera d’assegurar que una persona rebrà les cures que realment vol en cas de tenir una malaltia incurable o discapacitat, per exemple. És una mena de testament vital que també serveix per designar un representant que actuï com a interlocutor vàlid amb el metge o l'equip sanitari, en el cas que no pugui expressar la seva voluntat per si mateixa. Amb els canvis a la llei, es permetrà que els ciutadans expressin les instruccions davant dels professionals sanitaris. A més, s'ha recollit que els metges i infermeres siguin de l'àmbit de l'atenció primària, hospitalària o sociosanitària i "preferentment" dels centres de referència per al pacient.
Que cal fer per tenir el document?
No hi ha un document estandarditzat que sigui oficial, perquè el contingut del document és lliure, i depèn de la singularitat de la persona que l’escriu. Però hi ha diferents models que poden servir de guia, per exemple, el document orientatiu que va fer el Departament de Salut i que es pot descarregar, i l'Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya també n'ofereix un, tot i que encara no incorporen la nova actualització de la norma, on no caldrien els tres testimonis, i que es preveu que seran modificats pròximament.
Inscriure'l per garantir-ne la difusió
Un cop omplert el document, el document de voluntats anticipades es pot inscriure al Registre de voluntats anticipades del Departament de Salut per tal de facilitar-ne l'accés als metges que l'han de tenir en compte. D'aquesta manera, el document queda incorporat a la història clínica compartida dels pacients i també pot ser visualitzat a la resta de l'estat espanyol. Tot i això, la inscripció al registre és totalment voluntària. Encara que no es faci, i sempre que es compleixin els requisits establerts per la llei, el DVA serà vàlid. En qualsevol cas, és aconsellable per garantir-ne al màxim la difusió. Un cop registrat, el document se'n podrà consultar i obtenir una còpia a l'apartat Voluntats i donacions de La Meva Salut, que és l'espai de consulta, personal i intransferible on hi ha disponible la informació de salut de les persones.
No el té ni un 2% de la població catalana
El DVA el pot demanar qualsevol persona major d'edat i en plenes capacitats pot expressar de manera lliure i anticipada les instruccions a tenir en compte quan les circumstàncies no li permetin comunicar personalment la seva voluntat. El Parlament espera que amb aquesta nova modalitat més gent es faci el document, ja que, actualment, la població catalana que el té no arriba al 2%. Un cop efectuat, el document de voluntats anticipades no té caducitat i, per tant, té efectivitat fins a la mort de la persona atorgant, però es pot revisar i renovar si cal, sobretot si han esdevingut fets no previstos en el document anterior.