La comunitat científica està realment preocupada per l'augment de la síndrome metabòlica en l'àmbit mundial. Entre altres raons, pels perniciosos efectes que té sobre la salut, ja que és un factor de risc per al desenvolupament de diabetis i altres malalties cardiovasculars, la situació és molt preocupant.
Als Estats Units i altres països de la Unió Europea, la prevalença arriba fins al 37 per cent de la població. Es considera síndrome metabòlica la presència de tres o més d'aquestes cinc condicions: hipertensió, sucre elevat en sang, sobrepès o obesitat, nivells alts de triglicèrids i nivells baixos de colesterol HDL o bo.
El tractament per lluitar contra aquesta patologia consisteix en l'adopció d'una sèrie d'hàbits de vida saludables i en la pèrdua de pes si existeix sobrepès i obesitat, que s'aconsegueix a través de l'alimentació i l'exercici. Sovint també es requereix medicació.
La lluita contra la síndrome metabòlica és una de les més importants de la medicina actual
Un equip d'investigació dirigit per la doctora Sofia Forslund i el professor Dominik N. Müller, del Centre Max Delbrück de Medicina Molecular de l'Associació Helmholtz (MDC) i el Centre d'Investigació Clínica i Experimental (ECRC), ha examinat l'efecte que té un canvi de dieta en persones amb síndrome metabòlica i ho ha publicat en un estudi a la revista Nature.
Segons Andras Maifeld, principal autor de la investigació i consultor principal del Departament de Naturopatia de l'Hospital Immanuel de Berlín i catedràtic de Naturopatia Clínica de l'Institut de Medicina Social, Epidemiologia i Economia de la Salut de la Charité - Universitätsmedizin de Berlín "si la dieta va precedida d'un dejuni, l'efecte s'intensifica".
L'estudi
Per dur a terme la investigació es va formar un grup de 71 voluntaris amb síndrome metabòlica i pressió arterial sistòlica elevada. Els investigadors els van dividir en dos grups a l'atzar. Ambdós grups van seguir la dieta DASH (Enfocament dietètic per aturar la hipertensió) durant tres mesos, que està dissenyada per combatre la pressió arterial alta. Aquesta dieta d'estil mediterrani inclou moltes fruites i verdures, productes integrals, fruita seca i llegums, peix i carns blanques magres. Un dels dos grups no va consumir cap aliment sòlid durant cinc dies abans de començar la dieta DASH.
Els científics van observar com les cèl·lules immunes dels voluntaris canviaven quan modificaven la seva dieta. "El sistema immunitari innat roman estable durant el dejuni, mentre que el sistema immunitari adaptatiu s'apaga", explica Maifeld. Durant aquest procés, la quantitat de cèl·lules T proinflamatòries disminueix, mentre que les cèl·lules T reguladores es multipliquen. Una dieta mediterrània és bona, però l'efecte és més intens si abans es dejuna.
Els investigadors van utilitzar mostres d'excrements per examinar els efectes del dejuni al microbioma intestinal. Els bacteris intestinals treballen en estret contacte amb el sistema immunitari. Algunes soques de bacteris metabolitzen la fibra dietètica en àcids grassos antiinflamatoris de cadena curta que beneficien al sistema immunitari. La composició de l'ecosistema de bacteris intestinals canvia dràsticament durant el dejuni. Els bacteris promotors de la salut que ajuden a reduir la pressió arterial es multipliquen.
El dejuni no només està indicat com a pas que afavoreix la pèrdua de pes
Alguns d'aquests canvis es mantenen fins i tot després de la represa de la ingesta d'aliments. La següent troballa és particularment digna d'esment: "L'índex de massa corporal, la pressió arterial i la necessitat de medicació antihipertensiva es van mantenir més baixos a llarg termini entre els voluntaris que van començar la dieta saludable amb un dejuni de cinc dies", expliquen els experts. Pel que sembla, el dejuni actua com un catalitzador per als microorganismes protectors a l'intestí. La salut clarament millora molt ràpidament i els pacients poden reduir la seva medicació en alguns casos.