Al llarg de la nostra vida, podem passar etapes on tenim més o menys gana, per diverses raons, tant físiques com psicològiques. Aquests períodes ens poden servir com a senyal d'alarma davant de les alteracions que poden estar tenint lloc en el nostre organisme, des d'estrès a un altre tipus de patologies encara més importants.
Si augmenta la gana, cal ser molt curós perquè això no es tradueixi en un increment del pes corporal que podria portar problemes de salut. Sobretot quan aquest augment és significatiu durant un període prolongat de temps. És el que es coneix com a hiperfàgia i és important conèixer la causa subjacent.
Tenir més o menys gana pot servir d'avís davant de possibles alteracions del nostre organisme
Algunes de les principals causes relacionades amb l'augment de pes poden ser l'estrès, l'ansietat, la depressió o patir la síndrome premenstrual. Però també reaccions a certs medicaments, com els corticoesteroides, la ciproheptadina o els antidepressius tricíclics, l'inici de l'embaràs, trastorns de l'alimentació, hipertiroïdisme, la malaltia de Graves –un patiment autoimmune en la que la tiroide produeix massa hormones–, hipoglucèmia o diabetis.
Qualssevol d'aquests trastorns i patologies poden provocar un augment de pes. És particularment important anar a un metge especialista quan els canvis en la seva gana van acompanyats d'altres símptomes. Generalment, serà necessari realitzar un examen físic complet i anotar el pes actual per fer un seguiment. És rellevant saber si hi ha hagut canvis en l'alimentació, si s'ha guanyat o perdut una quantitat considerable de pes, les rutines d'exercici, si s'ha diagnosticat recentment una malaltia crònica, quins medicaments o suplements se li han receptat recentment o ha començat a prendre de manera voluntària. També és interessant saber si s'ha notat un augment de la micció, o s'ha tingut més set del normal. També si s'ha produït vòmits, o canvis bruscos de l'estat d'ànim.
Depenent dels símptomes i historial mèdic, pot ser necessari realitzar un altre tipus de proves de diagnòstic. Per exemple, es poden sol·licitar anàlisi de sang o proves de funció de tiroides per mesurar el nivell d'hormones de la tiroide en l'organisme. I fins i tot realitzar algun tipus d'avaluació psicològica amb un professional de la salut mental per analitzar exactament el que està passant.
Si als canvis en la gana se li suma algun altre símptoma s'ha d'acudir|anar a un especialista
El que no s'ha de fer en cap cas fins a parlar amb un especialista és prendre medicació supressora de la gana o començar a fer una dieta estricta sense seguiment mèdic. De vegades la causa és una afecció mèdica subjacent, i començar una dieta per compte propi pot ser contraproduent. Per exemple, si la causa és una diabetis, és necessari aprendre a controlar els nivells de sucre en sang i reconèixer els primers signes d'advertència, per la qual cosa un canvi brusc en l'alimentació sense consell professional pot provocar problemes més greus. Si els problemes de gana són causats per medicaments, es poden recomanar fàrmacs alternatius o ajustar la dosi, però mai no suprimir-los completament sense parlar amb el metge. En alguns casos, es necessita assessorament psicològic