A Catalunya li han caducat 69.129 dosis de vacunes contra el coronavirus. Això són 9.103 vials, uns 20 vials per centre –tenint en compte que el Departament de Salut compta 400 centres–. Unes dades que en forma de percentatge no arribarien a l'1%, concretament es tracta d'un 0,6% de dosis de vacuna d'un total d'11.863.410 dosis rebudes. Així ho ha explicat la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, durant la roda de premsa setmanal dedicada a informar sobre la vacunació a Catalunya. 

El motiu podria ser un error de càlcul. Durant l'estiu la demanda per vacunar-se va caure, ja sigui perquè la gent estava de vacances i no era una qüestió prioritària o bé perquè els que volien vacunar-se ja ho havien fet o estaven pendents de les segones dosis. En aquest context, Salut va calcular o predir que la demanda es reactivaria al setembre, quan la rutina també tornés. Però no ha estat ben bé així. La reactivació no ha estat l'esperada. Cabezas ha explicat que ja no demanen dosis de vacuna al ministeri perquè ja en tenen a les neveres, i tampoc les distribueixen dels centres d'emmagatzematge cap als punts de vacunació per evitar que es facin malbé. 

Les vacunes caducades segueixen a la nevera

Un cop descongelades, les vacunes de Pfizer han passat de poder-se guardar 5 dies a poder-se'n guardar 30. En aquest sentit, com que l'evolució és constant i cada vegada se'n saben més coses, tant de les vacunes com del seu emmagatzematge, Salut no ha llençat les dosis de vacunes caducades i les continua guardant a les neveres, en espera de saber si es podran fer servir encara o bé s'hauran d'apartar definitivament. 

Cabezas, en aquest sentit, ha volgut matisar que Catalunya no és l'únic lloc del món on caduquen vacunes. Això ha passat, segons ha comentat, als Estats Units, França, Polònia o Alemanya. Aquestes vacunes, però, no es podien enviar a altres països perquè ja estaven descongelades, i segons ha verbalitzat Cabezas, només es poden enviar congelades. 

Per altra banda, però, ha destacat que és comprensible que costi més vacunar a hores d'ara, després d'uns 9 mesos vacunant. "És normal que cada vegada hi hagi menys gent per vacunar o que cada dosi requereixi una sèrie de mesures per intentar arribar a la població", ha destacat la secretària de Salut Pública. Així, ha volgut posar èmfasi en el fet que el percentatge de vacunes és del 80% en majors de 40 anys i del 60% en menors de 40 anys. La roda de premsa ha servit també per fer una mica de balanç i Cabezas ho ha aprofitat per explicar el procés que hi ha darrere de cada vacuna administrada. 

Vacuna per a nens d'entre 5 i 12 anys

La secretària de Salut Pública també ha aprofitat la conversa amb els periodistes per explicar les dades de vacunació que han presentat Pfizer i BioNTech per a nens i nenes d'entre 5 i 12 anys, amb 2.200 participants. Se sap que han estat aplicant una dosi tres vegades menor, és a dir, en comptes dels 30 micrograms que s'administren als adults, per a aquesta franja s'ha provat amb 10 micrograms. 

La resposta immunitària, però, continua sent molt semblant en la franja d'entre 16 a 25 anys, "molt alta". 

Què passa amb les terceres dosis?

Julià Blanco, investigador de l'IrsiCaixa al Campus Can Ruti, que ha participat en la roda de premsa, ha remarcat que hi ha consens científic que la "població general no necessita ara mateix una tercera dosi". De fet, ha puntualitzat que no és necessari encara que el nivell d’anticossos es perdi en el temps. En aquest context, ha recordat que, malgrat les variants, les dues dosis encara funcionen "entre un 60-80% per a la protecció contra la malaltia greu o mort, en què és del 90%".

 

 

Imatge principal: una dosi de vacuna de Pfizer a punt de ser administrada / Efe