Les carícies són una forma de comunicació i, en l'àmbit sexual, es poden considerar com una fase prèvia d'acostament corporal especialment adequada per descobrir zones erògenes i obtenir més plaer. Tot i que no seria correcte englobar-les com preliminars, perquè al final constitueixen un mitjà d'expressió en si mateix que afavoreix el llenguatge sexual.
De fet, són una part fonamental en les teràpies sexuals, on es potencia molt la fricció pell amb pell. De vegades i amb el temps, en aquelles parelles més consolidades, deixen de convertir-se en un element essencial o una espècie de peatge que cal travessar per aconseguir l'excitació, però el cert és que van molt més enllà.
Està clar que el coit és la part més representativa d'un acte sexual, però les carícies constitueixen una forma d'erotisme que expressa el desig i canalitza el plaer. Per això és aconsellable dedicar-li temps, sent creatius, buscant cadascú la fórmula amb què se senti més còmode. Per explorar les tècniques és necessari conèixer les zones erògenes aquelles parts del cos que produeixen plaer sexual quan són estimulades, encara que poden variar en cada persona.
Les terminacions nervioses estan distribuïdes per tot el cos i, en un context adequat, qualsevol zona pot produir sensacions agradables. Però hi ha determinades zones on s'experimenta un plaer major, a més dels genitals: la zona interna les cuixes, el ventre o el coll són parts fonamentals per poder gaudir-se plenament. I no només es poden acariciar amb les mans o amb la boca, sinó amb tot el cos. En aquest sentit, cal ser creatius.
Els terapeutes fan ús de les carícies com un acostament gradual entre parelles que presenten algun tipus de disfunció sexual. De fet, una de les tècniques més utilitzades es basa en el seu ús. És l'anomenada focalització sensorial, una tècnica descrita pels sexòlegs Masters i Johnson, que té per objectiu que les parelles amb dificultats redescobreixin sensacions agradables que produeixen les carícies a través del cos sense establir-se cap meta en concret.
Consta de diverses etapes en què progressivament se'n va fent passos. En la primera, les parelles s'acaricien per tot el cos excloent els genitals. Se sol utilitzar molt en parelles que pateixen bloqueig sexual, perquè el fet d'eliminar l'obligació d'haver de tenir un coit i un orgasme els pot ajudar a poder centrar-se a experimentar un altre tipus de sensacions. És una fase, per tant, per potenciar el contacte físic.
En les següents etapes es va avançant en les carícies i s'arriba a estimular els genitals, però es continua postergant el coit. En la fase final s'aconsella ja continuar amb la penetració o arribar a l'orgasme d'altres formes, en la mesura que la parella se senti més alliberada i pugui continuar amb la seva teràpia. L'objectiu és anar vencent els bloquejos i es recupera la confiança, la focalització sensorial va avançant. Però no és un ús exclusiu de parelles amb dificultats, les carícies són un element fonamental que haurien de tenir presents tots aquells que vulguin gaudir d'una relació sexual plenament satisfactòria.
Foto principal de Dainis Graveris a SexualAlpha