El coronavirus, el confinament, el teletreball i l'estat d'alarma han provocat un canvi d'hàbits alimentaris a les nostres llars, incrementant el consum de fruits secs en alguns moments de la pandèmia assolint fins al 40%. Segons un informe del ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) les nous són el fruit sec preferit pels espanyols, seguint-li de prop les ametlles, l'assortiment de fruits secs i els cacauets. Els fruits secs són font de minerals.

Aporten a l'organisme magnesi, fòsfor, calci, potassi, ferro i oligoelements com el zinc i el seleni, amb propietats antioxidants. Són rics en greixos saludables i en fibres, aporten també vitamines i proteïna vegetal. Si bé són molt saludables cal tenir cura i estar alerta perquè l'al·lèrgia als fruits secs és una de les més comunes.

Al·lèrgia als fruits secs: quins són?

Per saber què es coneix com a fruits secs la SEICAP explica en la seva pàgina web que sota el terme fruits secs s'hi engloben diversos aliments vegetals de diferents famílies botàniques que es caracteritzen per falta de suc. Es tracta de fruits amb una closca generalment dura i un percentatge d'aigua inferior al 50%.

Quan parlem d'al·lèrgia als fruits secs ens referim a fruits amb closca com ametlles, nous, avellanes, pistatxos... a llegums com el cacauet o a llavors de rosella, pinyons, sèsam, pipes de gira-sol o carabassa, entre d'altres. Encara que pertanyen a diferents famílies d'aliments, les persones al·lèrgiques poden ser-ho a diversos fruits secs en tenir proteïnes similars entre ells que són capaços d'actuar com a al·lergògens i desencadenar en l'organisme una reacció immunològica d'hipersensibilitat.

Quins símptomes provoca l'al·lèrgia?

Els símptomes d'al·lèrgia als fruits secs són picor a la boca, inflamació de llavis, vòmits, dolor abdominal o diarrea, tos o esternuts, rinitis, inflor, picor o llagrimeig als ulls solen aparèixer en el moment o fins dues hores després d'ingerir-los. En les reaccions al·lèrgiques greus els símptomes acostumen a ser dificultat per respirar o respiració sorollosa, inflor de llengua, sensació d'opressió a coll, veu afònica, tos persistent o sensació intensa de mareig passen en reaccions al·lèrgiques greus. Els lactants solen quedar-se pàl·lids i molt decaiguts.

En el servei d'Al·lergologia de l'Hospital Universitari Sagrat Cor, dirigit pel doctor Enric Martí, realitzen diverses proves per diagnosticar les al·lèrgies alimentàries. Mitjançant una entrevista al pacient es decideixen les proves que es realitzaran com són les proves a la pell (prick-test), les anàlisis de sang específiques o les proves d'exposició oral controlada. En aquesta última s'ofereixen diverses quantitats de l'aliment objecte d'estudi per valorar la tolerància, tot això sota estreta vigilància mèdica. A cada pacient se li lliura informació i se li expliquen normes terapèutiques específiques d'acord amb la severitat dels símptomes en cas d'ingestió accidental de l'aliment a què és al·lèrgic.

En aquests moments s'obre un futur esperançador per a aquests pacients mitjançant la tècnica de desensibilització. Diversos grups investigadors estan fent avenços, encara que no estiguin consolidats per utilitzar-los rutinàriament, sense garantir absència d'efectes adversos com ja passa amb la llet i l'ou. Amb aquesta tècnica es podrà assolir l'objectiu de tolerar els esmentats aliments, obviant els problemes citats. El tractament per a l'al·lèrgia als fruits secs és evitar la ingesta directa del producte a què s'és al·lèrgic.