Pedro Sánchez ja va renunciar a presentar els pressupostos generals de l’Estat del 2024 i 2025. El primer cop que va tirar la tovallola va ser per la convocatòria de les eleccions a Catalunya del 12-M. El govern espanyol considerava que, sent en aquesta legislatura tan dependent dels independentistes, seria impossible que aquestes formacions negociessin els comptes espanyols i hi donessin suport en plena campanya electoral. La segona vegada va ser, senzillament, per l’increment de la seva feblesa parlamentària, ja amb molts números vermells amb els socis d’investidura i diverses derrotes acumulades al Congrés dels Diputats. En totes dues ocasions, malgrat tot, l’executiu socialista prometia que els presentaria. Ara, amb els pressupostos del 2026, Sánchez ha fet la mateixa promesa; però amb un matís: fa un salt el buit dient que els presentarà, que els durà a votació i que perdre no tindrà cap conseqüència perquè encara que la cambra baixa els tombi ell no dimitirà i continuarà enrocat a la Moncloa.
La sala de màquines de la Moncloa és conscient que, amb la creixent distància entre el PSOE i els seus socis d’investidura a mesura que s’esgota el mandat, res no fa pensar que aquestes formacions sí que li aprovarien ara els pressupostos. És per això que prova de donar un cop d’efecte intentant traspassar als socis la pressió de témer un fracàs, amb l’argument que Sánchez continuarà a la Moncloa tant sí com no i que serà responsabilitat d’ells no tenir uns comptes per al següent exercici que permetin tenir més i millors polítiques socials. Així els desafiava el president del govern espanyol aquest passat dilluns en la seva entrevista a TVE: “Que cada grup parlamentari digui el que vulgui; jo els presentaré; i seré clar… els pressupostos són un instrument, no una finalitat en ella mateixa; la finalitat és créixer, crear llocs de feina, reduir desigualtats i tirar endavant l’agenda de transformacions econòmiques i poder gestionar els fons europeus, entre d’altres”.
Montero fa el primer pas per elaborar els pressupostos: “És hora de compartir les responsabilitats”
L’endemà, en l’habitual roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres dels dimarts, la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, era encara més explícita en la seva bravata als socis. “És hora de compartir les responsabilitats que es demanen al govern a la resta de forces”, asseverava la també candidata del PSOE a les pròximes eleccions andaluses. I no acabava aquí. En aquella compareixença davant la premsa anunciava la publicació al BOE de l’ordre d’elaboració dels pròxims comptes. Es tracta d’un tràmit que permet als diversos Ministeris iniciar els contactes amb el d’Hisenda de forma formal; un gest evident l’endemà de l’advertència del president del govern espanyol.
El govern espanyol creu que la foto Puigdemont-Illa aplana el camí a uns nous comptes
Si bé els socialistes han incrementat per una via la pressió sobre els socis, també hi ha hagut gestos cap a Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, dues formacions imprescindibles per a l’aritmètica de Sánchez. En aquell mateix Consell de Ministres, per exemple, es va aprovar l’avantprojecte de llei per a l’assumpció de part del deute de les autonomies. És a dir, el pacte amb el partit d’Oriol Junqueras per condonar a Catalunya 17.104 milions d’euros que deu del FLA, i que els socialistes han fet extensible a la resta d’autonomies sense que els republicans hi hagin posat pegues.
També aquell mateix dia, Salvador Illa viatjava a Brussel·les per reunir-se amb Carles Puigdemont. En públic, tothom ha negat que el líder dels socialistes catalans acudís a aquesta reunió entre presidents de la Generalitat com a emissari de Pedro Sánchez per abordar les negociacions sobre els pròxims pressupostos generals de l’Estat. Ara bé, en privat, fonts de l’alta jerarquia del govern espanyol sí que opinen que aquesta trobada “contribueix” a crear un bon clima per acabar aprovant els comptes. El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, no va trigar gens ni mica a desinflar les aspiracions de la Moncloa. “Qui té fam somia pa”, va deixar per escrit a Twitter.
Els socis mantenen la distància amb el govern espanyol
El que sí que li va traslladar Puigdemont a Illa va ser el malestar del seu partit amb el PSOE pels incompliments dels acords d’investidura. La legislatura espanyola ha superat ja el seu equador i l’amnistia continua sense haver estat aplicada al president a l’exili i altres líders independentistes, el català continua sense ser oficial a Europa i la Generalitat encara no té delegades les competències en immigració a causa de l’oposició de Podemos. Són els números vermells que no poden fer optimista a Sánchez de cara a l’aprovació dels comptes del 2026. Puigdemont, de fet, va traslladar aquest dimecres a la seva executiva que durant la tardor hauran de prendre decisions sobre si continuen amb el suport al govern espanyol.
Esquerra Republicana, per la seva banda, s’ha mantingut també en la mateixa posició: no s’aprovaran ni els pressupostos catalans ni els espanyols si no hi ha avenços importants en el finançament singular per a Catalunya. De fet, Oriol Junqueras ja va advertir el PSOE que la condonació del deute autonòmic no serà cap moneda de canvi per aprovar els comptes espanyols. Perquè és un compromís ja vell; assolit el novembre de 2023 a canvi de perllongar la presidència de Pedro Sánchez.
Més proclius a arribar a un acord s’han mostrat les formacions basques. El PNB —que governa Euskadi del bracet dels socialistes— ha mostrat aquesta setmana la seva predisposició a aprovar els comptes espanyols, però destacava que ho veia “gairebé impossible”. I Bildu, paral·lelament, també va mostrar la seva “voluntat” de negociar els comptes amb els socialistes, però Arnaldo Otegi va advertir que serà “difícil” aconseguir la seva aprovació.
I Podemos, que se situa en aquesta legislatura en posicions maximalistes, va posar condicions sobre la taula que fonts del govern espanyol ja adverteixen que seran impossibles de complir: trencar les relacions amb “l’estat terrorista” d’Israel amb un embargament total d’armes, la reducció en un 40% del preu del lloguer, la prohibició de comprar habitatges que no siguin per a ús residencial, la il·legalització de grupuscles com Desokupa i revertir qualsevol augment de despesa militar. Deia María Jesús Montero que “es deixarà la pell” per aconseguir aprovar uns “bons pressupostos per a Espanya i per al conjunt de la ciutadania”, però l’avís davant d’un escenari tan advers i amb una demoscòpia completament a la contra és clar: volen enrocar-se a la Moncloa fins al final de la legislatura.