Sempre s’ha considerat l’art com un valor refugi, sobretot en temps de crisi o inestabilitat, però la majoria de grans col·leccionistes catalans s’han mogut per criteris que tenen més a veure amb la passió que amb l’economia. En aquest article es relaciona, per ordre alfabètic, una vintena d’aquests grans col·leccionistes que han estat notícia a la premsa, molts vinculats a conegudes nissagues empresarials, tot i que, evidentment, no són els únics que han armat destacats fons artístics. I no s’inclou a les fundacions públiques o de grans companyies privades, que juguen en una altra lliga.
• Isak Andic Ermay, fundador de Mango, mort el desembre passat en una excursió per la muntanya de Montserrat a l’edat de 71 anys, va formar al llarg de la seva vida una col·lecció d’art contemporani. Està a l’Hangar, com anomenen un annex de la seu central de Mango a Palau-Solità (Vallès Occidental) on Isak Andic hi tenia el despatx. També hi ha escultures en els jardins externs. I cedia obra a museus. Té obres des de Miró a Plensa, passant per l’etapa catalana de Picasso i també de reconeguts artistes d’altres països. Aquesta col·lecció ara és propietat dels seus tres fills, els germans Jonathan, Judith i Sarah Andic Raig.
• José Daniel Barquero Cabrero (Barcelona, 1966), lobbista i administrador de grans fortunes, actualment resident a Madrid, col·lecciona antiguitats, talles religioses de fusta policromada, rellotges antics (ha fundat el Museu Internacional d’Alta Rellotgeria de Butxaca, MIARB, que es mostrarà al públic dins de dos anys), manuscrits de celebritats (l’octubre vinent inaugura una exposició a Sevilla sobre el poeta xilè Pablo Neruda)... i també de pintura russa. Fins 2002 va estar al capdavant de la galeria d’art Oganes, amb seu a Barcelona i Moscou. És un dels artífexs de l’arribada del Museu Carmen Thyssen a Barcelona. Afirma a ON ECONOMIA que “només compro el que m’agrada”. El seu fill gran, el jove pintor José Luis Barquero (Barcelona, 1997), clausura aquest diumenge una exposició de la seva obra a la sala Mayoral de Barcelona.
• El publicista Lluís Bassat Coen (1941) va comprar la primera obra el 1968: un oli d’Àngel Jové. Ara reuneix prop de 3.000 obres. La Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat –que també porta el nom de la seva esposa, Carmen Orellana Ribas– va signar un acord amb l’Ajuntament de Mataró per crear el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, que exhibeix part de la col·lecció en la Nau Gaudí d’aquesta localitat.
• Tatxo Benet Ferran (Lleida, 1957), CEO de Mediapro, va comprar el 2018 l’obra ‘Presos políticos en la España Contemporanea’, just abans de ser retirada de la fira Arco de Madrid, a partir de la qual ha armat una col·lecció d’art censurat. Aquests peces es van exhibir en el seu Museu de l’Art Prohibit, que va tancar el juny passat un any i mig després d’obrir-lo al públic. Benet va atribuir el tancament a “l’escrache” sofert per part dels treballadors subcontractats, del sindicat Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT), que es manifestaven davant el museu des que es van declarar en vaga indefinida el febrer passat. Aquest museu estava a la Casa Garriga Nogués, que amb anterioritat havia acollit les col·leccions Mapfre i Godia. Ara, algunes de les obres del fons d’art censurat de Tatxo Benet són nòmades: viatgen de ciutat en ciutat.
• A la família Carulla, propietària d’Agrolimen, hi ha diversos col·leccionistes, però en aquesta faceta destaca el matrimoni format per Aurèlia Carulla Font (de la segona generació de la família fundadora de Gallina Blanca) i Carlos Usandizaga Lleonart. En una de les seves residències tenen un fons molt divers que va des de l’art africà al precolombí, des d’antiguitats fins a la pintura contemporània, incloses escultures i ceràmiques, segons un article publicat a El País el 2023 per Dani Levinas, cronista de grans col·leccionistes que va morir l’abril de l’any passat.
• La família Casacuberta Marsans –formada per Fernando Casacuberta Villamil, Rosario ‘Coty’ Marsans Torres i els seus quatre fills– va obrir l’any passat un museu a l’antic hospital de clergues de Sant Sever, al carrer de la Palla, prop de la Catedral, que només es pot visitar amb cita prèvia. Hi exposen 46 obres de la seva col·lecció de més de 300. Té dos grans pilars: la pintura gòtica i la de finals del segle XIX i principis del XX. Per la seva discreció, aquesta família havia passat gairebé desapercebuda malgrat que ha cedit obres a grans museus europeus i ha participat en subhastes internacionals d’art. Són propietaris d’una destacada cartera d’edificis nobles en ciutats com Ginebra, Praga, Bilbao, Madrid i, sobretot, a Barcelona. Entre els actius situats en el centre de la capital catalana hi ha els immobles que acullen el Decathlon, l’Hotel Kimpton Vividora (de cinc estrelles, que han posat a la venda), l’Hesperia Ramblas (de tres) o el Palau Castell de Pons (actualment, buit) de la plaça de la Cucurella.
• Carmen Cervera Fernández de la Guerra (Sitges, 1943), més coneguda pel títol de Baronessa Thyssen, és la principal col·leccionista catalana, amb molta diferència, per l’herència que va rebre del difunt baró Heinrich Thyssen-Bornemisza (Scheveningen, Holanda, 1921 – Sant Feliu de Guíxols, 2002). En el Museu Thyssen de Madrid hi ha part de la col·lecció del baró, que l’Estat va comprar, i també part del fons artístic de la baronessa Carmen Thyssen, que l’Estat va llogar. A banda, hi ha dos museus amb el seu nom –a Màlaga i Andorra la Vella– i aviat n’hi haurà dos més –a Sant Feliu de Guíxols i Barcelona–. El promotor d’aquest últim és la gestora d’inversions Stoneweg, que ha signat un contracte de lloguer per una de les col·leccions de pintura catalana de la baronessa que exhibirà en l’edifici dels antics Cinemes Comèdia, al passeig de Gràcia.
• Josep Maria Civit Gomis (Montblanc, 1947) és un publicista que va començar a treballar a l’agència de Víctor Sagi i que, el 1974, va fundar Taula de Disseny, que s’ha encarregat de la identitat visual de grups com La Caixa o Telefónica. Col·lecciona des que tenia 16 anys. El seu fons comprèn peces des dels anys setanta fins l’actualitat, des de Jaume Plensa a Damien Hirst o Jeff Koons. Exposa des del 2008. L’obra està dipositada en centres de Palamós, Terrassa i Mallorca.
• Jordi Clos Llombart (Barcelona, 1974) està al capdavant de la Fundació Arqueològica Clos, titular del Museu Egipci de Barcelona, i del fons d’art de la cadena Derby Hotels. Cada un dels seus hotels és un petit museu, amb peces en espais comuns i, fins i tot, en les suites. Així, l’Hotel Claris compta amb una destacada col·lecció d’art precolombí; l’Hotel Bagués, amb una mostra de gerros modernistes de cristall del mestre francès Émile Gallé (1846-1904); l’aparthotel Arai, amb mosaics romans; Suites Avenue, amb peces d’art hinduista i budista dels segles XVI al XIX; Granados, art khmer dels segles XII al XIV i peces de l’Índia; Balmes, art africà; Astoria, pintures i dibuixos del català Ricard Opisso (1880 – 1966); Urban (de Madrid), peces tribals de Papua Nova Guinea; Vila Real (de Madrid), mosaics romans dels segles II al VI dC; The Caesar (Londres), més mosaics romans. Fins i tot, Josep Guinovart va crear dos grans tríptics i un collage expressament a l’Hotel Derby. A sobre, Jordi Clos també posseeix litografies, aquarel·les o gravats de mestres com Picasso, Cuixart, Brossa, Tàpies, Miró o Wilfredo Lam.
• Lluís Coromina Isern està al capdavant del grup familiar Agrienergia, amb seu a Banyoles, dedicat a l’energia –primer a la hidroelèctrica amb els salts d’aigua al Fluvià, però després també al gas i a la fotovoltaica– i que és propietària de la històrica Farinera Coromina, que funciona des de fa 128 anys. És un referent en la producció de farines de qualitat per a la panificació, utilitzades en fleques artesanes. També controlen Teisa, companyia d’autobusos que opera en les comarques de Girona, i Aigües de Banyoles. Ara, Lluís Coromina Unzueta, de la cinquena generació, n’és el primer executiu. A través de la Fundació Lluís Coromina, tenen cura de les persones, la natura i l’art. Posseeixen una col·lecció d’un miler d’obres, centrada en art contemporani i escultura antiga. Disposen de cinc espais d’exhibició.
• Liliana Godia Guardiola (Barcelona, 1971) presideix la Fundació Francisco Godia, que ella mateixa va impulsar i que reuneix un important fons d’art heretat del seu pare (l’acabalat home de negocis Francisco Godia Sales, 1921-1990) que va des de l’edat mitjana a la contemporània. Durant 16 anys, fins el 2015, va exhibir les peces més destacades d’aquesta col·lecció al públic en els salons de la Casa Garriga Nogués, al carrer de la Diputació, fins que va decidir tancar-la.
• Francisco Daurella Franco, de 98 anys, és l’oncle de Sol Daurella Comadran, presidenta de Coca-Coca Europacific Partners, l’embotelladora més gran d’aquesta beguda al món. Amb l’àlies de Fran Daurel, com s’anomena la seva col·lecció, ha format un important fons d’art, una part del qual exposa en un espai del Poble Espanyol de Montjuïc, que és un recinte turístic presidit pel seu gendre, Jorge Campins Figueras. Francisco Daurella també exposa en un museu d’Aravaca (Madrid) i a l’Empordà. Ha tingut problemes amb Hisenda, que el va sancionar per al·legar que residia a Mònaco quan, segons els inspectors, passava més de la meitat de l’any a Catalunya.
• El matrimoni format per l’arquitecte Josep Inglada Mañé (1956) i la interiorista Roser Figueras Fàbregas (1958) van començar a col·leccionar art contemporani en la dècada dels vuitanta. El 2006 van impulsar Cal Cego, com s’anomena la masia de la Bisbal del Penedès on tenien la col·lecció. Han cedit obra en dipòsit a museus com el Macba. Des d’abans de la pandèmia no hi ha més referències d’aquest fons.
• Andreu Rodríguez Valbeny (Reus, 1955) és un empresari de la informàtica que, en companyia de la seva esposa, l’artista Marie-France Veyrat, ha impulsat la New Art Foundation i un museu que també té la seu a Reus. Reuneix una col·lecció d’art tecnològic que està considerada com de les més importants del món. És el fundador de la cadena de botigues d’informàtica BEEP, de la qual en va sorgir la col·lecció BEEP, com es va anomenar en els seus orígens. Abans de la pandèmia va vendre una participació majoritària del seu grup empresarial a un fons d’inversió, però, des d’aleshores, encara ha apostat més per l’art.
• Els germans Montserrat i Artur Saltor Rossell exposen la seva col·lecció privada dins de la fàbrica familiar d’estampació tèxtil Multipunt, a Sant Adrià del Besòs. Està especialitzada en ceràmica catalana i espanyola del segle XV al XVIII, però també té pintures –de Tièpolo a Barceló–, obra sobre paper, orfebreria i escultura gòtica. També conté un apartat de grafit.
• L’empresari i mecenes Joan-Artur Roura Comas (Barcelona, 1944) ha format una gran col·lecció, sobretot de pintura catalana de diverses èpoques, que cedeix a museus. Sense successors, ha expressat la voluntat de donar el seu valuós fons a museus catalans. De fet, ja els està ajudant. Fa dos anys, va comprar en una subhasta a París un retaule del mestre Francesc Solives, del segle XV, per entregar-lo al Museu de Lleida i compensar-lo, així, de la pèrdua de les obres de Sixena.
• El constructor lleidatà Julio Sorigué Zamorano, mort l'agost passat als 92 anys, i Josefina Blasco Clemente, la seva esposa, van crear un grup empresarial i també una fundació per dedicar-se a l’atenció a les persones i, posteriorment, a l’art. Sense fills que els succeeixin, el 2012 van cedir la presidència del grup empresarial i de la fundació a Ana Vallés Blasco, la seva neboda. La Fundació Sorigué posseeix una de les millors col·leccions d’art contemporani de l’Estat, iniciada amb pintures de Ramon Casas, Isidre Nonell, Marià Fortuny i altres artistes catalans dels segles XIX i XX i, després, ampliada amb autors de primer nivell mundial de totes les disciplines artístiques. Exposen part dels fons artístics en una explotació industrial d’àrids prop de Balaguer (Noguera).
• L’empresari i mecenes Josep Ildefons Suñol Soler, mort el 2019 a l’edat de 92 anys, va deixar una fundació que és propietària d’una col·lecció de 1.200 peces, que van des de Miró o Picasso a Andy Warhol. Cedeix obra a grans museus de tot el món com el MOMA de Nova York o la Tate Modern de Londres. Era fill de Josep Suñol Garriga, dirigent republicà i president del Barça que va ser afusellat per les tropes franquistes a la serra madrilenya de Guadarrama als inicis de la Guerra Civil.
• Rafael Tous Giner (Barcelona, 1940) va donar a l’any 2020 més d’un miler d’obres d’art conceptual al Macba. L’alcalde Jaume Collboni li va concedir a finals de 2023 la medalla d’or al mèrit cultural per aquest gest. Membre d’una nissaga d’empresaris del tèxtil, va armar un important fons d’art, molt divers. Es va casar en primeres núpcies amb la multimilionària Carmen Godia Bull (1944), una altra col·leccionista, amb la qual va tenir tres fills –Rafael, Carla i Cristina Tous Godia– que avui lideren l’imperi matern.
• Família Uriach. L’industrial farmacèutic Joan Uriach Marsal, que va morir el desembre passat a l’edat de 95 anys, va explicar en una entrevista a El Punt Avui que el seu besavi ja era un apassionat de l’art, de manera que aquesta família porta dos segles col·leccionat obres. El seu pare, Joan Uriach Tey, va repartir-la entre els seus tres fills. Destaquen les obres de grans pintors catalans de finals del segle XIX i de la primera meitat del XX, però també hi ha peces d’artistes d’altres països. Aquesta col·lecció no s’exposa al públic.
• El mecenes i empresari farmacèutic Antoni Vila Casas, mort el setembre de 2023 a l’edat de 92 anys, va deixar una fundació que és la titular d’una col·lecció de més de 3.000 pintures, escultures i altres obres artístiques que s’exhibeixen en quatre espais museístics. Només quatre mesos després de la seva mort, el president i tres destacadíssims membres del patronat de la Fundació Vila Casas –Antoni Sagnier, Artur Mas (expresident de la Generalitat), Daniel Giralt-Miracle (crític d’art) i Joan Font Torrent (advocat)– van dimitir per discrepàncies amb la nova línia que la família –la vídua, Montserrat Pascual, i la fillastra, Montserrat Viladomiu Pascual– vol donar a l’entitat. Abans de l’estiu, també va plegar el director general i responsable de finances, Joan Torras.
Hi ha molts més noms en el selecte club dels col·leccionistes privats: Antoni Gelonch, Sisita Soldevila, la família Alorda Derksen, el difunt advocat Ventura Garcés... Catalunya és un país de col·leccionistes d’art.