Desenes de milers de fidels arribats de tot el món -més cent mil segons algunes fonts- han omplert la plaça de Sant Pere del Vaticà per assistir a la cerimònia de canonització de Carlo Acutis, l’anomenat l’influencer de Déu,  el patró dels internautes o ciberapòstol de l’Eucaristia, que ja és el primer sant millennial de la història. En la primera cerimònia de canonització que celebra el papa Lleó XIV, s’ha elevat als altars a Acutis, l’adolescent que va morir en 2006 als 15 anys, víctima d’una leucèmia fulminant, i de Pier Giorgio Frassati, un altre jove italià conegut per la seva profunda fe, caritat i compromís social, especialment amb els pobres i malalts, que va morir de poliomielitis quan tenia 24 anys en la dècada de 1920. Abans de la cerimònia, el papa ha aparegut per sorpresa per saludar a la multitud que es congregava a la plaça, als qui els va dir que “tots estem cridats a ser sants”.

Cerimònia de canonització de Carlo Acutis (Vatican News)
Cerimònia de canonització de Carlo Acutis (Vatican News)

“Bon dia a tots. Feliç diumenge i benvinguts, Germans i germanes, avui és un dia de gran alegria per a tota Itàlia, per a tota l'Església, per a tothom”, ha dit el papa en la plaça de Sant Pere abans de la missa per a la canonització dels joves italians. El papa Lleó s'ha mostrat molt proper davant els milers de fidels, sobretot joves devots d’Acutis, que han peregrinat fins el Vaticà per seguir la cerimònia en directe. “Abans de començar la solemne celebració de la canonització, volia saludar-vos i dir-vos unes paraules a tots vosaltres perquè, si bé la celebració és molt solemne, també és un dia de gran alegria”, ha afirmat el nord-americà Robert Francis Prevost, el papa Lleó XIV, que volia “saludar especialment als molts joves que han vingut a aquesta santa missa. És veritablement una benedicció del Senyor, i trobar-nos junts amb vosaltres, que heu vingut de diferents països, és realment un do de fe que volem compartir”, va agregar.

En la cerimònia, a la que va assistir el president italià Sergio Mattarella, el prefecte del dicasteri per a la Causa de tots els Sants va llegir les biografies dels dos beats i va demanar que s'inscrivissin els seus noms en el llibre dels sants. Després de la fórmula en llatí de la canonització llegida pel papa es va sentir un atronador aplaudiment en la plaça de Sant Pere. Els pares de Carlo Acutis, Andrea Acutis i Antonia Salzano, i els seus dos germans, els baessons Francesca i Michele, han assistit emocionats a la cerimònia. Michele ha llegit la primera lectura del Llibre de la Sabiduría (9,13-18) i la mare va ser l'encarregada de portar a l'altar el reliquiari amb fragment del cor del seu fill. 

El prefecte del Dicasteri per les Causes dels Sants, el cardenal Marcello Semeraro, ha recordat que "Carlo era un adolescent bondadós, alegre i jovial. No ocultava la seva fe ni el seu amor per Jesús. Estava desitjós d'ajudar als seus companys necessitats, i en el barri on vivia, ajudava als pobres que mendicaven amb la seva amistat i part de la seva paga. Deia: Estar sempre unit a Jesús, aquest és el meu pla de vida". Carlo Acutis s’ha convertit en el primer sant nascut en els anys 90, i s’ha convertit en un referent apostòlic pels joves de tot el món utilitzant internet i les eines digitals comuns de tots ells per difondre la seva fe i amor per Jesús. Acutis va néixer a Londres el 3 de maig de 1991, on vivien pel treball del seu pare, i després la família es va traslladar a Milà.

Després de fer la Comunió als 7 anys, va començar a dedicar-se a l'Església. Treballant amb un estudiant d'enginyeria informàtica en la pàgina de la parròquia, va aprendre a dissenyar i crear pàgines web i es va apassionar tant per aquesta activitat que en l'estiu de 2006 va crear la pàgina web d'un projecte de voluntariat en el seu col·legi i va col·laborar ​​en la pàgina de l'Acadèmia Pontifícia Cultorum Martyrum, a la qual pertanyia la seva mare. Amb el seu ordinador, també va crear un pla per a resar el Rosari. Va ser famosa la seva frase: "L'Eucaristia és el meu camí al Cel". Devot de Sant Francesc d’Asís, el seu cos s’ha conservat a l’església de l’Església de la Spogliazione, a Assís, on s'exhibeix per a la veneració de nombrosos fidels de tot el món.  

Dos miracles reconeguts

La Congregació per a les Causes dels Sants va reconèixer com a miracle necessari per a la seva beatificació la curació, considerada inexplicable per alguns experts, ocorreguda el 12 d'octubre de 2013 en Camp Gran al Brasil, on vivia un nen sud-americà nascut en 2010 amb una malformació congènita del pàncrees. El segon miracle per a la seva canonització està relacionat amb la curació de Valeria Valverde, una noia costa-riquenya de 21 anys que va sofrir un greu traumatisme cranial després de caure de la seva bicicleta que la va deixar amb molt poques possibilitats de sobreviure. El juliol de 2022, la seva mare Liliana va peregrinar fins a la tomba de Carlo per a orar per la seva ajuda i aquest mateix dia, la seva filla va començar a respirar per si sola. Acutis va ser declarat venerable en 2018 i va ser beatificat en el 2020 a Assís, on va ser enterrat segons els seus desitjos, per l’amor que professava per Sant Francesc d’Assís, i el 23 de maig del 2024 es va conèixer que el papa Francesc havia signat el decret per a la seva canonització, després d'un procés inusualment ràpid. La cerimònia estava prevista per l'abril de l'any passat, però es va haver de suspendre per la mort del pontífex.

Els fidels de tot el món ja preguen a Acutis, fins i tot a Barcelona, en la basílica de la Mercè, on des de fa mesos compta amb devots, especialment entre els més joves. La imatge de Acutis, de poc més de 50 centímetres, va arribar a la basílica de la mà del pare Fermín i de Mónica Padrol, membre del consell de pastoral i Economia de la Verge de la Mercè de Barcelona, que la van trobar en un lloc de sants durant una peregrinació a Fàtima fa dos anys.

Imatge de Carlo Acutis en la basílica de la Mercè
Imatge de Carlo Acutis en la basílica de la Mercè (EFE)

 

L’altre jove canonitzat, Pier Giorgio Frassati (1901-1925), va néixer a Turí i que va morir als 24 anys en 1925 a causa d'una poliomielitis fulminant, potser contreta en una de les moltes cases d'acolliment que visitava diàriament per a brindar assistència material, malgrat viure en una família de classe alta, ja que el seu pare havia estat el fundador i propietari de La Stampa, es va dedicar a ajudar als altres.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!