Un costum tan antic com els banys calents han cridat l'atenció de diversos equips científics en els últims anys. La raó no és cap altra que la que existien creences més o menys fundades en evidències, que els possibles beneficis dels banys podien ajudar a mitigar algunes malalties importants.

En concret, els investigadors que han realitzat treballs recentment es van proposar de descobrir si la immersió en banys calents podria proporcionar algun impacte positiu en trastorns metabòlics com la diabetis. La raó no era cap altra que un estudi realitzat fa dues dècades en el qual es va concloure que la immersió en aigua calenta de persones amb diabetis tipus 2 incrementava la sensibilitat a la insulina. Tanmateix, en aquest treball no es va poder conèixer per què passava això.

Aixeta (1)

Existeix alguna evidència que diu que la inflamació crònica de baix nivell augmenta la resistència a la insulina i per tant contribuir al desenvolupament de la diabetis. Al contrari, es coneix que l'exercici redueix la inflamació i millora la sensibilitat a la insulina. Però no totes les persones poden fer exercici, per la qual cosa trobar maneres alternatives de millorar la sensibilitat a la insulina es fa necessari.

Per a aquest estudi, els científics van investigar l'impacte d'un bany calent en homes amb sobrepès, gairebé tots amb un estil de vida sedentària. Els resultats del treball s'han publicat en el Journal of Applied Physiology.

L'estudi dels banys calents

Els investigadors van plantejar un escenari en el qual cada participant es va submergir en un bany d'aigua a 39° C durant una hora. Se'ls va extreure sang tres vegades: abans del bany, just després d'aquest i dues hores més tard. A més, als participants se'ls va mesurar la tensió arterial, la temperatura i el pols cada quart d'hora. Així mateix, durant els següents 15 dies, els participants van ser sotmesos a unes altres deu immersions.

L'equip de científics va trobar que amb només una immersió en aigua calenta s'incrementaven tant un marcador d'inflamació anomenat interleucina, com la producció d'òxid nítric. L'augment de l'òxid nítric és important perquè fa que els vasos sanguinis es relaxin, disminuint la pressió arterial i millora també la ingesta de glucosa en els teixits. A més, els científics creuen que té propietats antiinflamatòries.

Bañera

El període de banys calents de dues setmanes va revelar una reducció en el sucre en sang en dejú i en la inflamació. De la mateixa manera que l'exercici influeix en la inflamació, els investigadors van veure un augment inicial seguit d'una disminució a llarg termini de la inflamació.

Per això, segons els autors del treball, la immersió en aigua calenta pot millorar aspectes de la inflamació i augmentar el metabolisme de la glucosa en persones de vida sedentària i amb sobrepès.

Els participants van mostrar una certa incomoditat durant les proves degut al temps que van romandre als banys i a la temperatura de l'aigua. Un fet que ha motivat els investigadors per investigar en un futur si temps més breus o menors temperatures podrien reportar beneficis semblants.