Nou avenç prometedor contra el càncer. El cas és que sabem que la teràpia cel·lular CAR-T potencia el sistema immunitari per identificar i atacar les cèl·lules canceroses, però les cèl·lules immunitàries necessàries s'han de crear en un laboratori. Ara, s'ha provat un nou mètode d'edició genètica que permet que el mateix organisme les generi. En altres paraules: han creat cèl·lules immunitàries per combatre el càncer des de dins. El mètode ha estat desenvolupat per un equip encapçalat per la Universitat de Califòrnia a San Francisco (Estats Units) i ha permès tractar la leucèmia, el mieloma múltiple i el sarcoma en ratolins amb el sistema immunitari humanitzat.
Com dèiem, en la teràpia CAR-T primer cal extreure les cèl·lules immunitàries del pacient i després reprogramar-les en el laboratori perquè busquin i ataquin les cancerígenes. Un cop reprogramades, es tornen a injectar. Es tracta d'un procés complex, llarg i molt car. Ara, l'estudi publicat a Nature descriu el mètode de reprogramació amb el qual s'ha integrat una seqüència llarga d'ADN en un lloc específic de les cèl·lules T humanes sense treure-les del cos. A més, aquesta mena de fabricació en directe de les cèl·lules T podria també eliminar la necessitat de la quimioteràpia preparatòria a la qual s'han de sotmetre els pacients.
Una sola injecció
Des de la universitat consideren que aquest enfocament "ha superat el mètode estàndard d'integració aleatòria de l'ADN mitjançant virus, un avenç que va més enllà de la teràpia CAR-T i que suposa una gran passa endavant en els camps de la teràpia cel·lular i gènica". S'ha provat en ratolins als quals se'ls havia implantat una leucèmia agressiva, i una sola injecció va eliminar tot el càncer detectable en gairebé tots els ratolins en un termini de dues setmanes. Les CAR-T modificades van arribar a constituir fins al 40% de les cèl·lules immunitàries en alguns òrgans i van eliminar amb èxit el càncer de la medul·la òssia de la melsa i el mieloma múltiple.
També cal tenir en compte que, mentre que la teràpia CAR-T tradicional té dificultat en tumors sòlids —funciona bé en els càncers líquids, com els de sang—, el nou mètode va tenir èxit amb un tumor sarcomatós sòlid. Així mateix, els investigadors creuen que les cèl·lules T modificades genèticament dins de l'organisme van semblar superar el rendiment a les fabricades en el laboratori. És cert que la tecnologia encara s'ha d'ampliar per al seu ús en humans, i que caldran assajos clínics, però sí tira endavant podria reduir dràsticament els costos i eliminar els temps d'espera. Encara més, podria potencialment permetre que no només els grans centres oncològics "ofereixin aquestes teràpies que salven vides", segons Justin Eyquem, un dels signants de l'article.
Un sistema de dues partícules
Per aconseguir aquest mètode, l'equip va dissenyar un sistema de dues partícules per transportar directament l'eina d'edició genètica CRISPR-Cas9 a les cèl·lules T. Una de les partícules estava recoberta d'anticossos contra el CD3, una proteïna exclusiva de la superfície de les cèl·lules T, fet que garanteix que les eines d'edició arribin únicament als seus objectius previstos. La segona transportava nou ADN que codifica el CAR anticancerós, juntament amb instruccions per inserir-lo en una ubicació específica del genoma de la cèl·lula T, un lloc que té un interruptor d'activació molecular que només s'activa en les cèl·lules T.
Només quan el gen s'allotja en aquest punt exacte, aconsegueix que les cèl·lules immunitàries produeixin els nous CAR. A més, les partícules es van dissenyar per evitar ser destruïdes immediatament pel sistema immunitari. El repte rau en el fet que, quan aquestes cèl·lules es fabriquen fora del cos, es poden fer nombrosos controls de qualitat per assegurar que únicament s'obtenen cèl·lules T modificades, però dins l'organisme no. Així doncs, calia optimitzar l'enfocament des del principi per evitar alterar qualsevol altra cèl·lula.