La taxa de morts per malalties cardíaques i cerebrovasculars no només no disminueix, sinó que no deixa de créixer en alguns dels països més rics. S'ha convertit en una autèntica plaga que preocupa cada vegada més els científics i les autoritats sanitàries, alarmats davant de les xifres.
Recentment, un equip d'experts de la Universitat de Melbourne d'Austràlia va analitzar les dades d'aquest tipus de morts a 23 dels països rics de tot el món a partir de l'any 2000.
Els resultats d'aquest estudi han estat publicats en l'International Journal of Epidemiology i conclouen que en gairebé la meitat dels països, les xifres o s'han mantingut o han augmentat. Entre aquests últims, es troben per exemple els EUA i el Canadà. I als països on han disminuït les morts, com Austràlia, el Regne Unit i Nova Zelanda, aquest percentatge de reducció ha anat decreixent pràcticament cada any des del 2000.
Per què succeeix això? En principi, una raó podria ser l'obesitat, assenyalen els científics, perquè ha augmentat considerablement a gairebé tots els països durant aquell període de temps. Però un factor no explica per si només aquesta tendència mundial.
Altres factors com el tabac, la hipertensió, la diabetis o l'alt colesterol juguen també un paper important. Però els investigadors també destaquen que mai com ara hi ha tanta informació sobre els factors de risc de malalties cardíaques, ni s'ha tingut accés a fàrmacs i altres estratègies d'intervenció per frenar aquesta epidèmia. I posen com a exemple la inclusió de nous termes com la prediabetis o la prehipertensió, que han servit per realitzar un seguiment més exhaustiu dels pacients i prevenir malalties cardiovasculars mitjançant canvis en l'estil de vida o medicaments que podrien prevenir futures complicacions.
Les conclusions a les quals s'arriba en l'estudi són repetides per tota la comunitat científica: una inversió més gran en mesures preventives per millorar la salut, particularment aquelles destinades a augmentar l'activitat física, millorar la dieta i reduir l'obesitat. Controlar els factors de risc sembla ser la clau per revertir aquesta tendència constant i encara que pot sonar molt simple, la realitat demostra que encara queda molt camí per fer.
Deixar de fumar, controlar la pressió arterial, controlar el colesterol, controlar la diabetis i perdre pes són els mantras amb què els científics alerten que s'aconseguiria reduir molt les xifres. Tanmateix, en aquesta qüestió sempre topa amb tota la maquinària de la indústria alimentària i el màrqueting que comporta.
Fer front educativament a tota l'oferta que poden trobar les persones, des de nens en supermercats, màquines de vending en llocs públics, anuncis a la televisió, cartelleria al carrer... És un autèntic bombardeig que anima a consumir productes nocius per a la salut contra el qual és molt difícil combatre. I a això s'afegeix la gran quantitat d'oferta de productes rics en sucres i en greixos trans que es pot trobar al mercat.
La solució? Segons assenyalen els investigadors, passaria per un pacte global que, ara per ara, sembla molt llunyà. El temps dirà si quan s'aconsegueixi –si és que s'aconsegueix– serà massa tard per a molts o no.