La progesterona és una hormona sexual femenina que es produeix principalment als ovaris després de l'ovulació de manera mensual. Té una acció determinant en el cicle menstrual i el manteniment de l'embaràs, ja que prepara a l'úter engrossint el seu revestiment per poder allotjar l'òvul fecundat.
Si no hi ha un òvul fertilitzat, els nivells de progesterona disminueixen i comença la menstruació. Si un òvul fertilitzat s'implanta a la paret uterina, la progesterona ajuda a mantenir el revestiment uterí durant l'embaràs.
La progesterona és necessària per al desenvolupament dels pits i la lactància. Complementa alguns efectes de l'estrogen, una altra hormona femenina. També funciona amb la testosterona, el precursor de les hormones suprarenals. Els homes produeixen una petita quantitat de progesterona per ajudar en el desenvolupament dels espermatozoides.
Els símptomes de nivells baixos de progesterona en dones que no estan embarassades inclouen mals de cap o migranyes, canvis d'humor, incloent-hi ansietat o depressió, irregularitat en el cicle menstrual, sagnies uterines anormals en dones que no estan embarassades sobretot abans de la regla i períodes irregulars. En el cas de les dones embarassades, si els nivells són molt baixos, és possible que l'úter no pugui dur a terme l'embaràs. Durant l'embaràs, els símptomes de nivells baixos de progesterona inclouen pèrdua de sang i avortament espontani. La progesterona baixa pot ser causa d'un embaràs ectòpic.
Els baixos nivells de progesterona afecten negativament els embarassos
Sense progesterona per complementar-lo, l'estrogen pot convertir-se en l'hormona dominant. Això pot causar símptomes que inclouen augment de pes, disminució del desig sexual, canvis d'humor, mames fibroquístiques, fibromes i problemes de la vesícula biliar.
Quan es tenen alguns d'aquests símptomes i se sospita que hi pot haver una falta de progesterona, és millor anar a la consulta del metge i fer-se una prova al llarg del cicle per determinar-ne els nivells. Generalment es fa cap al dia 4 i cap al dia 18 del cicle, quan han d'estar baixos i alts respectivament. Es determina amb una anàlisi de sang.
Les opcions de tractament per a la suplementació amb progesterona inclouen cremes i gels, que es poden utilitzar per via tòpica o vaginal, supositoris, que s'utilitzen comunament per tractar la progesterona baixa que causa problemes de fertilitat, medicaments orals, o la teràpia hormonal.
Pel que fa a l'alimentació, és adequat augmentar la ingesta de vitamines B i C; que són necessàries per mantenir els nivells de progesterona, menjar més aliments amb zinc; com a marisc; controlar els nivells d'estrès, ja que el cos allibera cortisol en lloc de progesterona quan està estressat; i prendre també aliments rics en omega 3, com el salmó salvatge, les llavors de chía o les nous.