El Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) ha tornat a desequilibrar la balança contra la llengua catalana a l’escola i ha decretat nuls la majoria d’articles del Decret 91/2024, de règim lingüístic del sistema educatiu no universitari, en vigor el 16 de maig de 2024 i suspès cautelarment per aquest procediment. En la resolució, redactada en castellà i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, la secció 5a de la sala del contenciós administratiu del TSJC dona parcialment la raó a l’Assemblea per a una Escola Bilingüe (AEB), que la norma “no garanteix la presència adequada del castellà a l'escola pública catalana “. Així, rebutja els arguments del Departament d’Educació, així com d’entitats catalanes personades a la causa: Plataforma per la Llengua, l’ANC, l’associació d’Advocats d’Osona en defensa dels Drets Humans i l’Associació de Juristes per la República. La Fiscalia va donar suport a escapçar el decret d'Educació. Ara es pot presentar recurs de cassació contra la resolució. Les entitats catalanistes ja han reaccionat i han qualificat de "cop d'estat", la resolució del TSJC.
Educació i les entitats catalanes han defensat que l’AEB no està legitimada per participar en aquest plet perquè en la defensa de drets fonamentals han de ser persones físiques, i no jurídiques. El TSJC ho desestima perquè sosté que en el seu objecte està la defensa lingüística. Això no obstant, hi precisa que l’AEB no pot actuar en l’organització del Departament, i per això no anul·la tots els articles del decret. Així en queden salvats el que parla de retolació en català i la immersió lingüística a les escoles.
En el plet, l'advocat de la Generalitat ha defensat que "la llengua castellana està contemplada en el decret del 2024, encara que no faci referència a la llengua castellana com a llengua vehicular" i que "cap dels articles impugnats resulta contrari a la Constitució de conformitat amb la doctrina emanada del Tribunal Constitucional".
Pendents del Constitucional
Precisament, la resposta del TSJC arriba ara quan el Tribunal Constitucional té pendent de resoldre els recursos presentats pel mateix alt tribunal català contra el decret 5/2022 i la llei 8/2022, pensats per blindar la llengua catalana a l’escola, malgrat que el TSJC ha anat validant el 25% de castellà en els centres que ja ho tenien.
Què s’ha anul·lat?
En concret, el TSJC afirma que el decret vulnera la Constitució i anul·la els articles: 2, lletres c), d) i e); 4, apartats 1, 2, 3: 5; 6 (sense incloure la retolació de l'apartat 7); 7, apartat 2; 9, apartat 3 b); 10, apartats 1 i 2; 18, lletra a); 19, apartat 1, lletres e) i f), i apartat 2, lletres a), b) i d); 24, apartat 2, lletres a), b) i f); articles 33 i 34 apartat 1.
El tribunal manifesta que "tots els articles objecte d'impugnació en aquest bloc comparteixen una finalitat comuna: establir, de manera sistemàtica, que el català (i l'aranès a Aran) constitueix la llengua normalment emprada com vehicular i d'aprenentatge en el sistema educatiu, amb una presència predominant en l'activitat docent, en els centres educatius, en l'acolliment de l'alumnat nouvingut, en els instruments de planificació i avaluació lingüística, i en els projectes lingüístics de cada centre".
Quins són els arguments?
En la resolució, de 56 planes, el tribunal- amb el magistrat Marcos Amor Bayona, de ponent, raona: “En virtut de les disposicions citades i tenint en compte que estem davant una disposició general que fixa els criteris elaborats pel Departament d'educació, ens trobem que, l'absència de cap esment a la llengua castellana com a llengua vehicular de l'ensenyament en els apartats analitzats, no permet considerar que resulti garantida la presència adequada del castellà ni que existeixin instruments de control i avaluació que facin possible que tot l'alumnat aconsegueixi la competència en comunicació lingüística en llengua castellana que la normativa superior persegueix, això és, prestar en els centres públics i concertats un servei educatiu que permeti als alumnes dominar l'ús del castellà en finalitzar cada etapa educativa. Així mateix, tampoc sembla que s'hagi previst cap mesura per a garantir que els centres educatius facin el necessari per a compensar les mancances que poguessin existir en qualsevol de les llengües cooficials.”
A més, reprodueix distintes resolucions del Tribunal Constitucional (TC), que insisteixen a defensar que el castellà també ha de ser llengua oficial a les escoles catalanes, malgrat que la norma autonòmica no ho especifiqui.
I afirma: “Hem de recordar que, com es diu en la STC 51/2019, la declaració de normalitat en l'ús d'una llengua, no pot comportar la primacia sobre una altra en el territori de Catalunya, perquè la declaració d'ús normal no implica “ni exclusió ni preferència” sobre les altres llengües que també són oficials en el respectiu territori. Aquest criteri implica que la regulació, articulada sobre el principi de “ús normal” del català, no pot suposar, com ha reiterat el Tribunal Constitucional en les SSTC 31/2010, 109/2019, 114/2019 i 34/2023, ni l'exclusió del castellà com a llengua vehicular i d'aprenentatge, ni la seva relegació a un ús merament instrumental, circumstancial o residual. El sistema de conjunció lingüística exigeix un equilibri real i efectiu entre les llengües cooficials, que garanteixi el dret de tot l'alumnat a adquirir una competència plena i equivalent en totes dues llengües oficials al final de l'ensenyament obligatori, conforme a l'article 35.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i a l'article 3 de la Constitució Espanyola.”
I el TSJC conclou: “Els apartats analitzats no estableixen una presència raonable del castellà en l'ensenyament, sinó que determinen una situació de desequilibri a favor de la llengua catalana, sense que les ínfimes i genèriques previsions contingudes relatives a la llengua castellana, en el sentit d'acreditar el seu coneixement en l'ensenyament, permetin considerar que es respecti la garantia d'un ensenyament equilibrat del castellà de tal forma que l'alumnat pugui aconseguir el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori.”