Estrès, cansament, preocupacions en excés, nervis, ansietat, necessitat de moure's i de canvi. O d'apatia general per la situació que estem vivint. El coronavirus ha afectat i afecta la salut emocional. Menys contactes socials, més restriccions de mobilitat, més dificultat per fer coses i sensació d'ofec. La depressió, l'ansietat generalitzada, l'ansietat social i fòbies ja representen el 70 i 80% de les patologies que arriben a les consultes. I és que la conjuntura actual, amb una inestabilitat econòmica i l'obligació social d'adaptar-se a les noves restriccions sumats als pocs contactes socials, ha fet baixar la capacitat de les persones de superar situacions adverses.

Però, hi ha trucs per sortir d'aquesta apatia i cansament que abracen tan fort? Ni màgia ni miracles. Cal ser conscient de la situació que estem vivint i d'aquest moment. Així ho explica la professora de la UOC i membre del projecte de la incubadora de la mateixa facultat Cultura Emocional Pública, Mireia Cabero Jounou. "Cal veure què es vol fer amb aquesta apatia, si volem reconvertir-la i decidir l'estat emocional des de la qual la volem viure. Podem muntar-nos una vida sabent que durarà poc temps, prendre una decisió de futur, anar construint línies estratègiques, accions i activitats que no suposin només una línia exterior sinó també interior, que és el que està a les nostres mans", exposa. En conversa amb ElNacional.cat, insisteix que s'ha d'interpretar la pandèmia i donar-li sentit, és a dir "calibrar què va succeint i què es produeix en aquest canvi". 

Apatia i desmotivació

"Si fa temps que estic creant un pla de desenvolupament personal, cal anar comprovant i validant que m'hi atanso". En aquest sentit, posa èmfasi que de vegades necessitem algú que ens acompanyi en aquest canvi. "Els canvis emocionals els podem fer nosaltres i d'altres no. Sigui perquè són més complexos o hi ha creences o patrons emocionals que no són fàcils per la persona de fer-los", constata.

tristeza coronavirus psicologia unsplash

Persona apàtica / Unsplash

Però, l'origen de l'apatia, quin és? Cabero ressalta que està centrat en la desmotivació. És a dir, que el que s'està vivint no interessa o no il·lusiona o que falta sentit a les coses que es fan. Per aquest motiu, insisteix que cal recuperar petits interessos. "Hi ha qui prioritza aprendre i estar en renovació constant". L'apatia ja comporta un to emocional baix, per aquest motiu no cal centrar-se a priori en mandales o meditació, que són activitats que busquen asserenar el sistema nerviós. Així, constata que el que pot anar bé en aquestes situacions és activar el cos, esport a casa, música o expressió artística perquè pugui ser d'utilitat. 

La pregunta que cal fer-se, segons l'experta, és precisament "què li fa falta a la teva apatia per viure des de l'emocionalitat". Per tal de poder "decidir a consciència què vull o com vull anar a la satisfacció personal, cap a motivar-me". 

Què passa quan l'apatia va acompanyada d'una depressió

En alguns casos, no tots, Cabero destaca que l'apatia pot anar acompanyada d'una depressió. És llavors que cal tocar de peus a terra i preguntar-nos per què tenim aquesta apatia o per què hem perdut un gran interès en la vida. En aquest cas, la psicòloga destaca que podria tractar-se d'una depressió reactiva, tot i que no ens ha d'espantar. "Pot passar que en una època vital no ressonis amb el que la vida t'aporta". Així subratlla que és recomanable detectar bé el punt de partida, si és quelcom relacionat amb la intel·ligència emocional o més psiquiàtric. 

depresion apatia unsplash

Persona apàtica / Unsplash

Què ha passat amb altres pandèmies?

Encara és complicat veure quin efecte ha tingut, té i tindrà el coronavirus en la nostra salut mental, però la professora posa de manifest que els efectes psicològics s'allarguen en el temps, fins a dos o tres anys. Així com una malaltia física es pot revertir en la majoria dels casos, un malestar emocional o una depressió reactiva no va a la mateixa velocitat. Per tant, és possible que tardi més temps a superar-se. 

En aquest sentit, destaca que segurament el personal sanitari o essencial pateixi efectes psicològics a la llarga perquè no s'han pogut recuperar al seu moment. "Hi ha determinades persones al límit", conclou.

 

Imatge principal: sensació d'estrés i d'ofec / Unsplash