L'impacte de la pandèmia en la salut mental de la població està encara sota estudi, però les primeres estimacions apunten que els trastorns com l'ansietat o la depressió, s'han disparat. Per exemple, en una investigació publicada a The Lancet i duta a terme per la Universitat de Queensland (Austràlia), es conclou que s'ha produït un augment a tot el món del 28% de casos de depressió i un 26% en casos de trastorns d'ansietat durant l'any passat, fins a sumar 53 i 76 milions de casos addicionals sobre les xifres habituals.
Tal és la magnitud de les xifres que des de la comunitat científica s'està realitzant un gran esforç per conèixer com impacten aquests trastorns al cervell, amb l'objectiu de millorar la seva detecció i tractament.
Un equip d'experts de la Universitat de Rochester han portat a cap un estudi publicat a la revista Nature sobre l'ansietat en el qual els experiments s'han desenvolupat amb realitat virtual per veure l'impacte que produeix al cervell de les persones. La situació plantejada als voluntaris participants, és la següent: imagina que ets en un prat collint flors. Saps que algunes flors són segures, mentre que d'altres tenen una abella que pot picar. Com reaccionaries? D'aquesta forma, els experts han pogut comprovar la reacció del cervell i el control de la persona sobre aquestes actuacions.
Sembla senzill, però els resultats mostren que els trastorns d'ansietat van més enllà d'una falta de consciència de l'entorn o ignorància sobre la seva seguretat, sinó que les persones que pateixen un trastorn d'ansietat no poden controlar els seus sentiments i comportament fins i tot si volguessin. Així es manifesta Benjamín Suárez-Jiménez, professor de Neurociència de la Universitat de Rochester i autor de l'estudi publicat a la revista Communications Biology: "Els pacients amb un trastorn d'ansietat podrien dir racionalment: soc en un lloc segur, però descobrim que el seu cervell es comportava com si no fos així".
En l'experiment, els investigadors van observar l'activitat cerebral de voluntaris amb ansietat general i social mentre navegaven en el joc de realitat virtual de collir flors. La meitat del prat tenia flors sense abelles, l'altra meitat tenia flors amb abelles que piquen, com es va simular mitjançant una lleu estimulació elèctrica a la mà. Tots els participants de l'estudi podien distingir entre les àrees segures i perilloses, tanmateix, els escàners cerebrals van revelar que els voluntaris amb ansietat havien augmentat l'activació de l'illa i l'escorça prefrontal dorsomedial, el que indica que el seu cervell estava associant una àrea segura coneguda amb perill o amenaça.
"Aquesta és la primera vegada que observem l'aprenentatge de la discriminació d'aquesta manera. Sabem quines àrees del cervell mirar, però aquesta és la primera vegada que mostrem aquest concert d'activitat en un entorn tan complex com el del món real", assegura Suárez-Jiménez. "Aquestes troballes apunten cap a la necessitat de tractaments que se centrin a ajudar els pacients a recuperar el control del seu cos".