Les xifres que llancen les estadístiques del Departament de Salut dels EUA respecte a l'exercici que practiquen els seus ciutadans són certament alarmants. Segons aquests números, menys del 5 per cent de la població adulta nord-americana realitza almenys 30 minuts diaris d'activitat física.
Per si això fos poc, més del 80 per cent dels adults del país americà no segueix les pautes que es recomanen per a l'exercici aeròbic i de resistència.
Un recent estudi dut a terme per científics del del Southwestern Medical Center de la Universitat de Texas, a Dallas, i publicat a la revista Circulation, va examinar a ratolins i persones a fi de dictaminar si existia alguna relació entre el sedentarisme dels rosegadors i els humans amb el fosfat inorgànic.
El fosfat inorgànic és un additiu alimentari molt present en l'alimentació occidental, especialment als aliments processats, els refrescos de cola, els peixos en llauna i la carn, entre d'altres. Conté fòsfor i segons els investigadors l'organisme ho necessita per a "construir i reparar ossos i dents, ajudar els nervis a funcionar i fer que els músculs es contreguin".
El risc del fosfat
La indústria alimentària afegeix fosfat als aliments per millorar el seu sabor i mantenir-los més frescos i en principi no hauria de suposar un problema per a les persones sanes, ja que els ronyons s'encarreguen de filtrar i eliminar l'excés d'aquest element.
En canvi, aquelles persones amb problemes renals tenen grans dificultats perquè es dugui a terme aquesta eliminació, i fins i tot alguns estudis han afirmat que l'excés de fosfat inorgànic podria augmentar el risc de mortalitat entre els qui pateixen problemes de ronyó.
Altres investigacions van fins i tot més enllà i han trobat una correlació directa entre l'excés de fosfat i la mort per problemes cardiovasculars.
Relació amb l'activitat física
Durant l'estudi de la universitat texana, es van distingir dos grups de ratolins sans amb dietes similars, només que a un dels grups se'ls va afegir un extra de fosfat en un grau equivalent a què consumeixen els adults nord-americans.
Després de dotze setmanes d'experiment, els científics van comprovar que els rosegadors amb excés de fosfat en la seva dieta tenien una menor capacitat cardíaca i van dedicar menys temps a fer exercici a la cinta de córrer.
Els investigadors van descobrir que els ratolins que van consumir fosfat addicional van desenvolupar un metabolisme de crema de greix deteriorat. A més, van trobar que 5.000 gens que ajuden a processar el greix i el metabolisme cel·lular s'havien alterat.
Respecte a l'estudi amb les persones, van revisar les dades de més de 1.600 persones sanes. Els participants havien utilitzat monitors d'activitat física durant set dies, la qual cosa va permetre que els científics poguessin controlar els seus nivells d'activitat física. Així, van descobrir que els nivells més alts de fosfat a la sang es van correlacionar amb un sedentarisme més gran.
Per això els investigadors advoquen perquè la indústria alimentària mostri sempre en l'etiquetatge dels seus aliments la quantitat de fosfat que contenen i que així siguem els consumidors els que puguem decidir sobre el seu consum.