Troballa esperançadora sobre l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), o malaltia de Lou Gehrig, un trastorn neurològic incurable que afecta les neurones motrius —és a dir, les cèl·lules nervioses del cervell i la medul·la espinal que controlen el moviment muscular voluntari i la respiració. Fins ara, molts assajos clínics no han complert les expectatives, sovint perquè l'abast de la malaltia pot variar i els pacients no responen de la mateixa manera als medicaments. Però científics de la Universitat Case de la Reserva Occidental (Ohio, Estats Units) han descobert una nova estratègia amb cèl·lules mare creades a partir de pacients per atacar un gen específic.
És veritat que la recerca s'ha centrat en un tipus molt estrany d'ELA —prevalent al Brasil—, però l'equip d'investigadors s'ha mostrat optimista amb el fet que els resultats positius podrien proporcionar pistes per a un possible tractament més ampli de la malaltia. "Aquesta feina podria posar les bases per a assajos clínics amb base genètica", ha afirmat la investigadora principal, Helen Cristina Miranda, professora associada de genètica i ciències genòmiques a la Facultat de Medicina de la Universitat Case de la Reserva Occidental —una de les fortaleses de la qual és la medicina regenerativa, és a dir, generar cèl·lules sanes per reemplaçar altres cèl·lules i reparar teixits malmesos per malalties. L'estudi s'ha publicat aquest dimecres a la revista EMBO Molecuar Medicine.
Estudiar la malaltia i el gen que la provoca
Els científics han estudiat un tipus hereditari d'ELA causat per una mutació en un gen, la proteïna B de membrana associada a vesícules (VAPB). Es tracta d'un gen que proporciona instruccions per a la producció d'una altra proteïna que ajuda a connectar diferents parts de la cèl·lula perquè puguin comunicar-se i respondre a l'estrès. "Això és especialment important en les cèl·lules nervioses. Quan es descomponen, les neurones es tornen més vulnerables a la degeneració", ha explicat Miranda. D'altra banda, les cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC) són cèl·lules especials creades en el laboratori amb la sang d'una persona que poden convertir-se en gairebé qualsevol cèl·lula del cos. Així, en la recerca han fet servir iPSC de pacients amb ELA per cultivar les seves neurones motrius en una placa de cultiu, cosa que els ha permès estudiar la malaltia amb cèl·lules humanes reals.
A partir d'aquí, els investigadors han descobert com una mutació en el gen VAPB pot interrompre la comunicació entre parts clau de la cèl·lula, específicament entre el reticle endoplasmàtic i els mitocondris. El reticle endoplasmàtic és com el centre de control de qualitat de la cèl·lula, en tant que ajuda a produir proteïnes i garanteix el funcionament correcte de l'interior de la cèl·lula, sobretot quan està sota estrés. Per la seva banda, els mitocondris són les centrals elèctriques: generen l'energia que les cèl·lules, sobretot les nervioses, necessiten per mantenir-se vives i dur a terme la seva funció.
Una nova diana terapèutica contra l'ELA?
La interrupció que genera la mutació del gen VAPB provoca l'activació crònica d'un mecanisme de protecció anomenat resposta integrada a l'estrés (ISR). Inicialment és útil, però l'activació sostinguda de la ISR redueix la producció de proteïnes i perjudica la supervivència cel·lular, malmetent finalment les neurones motrius i contribuint a aquesta estranya forma hereditària d'ELA. Ara bé, els científics han identificat la ISR com una possible diana terapèutica: "També hem demostrat que bloquejar aquesta resposta a l'estrés pot revertir el dany en el laboratori, una passa prometedora cap a futurs tractaments. Es tracta d'una prometedora prova de concepte per a futures estratègies terapèutiques".
Si bé hi ha diversos medicaments aprovats per a l'ELA per l'Administració d'Aliments i Medicaments dels EUA (FDA) que poden prolongar la supervivència, alentir el deteriorament o ajudar a controlar els símptomes, la realitat és que no hi ha cap tractament que aturi o reverteixi la progressió de la malaltia. Tot i que l'estudi s'ha centrat en una forma particular i poc comuna d'ELA, l'esperança és ampliar la recerca per avaluar si l'objectiu podria funcionar en altres formes de la malaltia. "És molt poc comuna, més prevalent al Brasil, però estudiar-la ens brinda una perspectiva sobre com les neurones motrius de l'ELA responen a l'estrés. Actualment, estem provant inhibidors d'ISR en models neuromusculars més complexos i explorant com aquest enfocament podria beneficiar altres subtipus d'ELA", ha conclòs Miranda.