La pandèmia del coronavirus està tenint un enorme impacte en la salut física i emocional de la població general. En el cas dels professionals de la salut, l’estrès diari a primera línia assistencial, la manca de mitjans, la presa diària de decisions difícils, la por al contagi propi i de familiars, etc. els converteix en un col·lectiu especialment vulnerable. De fet, ja abans de la pandèmia, diversos estudis havien mostrat que els professionals de la salut tenen, en general, una percepció de la pròpia salut mental pitjor que la població general.
Ara, en plena pandèmia, les dades preliminars de l’estudi Impacte de la Covid-19 sobre la salut dels professionals sanitaris, que estan duent a terme la Fundació Galatea, el Col·legi de Metges Barcelona i les professores Núria Mas (IESE) i Judit Vall (Institut d’Economia de Barcelona IEB-UB), constaten que l’actual crisi sanitària no tan sols ha empitjorat considerablement la salut física i mental dels professionals sanitaris, sinó que l’impacte ha estat tan gran que el col·lectiu se sent en aquests moments més cansat i menys preparat de cara a fer front a una “segona onada” de la pandèmia.
Així ho afirmen fins al 42% dels professionals, que afronten amb més pessimisme els propers mesos, en els resultats de l'estudi Impacte de la Covid-19 sobre la salut dels professionals sanitaris presentat aquest dijous. Les dades preliminars d’aquest estudi es basen en una enquesta que van respondre 1.648 metges i metgesses de Catalunya entre el juliol i l’agost passats. I la intenció és ampliar les dades amb la col·laboració de l’Organización Médica Colegial (OMC) i de Mutual Mèdica, amb dades d’altres professionals de la salut de Catalunya i de metges i metgesses de la resta de l’Estat.
Enquestes de l'estudi Impacte de la Covid-19 sobre la salut dels professionals sanitaris / Captura
Un 24% s'ha plantejat deixar la professió
L’esgotament que mostren els metges i metgesses es fa també evident davant d’un 24% que asseguren que en algun moment, al llarg dels darrers mesos, s’han qüestionat si seguien exercint la professió (el 22% s’ho han plantejat, mentre que el 2% consideren aquesta opció de manera més seriosa). No obstant això, el gruix del col·lectiu manté un ferm compromís amb la professió i amb els pacients, tot i les dures experiències viscudes des de l’esclat de la pandèmia.
Enquestes de l'estudi Impacte de la Covid-19 sobre la salut dels professionals sanitaris / Captura
Empitjorament de la salut física i mental
L’enquesta constata l’empitjorament de la salut física i mental dels metges a partir de diversos indicadors: freqüència amb la qual experimenten esgotament físic i emocional, cefalees, mal d’estómac o mal d’esquena; així com capacitat per fer front als problemes, entre d’altres.
Els valors d’aquests indicadors es comparen en tres moments diferents: abans de la pandèmia, durant l’esclat de la primera onada (març i abril) i durant l’estiu. Els pitjors valors s’obtenen en el període de març-abril, mentre que a l’estiu, tot i experimentar una millora, no es recupera el nivell de partida anterior a la pandèmia.
Enquestes de l'estudi Impacte de la Covid-19 sobre la salut dels professionals sanitaris / Captura
Alguns, pitjor que altres
L’estudi detecta que hi ha determinats col·lectius que mostren pitjors indicadors de salut, com ara, metges i metgesses que treballen a l’atenció primària, aquells que van treballa a UCI i serveis d’urgències i els que van decidir autoconfinar-se durant els mesos més durs de la pandèmia per protegir els seus familiars. Aquests grups també mostren una recuperació més lenta que la resta de companys.
Com a conseqüència, un 24% s'hauria plantejat deixar la professió, tot i que els percentatges varien en funció de l'especialitat dels metges. Entre els professionals de l’atenció primària (25,7% de la mostra), ha estat més freqüent el plantejament d’abandonar la professió: un 31,7% ho han considerat en algun moment, molt per sobre del 21,3% dels companys de l’àmbit hospitalari i del 22,2% d’altres àmbits.
En aquest sentit, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha exposat que la pandèmia ha fet posar de manifest alguns problemes que ja es començaven a detectar abans del coronavirus, sobretot, pel que fa a recursos. Així, constata que la primària ha sentit un cert "abandonament". El malestar "es tradueix en reivindicacions que no arriben".
Cansats per fer front a la pandèmia
També indiquen que se senten menys preparats de cara a fer front al que queda de pandèmia: el 48,4% dels metges i metgesses de primària així ho afirmen, mentre que la mateixa sensació és reportada pel 44,5% dels professionals d’hospitals i el 34,8% d’altres àmbits.
Pel que fa als metges i metgesses que van treballar a UCI i serveis d’urgències, fins al 68% van declarar, per exemple, que en el moment més àlgid de la pandèmia (març-abril) se sentien cansats sempre o molt sovint (per sobre del 57,6% de la mostra total), un percentatge que abans de la crisi era del 27,7% (18,9% a la mostra total) i que encara es mantenia en el 47,4% al juliol-agost (42% a la mostra total).
És important tenir un equip darrere?
Un dels aspectes més positius que revela aquest estudi és el paper dels equips com a elements protectors de la salut i del benestar dels metges i metgesses. Els professionals que treballen en equips on es comparteixen objectius i on existeix un “sentiment de pertinença” reporten millors indicadors de salut física i emocional que la resta.
Aquests professionals s’enfronten a menys conflictes ètics i menys estrès en la seva activitat diària, ja que les decisions i els problemes s’afronten de manera compartida. Segons l’enquesta, fins a un 31,2% dels professionals que no compten amb el suport d’un “equip protector” afirmen que s’enfronten a conflictes ètics amb freqüència, un percentatge que baixa fins el 24,5 % entre els professionals que se senten integrats i ajudats per un equip.
Judit Vall, professora de l'Institut d'Economia de Barcelona, ha subratllat durant la roda de premsa que, precisament, estar dins d'un equip ha reforçat l'element de protecció. "Reporten uns nivells més alts tant de salut mental com de física". Així, tal com ha exposat una de les respostes a aquest fet és que "l'estrès el gestionen de manera compartida dins el mateix equip". Una opinió que també ha compartit Padrós.
Què es pot fer per millorar?
Els resultats preliminars de l’estudi Impacte de la Covid-19 sobre la salut dels professionals sanitaris ofereixen algunes pistes sobre què podria fer-se per tal de "cuidar aquells que ens cuiden". Precisament per això, després de presentar l'estudi també han volgut oferir una sèrie de recomanacions.
- Cal reformar l’actual sistema de salut per tal de garantir la protecció de la salut dels professionals i reduir al màxim factors de risc afavorits pel propi sistema. Seria convenient anar cap a la suficiència de recursos humans i econòmics, més autonomia per als professionals i per als equips, formació per a la gestió de l’estrès i de la presa de decisions complexes.
- La salut dels professionals de la salut ha de ser una prioritat de les autoritats sanitàries, les quals han d’oferir l’atenció adequada, tant a nivell assistencial com de prevenció i promoció de la salut.
- Cal promoure la formació dels professionals per a la prevenció.
- És fonamental promoure i donar suport als equips, així com facilitar el seu funcionament saludable, ja que són un dels principals elements protectors que pot oferir el propi sistema.