Yolanda Díaz llença un nou avís al PSOE sobre l’extensió de la vida útil de les centrals nuclears. El tema va tornar a l’agenda política i mediàtica la setmana passada, quan va transcendir un intercanvi de cartes de Sara Aagesen amb Endesa i Iberdrola. A la missiva, la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica recordava a les dues empreses energètiques les condicions perquè el govern espanyol estudiï la qüestió. Són els tres requisits que Pedro Sánchez va posar a sobre de la taula fa tres mesos: que hi hagi seguretat per a les persones, que es garanteixi la seguretat de subministrament i que no suposi un major cost per als ciutadans. La vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, va replicar a Aagesen que Espanya té “tancat” el debat sobre l’energia nuclear i va recordar que els terminis de tancament són “molt clars”. Aquest dilluns, en una entrevista a Las Mañanas de RNE, ha anat un pas més enllà i ha apel·lat a l’acord que van subscriure el PSOE i Sumar per a la investidura de Sánchez: “Estaria vulnerant directament l’acord de govern i no ho permetrem”, ha subratllat en ser preguntada per aquesta qüestió. “S’estaria vulnerant de ple, de facto, l’acord de govern”, ha insistit. I ha defensat que Sumar és una “força verda” i “no comparteix aquesta posició”.

📝 Un intercanvi de cartes de la ministra Aagesen sobre les nuclears aixeca els recels de Yolanda Díaz

 

Ara bé, no ha volgut aclarir quines serien les conseqüències en cas que la branca socialista de l’executiu ho tirés endavant. “Li sembla poca conseqüència en termes democràtics que algú violenta directament l’acord de govern? És gravíssim en termes democràtics. Per tant, això no es pot produir”, ha verbalitzat Yolanda Díaz. Així mateix, ha portat a col·lació la “desafecció democràtica” i el fet que el 50% de la joventut espanyola “no vota” com a argument per oposar-s’hi. “La joventut espanyola està compromesa amb el canvi climàtic, amb molts valors que són claus. El problema està que no se senten interpel·lats per la democràcia i aquest és el repte del país que tenim. Quan algú incompleix el que porten un acord d’investidura està trencant la confiança democràtica”, ha raonat.

I què diu l’acord entre el PSOE i Sumar? El document, signat l’octubre del 2023 per possibilitar la investidura de Pedro Sánchez, deixava clar que l’executiu faria un tancament de les nuclears “planificat, segur, ordenat i just socialment”, escalonant el cessament d’operació de totes les centrals espanyoles entre el 2027 i el 2035” i “continuant els instruments ja desenvolupats en l’Estratègia de Transició Justa”. El calendari de tancament de les nuclears va ser pactat el 2019 entre les quatre empreses propietàries de les centrals que hi ha a Espanya (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP), l’empresa pública de gestió de residus (Enresa) i el govern espanyol.

Un “element disfuncional” i una energia “perillosa i caríssima”

Yolanda Díaz també ha argumentat que l’energia nuclear és un “element disfuncional” en el sistema energètic espanyol, és “absolutament perillosa” i és “caríssima”. I ha fet una crida a “continuar avançant en la descarbonització, generar energia distribuïda, actuar enfront dels oligopolis, fomentar l’autoconsum i optar per les renovables en el conjunt d’Espanya”. A més, ha lamentat que la derogació del decret antiapagades, que va ser tombat pel Congrés fa dues setmanes amb el vot en contra del PP, Vox, Junts, Podemos, el BNG i CHA, suposa “apostar per les energies fòssils, que són més cares i contaminants, i donar més força encara a l’oligopoli energètic”.

Les tres condicions per estendre la vida de les nuclears

Va ser el 7 de maig, durant la seva compareixença al Congrés sobre l’apagada general del 28 d’abril, quan Pedro Sánchez va obrir la porta a allargar la vida de les centrals nuclears. “Si les empreses acorden entre elles un altre calendari diferent, nosaltres les escoltarem”, va expressar. I va plantejar la necessitat que es compleixin “tres requisits d’absolut sentit comú” per accedir-hi: la garantia per a la “seguretat dels ciutadans”, la conveniència per “garantir la seguretat del subministrament elèctric” i la necessitat que sigui “econòmicament viable” i que, per tant, “no sigui a costa de la butxaca del contribuent, sinó a costa de la butxaca dels ultrarics que presideixen les grans energètiques que són propietaris de les centrals nuclears”. “El que no farem és obligar els ciutadans espanyols a arriscar la seva salut o haver de pagar més factura de la llum perquè determinades empreses es continuïn forrant”, va justificar.

La setmana passada, després de rebre la carta d’Endesa i Iberdrola (una missiva que no firmaven ni Naturgy ni EDP, que són les altres dues companyies signants del protocol de tancament de 2019), fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic van esgrimir que el plantejament de les dues empreses “no compleix amb les tres línies vermelles” establertes pel govern espanyol. A més, van al·legar que la carta era una “declaració d’intencions” i no una “petició formal” i van lamentar que les dues empreses plantejaven modificar el marc normatiu en “perjudici de consumidors i ciutadans” apostant per “reduir la tributació de les instal·lacions”. Ahir, en una entrevista en El País, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va reiterar la mateixa argumentació i va limitar-se a recordar que s’han de complir el full de ruta: “Podríem decidir aquesta extensió de la vida de les nuclears si es donen aquestes tres condicions”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!