“El govern espanyol s’obre a la pròrroga nuclear si no encareix el rebut”. Aquest és el titular que obria aquest matí El País, que al·ludia a la disponibilitat de la Moncloa a una extensió de les centrals nuclears amb certes condicions. Són els requisits que va plantejar Pedro Sánchez el maig quan va comparèixer al Congrés per donar explicacions sobre l’apagada general del 28 d’abril. El calendari de tancament de les nuclears va ser pactat el 2019 entre les quatre empreses propietàries de les centrals que hi ha a Espanya (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP), l’empresa pública de gestió de residus (Enresa) i el govern espanyol. Ara, hi ha hagut un intercanvi epistolar entre Endesa i Iberdrola i la ministra Sara Aagesen, que s’ha limitat a mantenir i recordar el full de ruta que el president espanyol va posar a sobre de la taula fa dos mesos i mig.
🔎 El PP aprofita els aranzels i l’apagada per reivindicar les nuclears allargant la mà a Junts i ERC
Què ha passat? Fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic relaten que el juny van rebre una carta d’Endesa i Iberdrola relativa a la prolongació de la vida útil de diverses centrals nuclears. La missiva no la subscrivien ni Naturgy ni EDP, que són les altres dues companyies signants del protocol de tancament de 2019. D’entrada, des de l’entorn de Sara Aagesen recorden que en diverses centrals, com Almaraz (a Extremadura), hi ha una comunitat de béns que “obliga a la unanimitat dels partícips, amb independència del seu percentatge de participació”. I això no es donava en aquest cas. Les mateixes veus assenyalen que la carta era una “declaració d’intencions” que “en cap cas era una petició formal” i apunten que “planteja modificar el vigent marc normatiu de les centrals, en perjudici de consumidors i ciutadans”, donat que, entre altres coses, apostava per “reduir la tributació de les instal·lacions”.
“Per tant, el plantejament de les dues empreses no compleix les tres línies vermelles establertes pel govern espanyol per tramitar una petició formal”, subratllaven. Les tres condicions són que hi hagi seguretat per a les persones, que es garanteixi la seguretat de subministrament i que no suposi un cost més gran per als ciutadans. El ministeri d’Aagesen va traslladar aquesta posició per carta a ambdues companyies i, des d’aleshores, “cap de les empreses ha traslladat que pretengui renunciar a les seves peticions inicials”. Així que “no hi ha negociació oberta ni canvi de posició de cap de les parts”, reblen. “No hi ha hagut cap novetat referent a això”, ha verbalitzat aquest matí el secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard, en una entrevista a Las Mañanas de RNE. “Aquestes condicions avui dia no es compleixen”, ha reiterat. I ha reconegut que en cas que es compleixin en el futur, el ministeri estudiaria la proposta. “Avui, no tenim cap petició d’ampliació”, ha conclòs.
Yolanda Díaz: “Fa anys que Espanya té aquest debat tancat i els terminis de tancament són molt clars”
Des de Sumar, la resposta ha arribat, amb preocupació i amb un advertiment, a través de les xarxes socials. La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha esgrimit a Bluesky que “augmentar l’extensió de la vida útil de les nuclears camina en direcció contrària al projecte de transició ecològica del govern d’Espanya i del desplegament d’energies renovables”. “Fa anys que Espanya té aquest debat tancat i els terminis de tancament són molt clars”, ha afegit. “No ho permetrem”, ha postil·lat. L’acord entre el PSOE i Sumar signat l’octubre del 2023 per possibilitar la investidura de Pedro Sánchez deixava clar que l’executiu faria un tancament de les nuclears “planificat, segur, ordenat i just socialment”, “escalonant el cessament d’operació de totes les centrals espanyoles entre el 2027 i el 2035” i “continuant els instruments ja desenvolupats en l’Estratègia de Transició Justa”.
Aumentar la extensión de la vida útil de las nucleares camina en dirección contraria al proyecto de transición ecológica del Gobierno de España y del despliegue de energías renovables. Hace años que España tiene este debate cerrado y los plazos de cierre son muy claros. No vamos a permitirlo.
— Yolanda Díaz (@yolandadiaz.bsky.social) 31 de juliol del 2025, a les 10:55
Pedro Sánchez, el maig: “No obligarem els ciutadans a pagar més perquè les empreses es continuïn forrant”
“Si les empreses acorden entre elles un altre calendari diferent, nosaltres les escoltarem”, va verbalitzar Pedro Sánchez el maig. Va ser aleshores quan va plantejar la necessitat indefugible que es compleixin “tres requisits d’absolut sentit comú” per accedir a una extensió de la vida de les centrals nuclears: la garantia per a la “seguretat dels ciutadans”, la conveniència per “garantir la seguretat del subministrament elèctric” i la necessitat que sigui “econòmicament viable” i que, per tant, “no sigui a costa de la butxaca del contribuent, sinó a costa de la butxaca dels ultrarics que presideixen les grans energètiques que són propietaris de les centrals nuclears”. “El que no farem és obligar els ciutadans espanyols a arriscar la seva salut o haver de pagar més factura de la llum perquè determinades empreses es continuïn forrant”, va argumentar.
La llei del PP per allargar la vida de les nuclears va avançar al Congrés gràcies a l’abstenció de Junts
Fa un mes i mig, la llei que va impulsar el PP per prolongar la vida de les centrals nuclears va superar el seu primer examen parlamentari. Ho va fer gràcies al suport de Vox i a l’abstenció de Junts. És una norma que defineix les condicions d’operació i cessament de les instal·lacions nuclears i que introdueix criteris de seguretat de subministrament entre els possibles supòsits que es poden donar per mantenir l’operativa nuclear. Per la seva banda, el Parlament va demanar el tancament de les nuclears amb el suport d’ERC, l’abstenció de Junts i el vot en contra (i a favor de les nuclears) del PP, Vox i Aliança Catalana.
“Per a una electricitat estable cal un mix energètic equilibrat. Sense un equilibri entre energies estables i energies amb molta oscil·lació, no hi ha garantia de subministrament”, va justificar el maig Alberto Núñez Feijóo des del faristol del Congrés. A posteriori, en una entrevista a Onda Cero, va especificar el seu full de ruta: “Agradi o no agradi a les elèctriques, si considero que per al meu país és fonamental tenir energies nuclears, l'obligaré a prorrogar-les, per descomptat. Vostè decideix el que fa o el que no fa, sempre que no posi en risc la seguretat nacional”, va defensar.